El 3 de novembre de 2026 ya es historia. Encara que mos quede llunt fisicament, les conseqüencies eren ben proximes. L’autoproclamat emperador de mig mon, Donald Trump, ha perdut clar i ras en les votades de mig mandat (midterm). No es jugava la presidencia directament, si indirectament, perque ara el Congres (la Cambra de Representants i el Senat, i alguns governadors i parlaments estatals) canvia de mans, dels republicans als democrates (encara no hi ha sifres definitives).
Hidra
El mit grec d’Hidra mos diu que era una serp jagantina de multiples caps (entre cinc i cent), u d’ells immortal, en la propietat que si li’n tallaves u li’n creixien dos. L’alé i la sanc del monstruo eren verinosos. I el llac a on vivia se suponia que era l’entrada a l’infern. L’encarregat de destruir-la fon Hercules (Heracles). Ajudat per son nebot ana decapitant a Hidra i cauterisant els colls per a evitar la regeneracio. En l’immortal feu lo mateix, pero el cap el soterrà baix d’una enorme roca.
Conte l’historieta perque metaforicament el cap principal de l’hidra ultradretana es el president ‘coix’ d’Estats Units: font i soport de tots els atres que te escampats pel mon.
Les viudes
Esta derrota el deixa molt tocat (conserva tot el poder eixecutiu, que es com ha actuat fins ara, i les competencies en el camp internacional), no agonisant, pero un poc invalit si.
Parle de les viudes que no son atres que aquells governants que ha ajudat a posar o que manté en diversos països americans especialment i que en acabant, en justa compensacio, li reten pleitesia i acatament, entenga’s: Chile, Colombia, Peru, El Salvador, Argentina, Veneçuela… i tots aquells ‘patriotes’ que han fet de la genuflexio (per una mencio, una foto o una invitacio al ‘palau’) una medalla lluïdora de cara als conciutadans (Giorgia Meloni, Santiago Abascal, Isabel Díaz, el defenestrat Victor Orban…).
El lloc de primera viuda es innegable que li correspon al primer ministre israelia Benjamin Netanyahu que, a pesar d’haver guanyat les votades, encara no ha pogut formar govern, perque no te majoria i depen d’un gran pacte en l’oposicio o dels diputats araps. L’embotinador oficial de Trump en la guerra d’Iran s’ha quedat sens el bacul (de soport) i la maça (per a colpejar), pero ha deixat un merder internacional gros, en una crisis economica de la qual ya vorem cóm eixim. Igual en poc tenim una pau entre Iran i EEUU. Tot es qüestio que el ‘rei coixo’ escampe que els iranians li han suplicat un acort, o que ya ha destruit l’armament nuclear (que ya ‘destrui’ al principi de la guerra, fa mesos), o que li han entregat l’urani enriquit, o que no en te… No importen els fets, sino el relat que vendra.
¿Qué pot passar? D’una ment patologica i infantiloide, qualsevol cosa. De moment, han mampres les defeccions en la cupula (DJ Vance i Marcos Rubio), pareix que ara casi ningu dels seus ‘coneix’ a Donald Trump.
No volem mes reis ni emperadors
L’economia es la variable que mes preocupava en general als nortamericans (39%), seguida de prop per l’estat de la democracia (32%), pero no ha segut este l’orde preferencial entre els votants democrates i republicans. La victoria democrata, ¿qué ha expressat rotundament? Sense dubte, el rebuig a les conductes dictatorials o imperials del president. Perque ha segut un referendum sobre la persona de Trump, encara que ell no es sometia a escrutini decisori dels electors (havia reiterat que votaren als republicans com si son nom estiguera en les paperetes).
La situacio economica (important i que repercutix en la vida diaria) ha ocupat un pobre quart lloc (de sis), entre les motivacions dels republicans, que han perdut; la primera i la segona, a moltissima distancia, eren l’immigracio i la criminalitat. En l’atra banda, els guanyadors, l’economia estava en tercer lloc, ben llunt de les motivacions primera i segona, la situacio de la democracia i l’atencio sanitaria (mes ‘socials’ i ‘humanitaries’). Es dir, la movilisacio diferencial ha segut contra l’immigracio (a favor de Trump) i contra l’autoritarisme (en contra de Trump).
Paradoxicament, la frontera en Mexic ha acabat de tenyir-se de blau (democrata), a on era esperable un major exit del roig (republica).
Imagens: notllocal.com, google.com.
