Es el primer que intentà crear un cos doctrinal coherent intentant convertir el catalanisme en un moviment unificat dotat d’una ideologia clara i concreta. Pareix que aprofità l’experiencia de la seua condicio de falangiste, a on el pensament unic era la rao de ser.
Feu el primer cami desbrossat per als nacionalistes valencians; per aixo la majoria el seguiren, bo o roïn, com a l’unic que era.
Lo que fa Joan Fuster es canviar l’ambit de referencia espanyol pel catala: ¿Per qué? Perque com hem dit abans, Catalunya era una patria pareguda i mes poderosa que la valenciana. Per eixemple, Valencia estava castellanisant-se de correguda; la perspectiva nacional valenciana conduia al pessimisme i la desesperença. En canvi convertint a Valencia en una regio de Catalunya el problema passa a ser regional; si mirem a Valencia com a una unitat, la perdua de sa llengua i sa identitat cultural es algo gravissim pero si es sols una part d’una unitat major, Catalunya, el problema pert dramatisme i se diluix, al quedar sempre esta com a punt de referencia a on es mante tant la llengua com l’identitat cultural i nacional. Aixina el complex d’inferioritat que alguns valencianistes tenien respecte a Catalunya, es assumit per Fuster, que l’explicita i el presenta com a positiu: som catalans.
Es casual i escap; i permet ademes la possibilitat de rebre una ajuda tant moral com material de Catalunya… molts varen sucumbir davant d’arguments tan clars com talons i retribucions en moltes sifres.
