En democracia el fi d’un partit politic ha de ser el be comu, de lo contrari l’utilisa per a fins particulars o espuris (apunte com a eixemple la policia patriotica). Quan desvien l’objectiu i enriquixen a un grup d’empresaris a costa de tots (el cartel del foc), o quan fan vivenda VPO i se la queden com el cas de ‘Les Naus’ del PP en Alacant, hi ha un perversio moral intrinseca. El gran orador A. Feijoó ho ha anunciat: «un millón de viviendas nuevas con más suelo y menos democracia» (La Sexta, 21/10/26).
Frigodedo, el caçador d’immigrants de Vox, i una de les poligoneres del PP, Ester Muñoz, estan de gira conjunta en difondre boles. Entren en la contradiccio cosustancial de la dreta: afirmen blanc i negre, que van a desapareixer pero al mateix temps, i despuix del revol, el seus caps els rectifiquen i diuen que estan garantisades; com diuen de tot, tot lo mon estarà d’acort en algun moment o observarà selectivament lo que li interesse. Com en la dictadura representada en l’obra de G. Orwell, 1984, promocionen el doblepensar: no poden ‘petar’ i estar garantisades, es una contradiccio llogica entenible inclus per una ameba. En ells es impossible que estiguen assegurades perque si voten en contra de pujar-les, ¡voste me dira! Hi ha un senzill assert: no es centren en lo que diuen sino en lo que fan.
Abans alguns parlaven d’una dreta civilisada, contraposta als neofascistes, pero no la veig per cap de lloc, la sintonia es la mateixa, tots provenen del mateix lloc i els discursos son indiscernibles: si te ales, si te bec, camina sobre dos pates i fa cuac no li peguen mes voltes: es un pato. La dreta es moderada quan depen d‘uns atres (democrates) per a governar, el cas de J. M. Aznar es preclar: el que parlava catala en l’intimitat, negociava en ETA, acostava presos als Païs Vasc o denominava a ETA moviment de lliberacio vasc. Els seus acolits tenen manco memoria que un peix, vergonya no es que no tinguen, es que son deficitaris. Nos deuen a tots ser mes honrats.
Son extremadament competents en les diatribes, insults, simplees, destarifos i tolls en els que es claven un dia si i un dia no, i el d’enmig tambe: la persecucio de les baixes llaborals, la negativa a pujar el SMI, votar en contra de la revalorisacio de les pensions o de l’ampliacio dels drets llaborals, la defensa de vivenda publica son alguns indicadors de la seua ideologia antisocial (¿se’n recorden que la reforma llaboral extrauria a la Terra del Sistema Solar?, la realitat: recort d’ocupacio, nyas coca). Volen fer-nos passar d’un estat de benestar a un estat de malestar i posen la bena abans de la ferida.
Per a ‘petar’ lo public s’ha de reduir la recaptacio d’imposts, vostes han de triar pero la bojaca, de ben segur, no els permet pagar tot lo que goja en esta societat cooperativa, entre tots s’ha creat el nivell de vida i els lliggams que nos unixen. La mateixa reduccio d’imposts, que favorix als mes rics, es el crim perfecte, implica directament empobrir els servicis publics perque es financien en els imposts. No es complicat d’entendre ni encara que sigues de dreta ¿o si? ¡Que mal fan les orelleres del burro!
Qui vullga pijor carreteres, pijor sanitat i educacio, manco policies i bombers ya saben a quins han de votar. Quan se’ls creme la casa que sapien que els bombers es paguen en imposts, despuix de socarrats que no reclamen mes mijos.
El mantafuler major del regne, condenat per difondre boles i atentar contra l’honor de les persones, i executat judicialment perque no passava la manutencio als fills, Eduardo Inda, sense pudor, els ha senyalat la torpea supina i des de Horizontes, societat de fantasmes histrionics en accio, els ha recomanat que menten i oculten les seues intencions fins que governen. Llavors practicaràn els anunciats ‘sacrifics’ del sum sacerdot, ‘Anotop at’, sobre el cadafal de la ma d’Algarrobo. Si li la colen es perque volen, tornaran els ‘divendres de dolors’ (els retalls massius de M. Rajoy). Els que viuen per damunt de les seues possibilitats son els patetics politics que no alcen un gat pel rabo.
El romanç de l’eficiencia privada sobre la publica es un falacia cosmica. L’unica rao del desviament de recursos publics a lo privat es un pecat capital. En la privatisacio de lo public progressen els amics, be siguen germans, tecnoligarques o grans empreses, que baten tots els recorts imaginables de beneficis quan pugen els preus dels servicis, i per tant l’inflacio, en l’objectiu de lucrar-se fins a l’infinit, pero la culpa es de P. Sánchez. Si no recaptes imposts no pots pagar els servicis publics, al reduir l’inversio inexorablement ‘peten’, la causalitat mes directa no pot ser: primer els colapsen i despuix els privatisen.
Qui no creu en els servicis publics s’hauria de privatisar. U no pot gestionar en lo que no creu. Es el cas de la AVLl, els competents cientifics de la llengua catalana que encara no saben el motiu de la caiguda de parlants i de l’us del valencià. Sera que no els ho hem explicat vegades.
Imagens: blog.funcas.es, loquesomos.es, instagram.com.
