La dictadura supongue la negacio de les nostres aspiracions autonomistes.
El moviment auspicia l’idea de l’unitat d’Espanya com a territori unic i homogeneu, negant les peculiaritats de les diferents nacionalitats que ho componen.
Es va prohibir l’us del Valencià, negant el seu acces a escoles i administracions.
El moviment va capitalisar el folclore per tal de llevar-li tot component reivindicatiu i sentiment patri que no fora el de ser una part d’Espanya.
No obstant, no se pot enmudir a un poble que parla encara majoritariament el valencià, de manera que les prohibicions quedaren per als actes oficials i en l’administracio. Lo Rat Penat era l’encarregat d’una volta a l’any donar eixida a les exaltacions patries, quedant tot reduit a mostres poetiques.
Empenyat el regimen en diluir tota resistencia, reforçà els sentiment provincial disgregador dels sentiments patris trencant les nacionalitats.
Cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat en 1955
Des del poder franquiste se dona peu a les pretensions catalanistes expansionistes, possiblement convençuts de que d’esta manera conseguien mantindre al poble de Valencia dividit i marejat. I es maxima de tot governant totalitari que un poble dividit i sense personalitat es mes facil de governar. El poble de Valencia ya havia donat en anterioritat mostres de la seua determinacio de ser i fer-se valdre, i quina millor manera d’impedir que torne a fer-ho que mantindre-lo entretingut en questions d’identitat esterils.
En els ultims anys del franquisme, el falangiste Joan Fuster escriu un ensaig destinat a confondre als valencians. Fuster en el seu llibre, “Nosaltres els valencians” 1962, supedita tot lo valencià a lo català, mostrant una gran admiracio per tot lo catala i un gran complex d’inferioritat per ser valencià.
El falangiste, ben adoctrinat en el pensament unic, llançà la proposta de «reconstruccio nacional» del Regne de Valencia dins d’un marc compost pels territoris de parla catalana, tal es l’expressio que ell mateix popularisà: la expressio Països Catalans, en la que incou als territoris de parla valenciana. Idees dogmatiques de caracter totalitari que fonamenten l’ideologia procatalanista (pancatalanista) que l’esquerra fara seua.
La novetat està en adoptar tres posicionaments que els valencianistes mai adoptaren. El primer dir a la llengua que parlem els valencians catala. La segon postura dir que els valencians formem part del poble catala. I la tercera, dir que defendre la catalanitat dels valencians es ser valencianiste.
No podem determinar quina de les tres afirmacions es una falacia major.
Les manifestacions d’este falangiste trenquen en tot el moviment valencianiste tant cultural com politic. Els seus seguidors seguiran les seues idees disparatades tant en lo concernent a la llengua, adoptant les formes catalanes, com en lo referent a la cultura, adoptant, inusitadament els simbols catalans com a propis.
La negacio dels simbols propis arribà fins al disparat, podent trobar escoles a on s’ensenyava als chiquets que el blau de la senyera va ser invent de Franco.
Ampliacio: Com s’estengue el catalanisme en la dictadura (Adlert)
Ampliacio: Valencianisme en la dictadura, els dimarts de casa Adlert
