PROPOSTES PER A GESTIONAR EN EFICIENCIA I TRANSPARENCIA:
Compromis etic de gestio:
Respecte als valors democratics i D.U.D.H.. L’obligacio i deure, de qualsevol membre d’Accio Nacionalista Valenciana, d’actuar baix el respecte estricte en la defensa de la democracia, pluralitat i tolerancia, com a normes basiques de convivencia d’una societat alvançada i moderna, renunciant, sense cap tipo de condicions, a plantejaments xenofops, totalitaris o que atenten contra els postulats de llibertats socials i individuals, arreplegades en la Declaracio Universal de Drets Humans, aprovada i proclamada per l’Assamblea General de les Nacions Unides, el 10 de decembre de 1948.
Gestio transparent. La consecucio d’una Administracio Publica en la qual la transparencia en l’actuacio dels representants politics siga la norma, i no l’excepcio. En l’objectiu d’alvançar en l’aument de la eficiencia i la millora de la gestio de les entitats publics, es fonamental potenciar tots els instruments de control economic i financer disponibles, tant interns –interventors. Control financer permanent-, com externs –Auditories publiques. Sindic de Contes-, en l’objectiu de controlar la gestio interna, la regularitat contable, el compliment llegal, la fiscalisacio i l’equilibri economic. Paralelament, s’ha de rendir contes als ciutadans valencians de manera continuada, a través del dels diversos mijos de comunicacio i mecanismes electronics dels que disponen els organismes publics, es la millor garantia de traslladar a la societat la confiança en els seus governants.
Compromis de gestio. ACNV es compromet a la major transparencia i integritat de tots els nostres representants. Renunciar, des del primer moment, a qualsevol interes, personal o colectiu, per a aprofitar-se de la seua responsabilitat o carrec public.
Declaracio notarial publica dels seus bens, abans i en acabant d’eixercir el carrec.
Renunciar a retribucions extres, subvencions o elements materials de qualsevol tipo, que no siga l’estrictament oficial assignada al carrec public que ocupe.
Refusar a carrecs, privilegis o sous vitalicis. Moderar les retribucions i determinar-les a l’orde jerarquic que ocupe en l’Administracio, no cobrant mes que un atre carrec public superior.
Reduccio dels carrecs de confiança. Reduir al minim els carrecs de confiança, llimitant-los a les necessitats estrictes del servici public, i condicionant les seues retribucions a les aportacions, informes o treballs que desenrollen puntualment, de manera que mai rebran una assignacio fixa mensual.
Llei valenciana de transparencia. Crear una Llei de transparencia propia valenciana, establint que tots els organismes publics mostren en les seues pagines ueps oficials, totes les gestions economiques, ingressos, despeses, subvencions, finançacio, factures, etc., per a que qualsevol ciutada puga accedir ad elles i consultar-les.
Despeses baix criteris racionals. Gestionar els imposts dels ciutadans en la maxima responsabilitat, eficiencia i honradea. Aplicar criteris dirigits a favorir el millor aprofitament possible dels recursos economics i patrimonials, destinant-los a les necessitats i prioritats reals de la societat, en l’objectiu d’oferir servicis publics de calitat i actuacions dinamisadores de l’iniciativa privada, evitant en tot moment balafiar i malbaratar els fondos publics en fins contraris a l’interes general dels valencians.
Responsabilitat civil dels politics. Aquells politics que actuen irresponsablement administrant els diners publics estaran subjectes a responsabilitat civil, sent el seu partit subsidiari a l’hora de cobrir financerament les sancions que per este concepte puguen incorrer els seus representants al front de les diferents administracions publiques. S’habilitarà la figura juridica del balafiament, la qual anira acompanyada de diferents sancions en escala atenent al grau del mateix.
La politica al servici del ciutada. Rebugem la figura del politic com a professio. Teballem per convertir la representacio politica en un servici al ciutada i no en una forma de servir-se d’ell. Els representants del poble han de reduir al minim l’efecte dels aforaments que otorga la vigent llegislacio sobre tot en materia judicial i renunciar als privilegis i prebendes que historicament han segut i continuent sent inherents als distints carrecs publics, tant economiques com politiques.
Actuar en absoluta rectitut en l’eixercici de les responsabilitats politiques, i evidenciar el total desinteres pel benefici i redit personal, o del partit, que es requerix a qualsevol representant public.
Eliminar la figura de l’aforament. Vigent en el nostre Estatut (art.23.3) i delimitar els privilegis dels representants politics. La nostra proposta de reforma d’eixe articul en qüestio es:
«Els membres de Les Corts, fins i tot despres d’haver cessat en el mandat, posseiran prerrogativa d’inviolabilitat tant penal com civil pels vots emesos en l’eixercici de les seues funcions publiques, aixina com tambe per les opinions manifestades, sempre i quan estes no atenten contra les senyes identitaries arreplegades en el present Estatut d’Autonomia, els drets fonamentals i les llibertats constitucionals».
A banda de l’excepcio anterior, durant el seu mandat, cariran d’aforament, es dir, tindran la mateixa relacio en la llei i se’ls aplicarà de la mateixa manera que als restants ciutadans, per tant podran ser detinguts i retinguts per actes delictius realisats en el territori del Regne de Valencia, sense que siga necessari que l’acte delictiu siga flagrant, corresponent decidir sobre la seua inculpacio, preso, processament, si es el cas, i juï al jujat ordinari respectiu competent, el qual, al mateix temps, tambe evitarà que qualsevol proces de privacio de llibertat tinga algun objectiu politic destinat a obstaculisar les funcions parlamentaries del membre de Les Corts.
Fora del territori valencià la responsabilitat penal i civil serà exigible, en els mateixos termens, davant de la Justicia corresponent, com a qualsevol atre ciutada.»
Representants en Les Corts valencianes. Proponem una reduccio del numero de diputats en Les Corts per a tornar a la situacio anterior a la reforma estatutaria de 2006, puix eliminar diputats de manera drastica sería un mida desproporcionada que trencaria l’equilibri entre l’austeritat i la representativitat. Per tant, creem que tornar al numero de 89 diputats que hi havia abans de l’ultima reforma sería la decisio mes equanim, ademes de favorir una major pluralitat en Les Corts valencianes.
Coordinacio de les administracions publiques. Simplificar i coordinar les distintes administracions publiques valencianes, en l’objectiu de disminuir costs, aumentar l’eficiencia i agilitat, millorar l’atencio al ciutada i facilitar la llabor dels distints treballadors publics.
D’igual manera, reduir al minim possible els carrecs politics tant en numero com tambe en remuneracio, destinant eixa partida economica a reforçar, de manera equanim, adequada i proporcionada, els servicis publics basics que garantisen una major calitat en l’atencio que se presta a la societat valenciana.
Estructures administratives. Reduir les estructures administratives, especialment d’alts carrecs, incloent a les empreses publiques, mantenint nomes aquelles que han presentat beneficis en els seus contes.
Tambe demanem l’eliminacio de la figura de la “lliure designacio” en carrecs inferiors a Secretaría autonomica, ocupant-los personal funcionari a través dels corresponents concurs-oposicions a tal efecte, millorant d’esta manera l’eficacia de les politiques publiques i el de la direccio i impuls administratiu del diferents orguens institucionals que els competen, pero en el coneiximent necessari i adequat per a la gestio i de la normativa aplicable en el seu cas.
Divisions administratives. Extinguir, especialment a nivell municipal i autonomic, les estructures administratives intermiges no preceptives.
Demanem eliminar la divisio provincial, per ser un element de divisio i enfrontament artificial del poble valencià. Tan valencià es un naixcut en les comarques del nort com en les del sur o centrals.
Les diputacions son orguens administratius obsolets les funcions de les quals ha d’assumir la Generalitat valenciana que te totes les competencies impedint aixina duplicar responsabilitats i fent mes facil la gestio i relacio entre ciutada i l’administracio.
S’ha de revisar i reformar el mapa municipal i comarcal, en l’objectiu de decidir canvis en les divisions administratives menors plantejant, en la mida de lo possible, incorporacions i fusions de municipis, o be impulsant la coordinacio i comparticio dels bens de les distintes Administracions que reduixquen les despeses en servicis publics, instalacions, infraestructures, seguritat, etc.
Aplicar la clausula Camps de l’Estatut. Reivindicar i exigir, davant de l’Estat espanyol i de l’Unio Europea, tots els drets, infraestructures i finançament que nos corresponen en base a la nostra historia, les nostres aportacions economiques i al numero de poblacio.
Les relacions politiques en l’Estat espanyol aniran encaminades a millorar i proyectar la societat valenciana i, per tant, contribuirà a fer-ho tambe en tota la societat espanyola. Sempre des d’una dinamica de colaboracio i coordinacio, mai des d’una posicio de sumissio ni subordinacio.
En base ad aço, reclamar, des d’un posicionament autonomiste pero integrador, noves maneres de plantejar les relacions i politiques bilaterals entre l’Estat i les Comunitats Autonomes, establint criteris de prioritat periferica cap al conjunt de l’Estat espanyol i no centralistes, com fins al moment, que han provocat la desigualtat politica entre les Comunitats Autonomes i el deteriorament estatal.
Regulacio de la llei d’iniciativa llegislativa popular (ILP). Per a convertir-la en autentica ferramenta dels contribuents i no llimitadora del poder dels ciutadans com l’actual. Una llei a l’estil suïs, a on una iniciativa llegislativa es votada per la ciutadania.
