Mediocritat, desidia i patetisme definixen el Valencia CF. Fa 12 anys escrigui: “He revisat alguns articuls que Antoni Fontelles i yo hem escrit al voltant del Valencia CF fa un quinqueni (els trobaran en el buscador de la uep de ACNV). Els podriem penjar tots i serien de maxima actualitat si canviarem el nom dels entrenadors o la direccio deportiva, la rao es que estem atrapats en el temps. Alertaven d’una deriva constant que coloca al Valencia CF a la vora del precipici, esta situacio es un fractal del nostre poble.”. En la nostra desgracia grupal, almenys, sempre, hem pogut alardejar de la capacitat prospectiva, està mes que documentada. Uns atres no poden presumir d’aço.
En 1975, el matematic Benoît Mandelbrot definia fractal com un “objeto geométrico cuya estructura básica, fragmentada o aparentemente irregular, se repite a diferentes escalas (autosimilaridad)”. Del regne de Valencia i el sigle d’or hem passat a ser la comunitat pijor finançada i de millor equip del mon en 2004 a colistes de la lliga. I esta similitut en diferents ambits mostra la perdua de l’identitat i l’aplicacio de processos de deconstruccio com l’incoherencia: pots ser blaver i votar al PP o ser faller i escriure en catala. Els valencians han interiorisat la derrota, han depres que facen lo que facen no poden canviar res i quan res creus que pots canviar, res canvia, aço revela que als valencians els han inculcat una indefensio depresa. El poble moll es el resultat d’una rao geopolitica: la sacrosanta unitat espanyola no pot admetre un nacionalisme sense invocar el mallat ad nauseam: ¡Espanya es trenca!
Les falles son bones representants del desficaci normatiu, algunes es salven de la crema i unes atres per un premi o estandart maten i es catalanisen: el fi justifica els mijos. Pensen en els grans empresaris idolatrats pels neolliberals, els que es peguen colps en el pit de valenciania mentres escriuen en catala en els seus comerços o equips deportius, al mateix temps s’engolixen la sobredosis d’ultraespanyolitat “amb un somriure”, en la consegüent satisfaccio infinita de la feligresia. Si miraren mes a la nostra nacio un atre gall nos cantaria.
Els grans beneficiats d’estos patricis espanyolissims son els catalanistes i els pancatalanistes, els dos grups arremeten contra el sector mes consistent que es el nacionalisme valencià perque els regionalistes son mes fluits i debils, la quintacolumna. Per si no ho he dit i escrit clar: l’espanyolisme i el catalanisme, prima facie enemics, convergixen i colaboren harmonicament en la desintegracio de l’identitat valenciana. He escrit centenars de pagines demostrant-ho irrefutablement, ningu pot aduir ignorancia sino voluntarisme i mala fe en identiques proporcions. ¿Encara no s’ha donat conte algun furtamantes o panoli de l’inestimable ajuda del PP al pancatalanisme?
El meninfotisme no està en l’adn ni es una condena irremediable, es tan sols una etiqueta, un simplisme, que reduix o desvia l’atencio d’una reflexio mes profunda, que al cap i a la fi es lo que interessa als grups de poder, no promocionen la reflexio perque promocionen l’obediencia. Estos dominen la societat valenciana perque son els responsables de l’adoctrinament: adestrar als valencians i a les valencianes en la mollea, que no siguen ni carn ni peix. La quintacolumna son els patrioters de l’espanyolisme o del catalanisme que no fan mes que mentir i manipular.
Sempre troben la pindola dolça que el blaver deglutix com un sangonera, si a les oques els rebenten el fege per a fer foigras, el cervell dels païsans no corre millor sort. L’identitat dual creada (regionalistes de la patria gran que socava a la menuda) o el bilingüisme (sempre imperfecte per molt que s’encaboten els tarroços) expliquen la conducta de vot. En estos pals en la roda el valencianisme no funciona perque si cap tot, no es res. El gest del Crist de Corcovado no toca i creure’s, per part dels catolics, apostolics i romans, d’estar tant prop de la deïtat, emulant la condicio d’un ser omnipresent, omnipotent i omniscient, sens evaluar els danys d’anar a pit descobert quan son vulgars mortals, em provoca repulsio. No son omnipotents i per tant el cavall de Troya fa el seu cami.
Imagens: levante-emv.com, ACNV.
