Al poc de naixer en Vinaros la seua familia es traslladà a la ciutat de Valencia. Aci estudià el bachillerat en l’Institut Professional i Tecnic, fins que hague de deixar els estudis temporalment, als 14 anys, per la mort de son pare, entrant a treballar com a ajudant en una notaria de la capital.
Al finalisar el bachillerat entrà en l’Universitat de Valencia per a estudiar Filosofia i Lletres, llicenciant-se en l’especialitat d’historia, branca que no deixarà.
Durant els seus anys universitaris colaborà en el diari valencianiste «La Correspondencia de Valencia», a on publicà per primera vegada als 15 anys un conte. Alli coneixera a Adolf Pizcueta, en el qual colaborarà en diversos proyectes.
En estos anys universitaris entrà en contacte en el mon valencianiste. El 1918 entrà a formar part de l’Associacio Nacionalista Escolar que havia impulsat Vicent Tomas i Martí, una organisacio cultural dedicada a expandir el valencianisme cap al mon universitari. L’importancia d’esta entitat radica en que es la primera organisacio naixcuda en voluntat de fer proselitisme valencianiste exclusivament en est ambit. En eixe primer any es nomenat vicepresident de l’entitat, sent el seu president Vicent Guaita.
En l’any 1921 fon triat president de «Nostra Parla», entitat catalanista, i com a vicepresident de la mateixa Adolf Pizcueta. En plena Dictadura de Primo de Rivera, i junt a Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Enric Navarro, fundà, en octubre de 1927, la revista «Taula de Lletres Valencianes», revista que impulsà la redaccio de les bases de Castello de 1932. A partir de 1930 es converti en el seu director, substituint a Pizcueta.
Es en estos mateixos anys quan se produi una prolifica serie de colaboracions en la majoria de revistes valencianistes del moment i no nomes aci sino que tambe en ABC, Diario de Barcelona i en unes atres publicacions estatals.
Durant els primers anys de la decada de 1930 segui el seu treball de la ma d’Adolf Pizcueta; aixina, junt ad este, participà de la Campanya pro Estatut d’Autonomia que s’havia impulsat des de distints sectors valencianistes.
En estos mateixos anys colaborà en Accio Cultural Valenciana, encara que mai aplegà a ser membre de la seua Junta directiva i tambe ho feu en el seu orgue d’expressio, Accio Valenciana (1930-1931).
Colaborà tambe en el semanari «Avant», impulsat per Pizcueta, vehicul d’expressio de l’Agrupacio Valencianista Republicana. Des de les seues pagines es va fer campanya activa en pro d’un Estatut d’Autonomia valencià.
En 1932, junt a Joaquim Reig, Adolf Pizcueta, Francesc Caballero i Pasqual Asins, impulsà el semanari «El Cami». En 1933 entrà a treballar en l’Ajuntament de Valencia, com a tecnic del Museu d’Etnografia i Folclor. Des d’aci ocuparà diversos carrecs tant en el Museu com en l’Archiu municipal.
Al voltant de 1935 fon nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana. En plena Guerra Civil espanyola, en 1937, va ser nomenat membre de l’Institut d’Estudis Valencians, creat per la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Valencia a iniciativa del conseller Francesc Bosch i Morata. Es de destacar en estos anys que a pesar de l’ambient en el que ell es movia la seua lliteratura està prou depurada de catalanismes, com es pot vore en l’especial falles de «Nueva Cultura».
El final de la Guerra Civil i la derrota dels republicans supongue que fora depurat; encara que no passà per la preso sí que fon inhabilitat per a eixercir el periodisme durant alguns anys. Davant de la situacio, deixà poc a poc la seua produccio lliteraria, a l’hora que començà a alternar el valencià i el castellà, i passà a centrar-se en la seua vertent investigadora.
En estos anys, obri una llibreria de vell especialisada en llibres antics valencians. Des d’esta, publicà un total de 43 catalecs que arreplegaren mes de 22.000 fiches bibliografiques. En 1948 se li encarregà, de part de la Sociedad Valenciana de Foment del Turisme mamprendre la publicacio de la revista mensual «Valencia Atracción». Este fet feu canviar la seua sort.
Una volta iniciat el seu treball investigador es quan començà a ser reconegut a nivell academic; aixina, el mateix any de 1948 es requerit per al Servici d’Estudis Artistics de Valencia i un any mes tart es nomenat membre de la Real Academia Espanyola a proposicio de Gregorio Marañón i en 1954 es nomenat membre de la Real Academia de l’Historia a proposicio de Menéndez Pidal.
En 1957 fon nomenat membre de la Real Academia de Belles Arts de Sant Carles de Valencia i passats dos anys de la de San Fernando de Madrit, de la Real Academia de les Bones Lletres de Barcelona i de la The Spanish Society de Nova York.
El moment culminant de la seua trayectoria li vingue en la decada dels 60, quan fon nomenat Croniste del Cap i Casal (1963) i fill adoptiu de la ciutat (1966).
Els anys finals de la seua vida es dedicà a lluitar contra les idees catalanistes que s’estaven estenent pel territori valencià de la ma del mercenari Joan Fuster. Aixina en «Las Provincias» li decà una serie d’articuls arran de la publicacio del llibre de Fuster «El País Valenciano» (1962).
Obra:
A banda de la seua obra lliteraria, s’ha de destacar:
-1927 Sant Vicent Ferrer, Barcelona
-1927 La catedral de Valencia
-1929 Pomell de bibliofils valencians, editat per la Societat Castellonenca de Cultura
-1928 Edicio de Spill o Llibre de les dones de Jaume Roig en la coleccio «Nuestros clásicos» de la Editorial Barcino, Barcelona
-1930 The «barracas» (cottages) of Valencia
-1933 Vocabulario de la cerámica de Manises
-1934 La literatura valenciana
-1935 La Lonja de Valencia
-1936 Joan Lluís Vives, Barcelona
-1936 Teodor Llorente, editat per l’Ajuntament de Valencia en motiu del centenari del naiximent de Llorente
-1942 Lucrecia Borja y su familia
-1945 El bibliógrafo Justo Pastor Fuster, editat pel Consell Superior d’Investigacions Cientifiques
-1948 El «Llibre de Mustaçaf» y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI
-1949 La bibliografía en España, Valencia
-1951 La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX
-1953 Folklore… rodado. Tartanas en el suelo de Valencia
-1955 Panorama historic de la literatura valenciana
-1957 «Corregudes de joyes». El deporte típico valenciano
