El primer gran catecisme ideologic per a nacionalistes valencians («Nosaltres els valencians») es catalaniste. No obstant, catalaniste o no, es el primer cami desbrossat, el primer cos teoric acabat que es presenta als valencianistes. Es per aixo que la majoria dels historics van afegir-se, abraçant el seu cos dogmatic.
En segon lloc, Fuster es el primer que se n’ix dels grups tancats i marginals del valencianisme per a arribar als mons de l’universitat i el progressisme. Contava en tres coses al seu favor; la primera que ell era intelectual i marxiste convers, no oblidem el seu passat falangiste; la segona l’aliança que en tot l’Estat espanyol s’havia produit entre intelectuals, progressistes i nacionalistes periferics per a lluitar contra el franquisme; la tercera, la manca de’una tradicio nacionalista de dretes en Valencia que feu mes intima la tripe aliança entre progressistes, nacionalistes i intelectuals en la nostra nacio. Paralelament la burguesia catalana, que ya havia establit els fonaments d’una reconstruccio nacional catalana, podria permetre’s pensar la creacio d’un gran mercat alternatiu a l’espanyol, i per tant va intervindre de manera activa al recolzament del proyecte fusteria.

Estudi que proundisa en les relacions de Fuster i la burguesia catalana.
Per ultim, el poble valencià va reaccionar contra el fusterianisme i, per associacio d’idees, va atacar als aliats de Fuster, nacionalisme-progressisme-intelectualitat; ademes, les restes del franquisme, que odiaven tots els components d’esta aliança, varen utilisar esta reaccio popular en benefici propi. Aço causà que estos elements (nacionalisme progressisme-intelectualitat+fusterianisme) en vore’s atacats es cohesionaren mes encara, i en advertir les maniobres dels exfranquistes reaccionaren en odi contra la massa blavera que estos volien utilisar contra ells. La conseqüencia es que el catalanisme, en lloc de dedicar-se al debat intern, es dedicà a guerrejar contra el blaverisme, provocant un joc de reaccions que feu a molts, per fugir de les idees blaveres (ya siga per actitut cultista, per progressisme, per nacionalisme radical, per moda o per acomodament economic, ya que els catalanistes controlen gran part dels mijos de produccio) apuntar-se a l’atre moviment, al catalaniste.
Cal explicar que els fusterians son cultistes i intelectuals perque ells estan illuminats per la veritat del catala, i tot aquell que no combrega en els seus dogmes es un acientific analfabet. Estan recolzats per «tota la romanistica europea» tota la que han pogut pagar, que ha segut molta. I no existix cap llingüiste que els duga la contra… perque si ho fan, ya no son llingüistes, sino analfabets acientifics sense consideracio. Acientifics que passen a ser doctos mestres si accepten una suficient gratificacio que els permeta alcançar el coneiximent i l’illunimacio catalanista, com es el cas d’Artur Ahuir que passà de ser calificat d’acientific i analfabet a tindre una cadira en l’Academia Valenciana de la Llengua.




