Triglossia; Els mijos; Actuacio Nacionalista; Estrategia

2.5) Valencià, castellà, catala: la triglossia.

Observem que lo mateix que passa en el castellà passa en el catala: per a panques, com per a blavers, el valencià es un dialecte familiar, no una llengua de cultura. El blaver parla valencià i escriu castellà, el panca parla valencià i escriu catala. Si a mes tenim en conte la penetracio del castellà en l’ambit familiar, la situacio sociollingüistica valenciana es la següent: Una situacio de triglossia: una llengua culta (el catala), una vulgar (el valencià), i una tant culta com vulgar (el castellà). No cal dir quina es l’unica que te un futur clar: ¿per a qué servixen en este context el catala i el valencià, quan el castellà es entes per tots, es cult, i es parlat en lo carrer?

2.6) Els mijos de comunicacio.

A ningu se li escapa la forta influencia que han tingut en el proces de castellanisacio del nostre poble en els ultims temps. Es per aço que hem de conseguir mijos de coimunicacio valencians i en valencià, tant en radio com en televisio, prensa escrita com en tot lo que pugam, per a ajudar-nos a recuperar la nostra cultura.

2.7) Actuacio dels nacionalistes.

Es evident una potenciacio del valencià en tots els camps front al castellà. I front al catala. Si no ho fem aixina, desapareixera. Per a conseguir-ho es necessari prestigiar la llengua, posar-la de moda i emblematisar-la de modo que els patriotes valencians la defenguen de veres.

2.8) Estrategia immediata.

Ha de ser doble:

a) En els mes valencianistes: anar convencent-los de que el billingüisme es fals (no hi ha igualtat valencià-castellà) i es culpable (conduix a la desaparicio del valencià). Par tant, el valencianisme ha de ser monollingüe ¡perseguir el monollingüisme.

b) En els mes antivalencianistes: ya que defenen el billingüisme, s’ha d’impedir que este siga una excusa per a parlar castellà, pegant-li la volta a l’argument: ya que som billingües parlem (a lo manco tambe) valencià.

O siga, es tracta de que els billingües es facen monollingües valencians, i de que els billingüistes (castellanisadors) es facen de veres billingüistes (que sapien, respecten i usen les dos).