Pero, mes pronte o mes tart, les classes altes volen pujar, i, per tant, abandonen sa llengua (valencià) per a adoptar la de les altes (castellà): segles XIX-XX. Conseqüencies:
a) Un grup de gent prou gran reniega de sa llengua; ha de justificar la traicio, i ho fa criticant al grup d’orige que ha abandonat, considerant-lo vulgar i provincià. O siga, els conversos son els mes castellanisadors.
Us atres renieguen a la seua llengua pels traumes patits a l’incorporar-se al sistema educatiu, a on son ridiculisats per desconeixer el castellà.
b) El castellà s’esten molt, i va desplaçant al valencià d’a poc a poc, fins a fer-lo, si no es dete el proces, desapareixer (glotofagia, o menjament d’una llengua).
La glotofagia es progressiva: passant de monollingüisme valencià a billingüisme, i per fi a monollingüimne castellà. En eixe sentit, el billingüisme es roïn, es culpable.
Cartell franquiste (image: sepiavlc.com)
