-Evolucio del nacionalisme en el mon. (Ampliacio de conceptes d’estat, perspectiva hitorica)
Els estats hui en dia:
a) Estat unitari
Un Estat unitari es aquell a on existix un unic centre de poder politic que esten la seua accio a lo llarc de tot el territori del respectiu Estat, per mig dels seus agents i autoritats locals, delegades d’eixe mateix poder central.
Ademes, conta en un unic poder llegislatiu , que llegisla per a tot el païs; un poder judicial , que aplica el dret vigent a tot el territori de l’Estat i en el si del qual s’establix una Cort Suprema de Justicia , la qual te jurisdiccio a nivell nacional; un unic poder eixecutiu , que està conformat per tots els governants (president, governadors, alcaldes, etc.); i una unica constitucio politica , que rig en tot el territori i a la qual estan someses totes les autoritats i habitants de l’Estat. En unes atres paraules, en l’Estat unitari es dona la quadruple unitat: unitat d’ordenament juridic (dret), unitat d’autoritats governatives, unitat de governats o destinataris de l’ordenament juridic i de les decisions politiques i unitat de territori.
b) Federalisme
El federalisme es caracterisa per divisions territorials que s’autogovernen, a les quals s’arriba a donar en freqüencia el nom d’estats, cantons, regions, provincies o unes atres, que gogen d’un major o menor grau d’autonomia pero que, en qualsevol cas, tenen facultats de govern o llegislacio al voltant de determinades materies, distintes de les que corresponen a l’administracio federal (govern de la federacio). L’estatus d’autogovern de les regions que lo componen està establit per la seua constitucio i, habitualment, no pot alterar-se unilateralment per decisio del govern de la federacio.
(image: diari «La Nación»)
c) Confederalisme
Des del punt de vista de la politica moderna el confederalisme es l’unio permanent d’estats sobirans en fins d’accio comuns. Generalment te el seu orige en pactes escrits, per a en acabant establir normes o lleis especifiques que regulen i rigguen este vincul.
Les confederacions se diferencien de les federacions en que en les primeres els seus membres mantenen altes quotes d’autonomia i el poder central està llimitat, mentrimentres que en les segones els federats renuncien a una part de les seues competencies i el poder central es mes fort. Es freqüent que els elements que componen a una Confederacio siguen a la vegada federacions, i no unitats unitaries.
d) Estat autonomic
L’Estat autonomic es una forma d’Estat intermija entre l’Estat federal l’Estat unitari que busca compatibilisar l’idea d’unitat i descentralisacio o autonomia . Este tipo d’Estat, habitualment, posseix divisions territorials denominades regions . Existixen distintes denominacions similars, com Estat unitari en autogovern o, Estat regional o Estat autonomic quan s’organisa en comunitats autonomes .
Per ad alguns no hi hauria una diferencia fonamental entre un Estat federal i un atre regional. L’unica diferencia sería l’orige de les atribucions: mentrimentres que en l’Estat federal son els estats federats els que decidixen cedir part de les seues atribucions a la federacio, en el regional es l’Estat central el qui les cedix a les entitats subnacionals que lo componen.
L’actual es un Estat autonomic, i nosatres, des d’Accio Nacionalista Valenciana propugnem un Estat federal, a on sigam els valencians els qui decidim quínes competencies cedim a l’Estat central.
Accio Nacionalista Valenciana defen el dret del poble valencià a decidir les seues propies maneres de govern, perseguir el seu desenroll economic, social i cultural, i a estructurar-se lliurement, sense ingerencies externes i d’acort en el principi d’igualtat.
