El ‘misteri’ del canvi de nom de les comarques valencianes (I) / Manuel Gimeno

5/5/2021

            Est articul es un alvanç d’un atre mes llarc que vorà la llum mes avant. Aci tractare d’explicar cóm i per qué canviaren el nom de les nostres comarques a principis dels anys 70 del segle passat.
            En principi, hauriem de saber que Jaume I ya feu mencio, en el Llibre dels Feyts, a L’Horta de Valencia, La Vall de Bayren i L’Horta de Xativa, per citar nomes tres comarques ben conegudes. En el segle XVI, Marti de Viciana –en la seua “Cronica de la inclita y coronada ciudad de Valencia”– fa referencia a les comarques citades per Jaume I, afegint-ne alguna mes, com El Maestrat, La Marina i El Marquesat de Denia. Escolano, en 1610, partix de les comarques a les quals es referiren Jaume I i Viciana, aportant-ne tambe unes atres: El Camp de Lliria, La Vall d’Ayora... A la fi del segle XVIII Cavanilles, en la seua obra Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacion y frutos del Reyno de Valencia, mantindra les comarques citades pels autors anteriors i afegirà El Pla de Quart, La Canal de Navarrés, La Vall de Biar i la Foya de Castalla, entre unes atres (1).
            Dit aço, i sense entrar a discutir si la millor divisio territorial o no es la comarcal, vaig a centrar-me en les comarques valencianes i els seus noms durant el segle XX.
            Les propostes de comarcalisacio mes importants les dugueren a terme Felip Mateu i Llopis (1933) i Emili Beüt i Belenguer (1934). Manuel Sanchis Guarner, en la seua Gramàtica Valenciana (1950) i en Els pobles valencians parlen els uns dels altres (4 vols.: 1963, 1965, 1968 i 1982), tambe plantejava unes comarques que diferien ben poc de les dels dos autors ades mencionats, la coincidencia era casi completa.

            Entre les comarques propostes per Mateu i Beüt (i tambe per Sanchis) figuren El Camp de Lliria, L’Horta de Valencia, L’Horta de Gandia, Xativa i Costera (Mateu i Sanchis) / L’Horta de Xativa (Beüt), El Marquesat de Denia, La Marina, L’Horta d’Oriola i L’Horta d’Alacant.    
            Puix be, resulta que els noms de les comarques proposts per estos estudiosos valencians no degueren d’agradar-los ad aquells que estaven preparant la documentacio necessaria per a abordar la qüestio comarcal una volta aprovat l’Estatut d’Autonomia. El cas es que la divisio comarcal que ha servit de base a l’actual es la que va fer publica, en 1970, el geograf catala Joan Soler i Riber (Barcelona, 1913-1979), en la que duya treballant des de principis dels sixanta. Resulta curios que haguera de ser un geograf catala el que marcara la pauta a l’hora de definir la divisio comarcal valenciana, quan hi ha documentacio historica que avala de sobra el nom de les comarques que els estudiosos valencians ades mencionats havien arreplegat en les seues propostes. Pero per a entendre millor lo que vaig a explicar a continuacio he de dir primer que els noms que propon Soler diferixen molt dels que arrepleguen Mateu, Beüt i Sanchis. I, per si fora poc, en la major part dels casos, no tenen tradicio, son noms trets de la manega.
            Analisant els noms de les comarques referides abans anem a vore cóm son ‘transformades’ en la proposta de Soler: “El Camp de Lliria” el canvia per El Camp de Turia, “L’Horta de Valencia” queda reduida a L’Horta, “L’Horta de Gandia” es convertix en La Safor, “L’Horta de Xativa” passa a ser La Costera, “La Marina” queda dividida en dos: La Marina Alta i La Marina Baixa, “El Marquesat de Denia” desapareix i passa a formar part de la nova Marina Alta, “L’Horta d’Oriola” es transforma en El Baix Segura i “L’Horta d’Alacant” queda convertida en L’Alacantí.
            ¿Per qué deixa de costat denominacions historiques i documentades i propon noms sense historia ni tradicio? La resposta la trobem en coneixer un poc la trayectoria de l’autor.
            Soler s’havia guanyat un cert prestigi a través de l’analisis de les estructures territorials dels Països Catalans (2).  Era un convençut defensor d’eixa entelequia. El seu mapa comarcal fon molt ben acceptat i es divulgà en el Nomenclàtor geogràfic del País Valencià (1970) i en llibres com L’estructura econòmica del País Valencià (1970), obra dirigida per Ernest Lluch.

            Be, puix el mapa comarcal actual, que s’ha difos des de principis dels anys 80 del segle passat, s’inspira, fonamentalment, en la proposta de Soler. Tambe es cert que a hores d’ara no està encara en vigor la llei de comarcalisacio que oficialise la divisio comarcal i qüestions inherents, com contempla l’Estatut d’Autonomia en el seu articul 46.1: “Una llei de les Corts Valencianes, en el marc de la llegislacio de l’Estat, que deura ser aprovada per la majoria absoluta dels seus membres, determinarà la divisió comarcal, oides les Corporacions locals afectades” (3).  
            Per tant, no podem dir que els noms de les comarques que hui podem vore en els llibres de text escolars, etc., siguen oficials, pero aço no canvia massa les coses, perque oficials o no, lo que no te nom es soterrar les denominacions tradicionals de les nostres comarques i canviar-les, arbitrariament, per a ajustar i ‘quadrar’ el mapa comarcal dels quimerics Països Catalans.
Imagens: 123RF, Manolo Gimeno

Manuel Gimeno Juan
Llicenciat en Filologia Valenciana

(1) Membrado Tena, Joan Carles, “Antecedents històrics i politiques actuals sobre l’organització territorial de València” en DD.AA. El desarrollo territorial valenciano: Reflexiones en torno a sus claves, Valencia, Universitat de València, 2014, pp. 49-53.
(2)
Societat Catalana de Geografia, Joan Soler i Riber, Barcelona 1913-1979. https://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720133a.htm [consulta: 12-8-2020].
(3)
Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, traduccio directa en llengua valenciana, Valencia, Del Senia al Segura, 1993, p. 37.