Programa Electoral Coalicio AVANT – Accio Nacionalista Valenciana

Solucions en clau valenciana

Programa electoral 2015 – Coalicio AVANT

Gestionar en eficiencia i transparencia, sempre al servici de la societat valenciana

L’obligacio i deure, de qualsevol membre de la Coalicio AVANT, d’actuar baix el respecte estricte en la defensa de la democracia, pluralitat i tolerancia, com a normes basiques de convivencia d’una societat alvançada i moderna, renunciant, sense cap tipo de condicions, a plantejaments xenofops, totalitaris o que atenten contra els postulats de llibertats socials i individuals, arreplegades en la Declaracio Universal de Drets Humans, aprovada i proclamada per l’Assamblea General de les Nacions Unides, el 10 de decembre de 1948.
La consecucio d’una Administracio Publica en la qual la transparencia en l’actuacio dels representants politics siga la norma, i no l’excepcio. En l’objectiu d’alvançar en l’aument de la eficiencia i la millora de la gestio de les entitats publics, es fonamental potenciar tots els instruments de control economic i financer disponibles, tant interns –interventors. Control financer permanent-, com externs –Auditories publiques. Sindic de Contes-, en l’objectiu de controlar la gestio interna, la regularitat contable, el compliment llegal, la fiscalisacio i l’equilibri economic. Paralelament, s’ha de rendir contes als ciutadans valencians de manera continuada, a través del dels diversos mijos de comunicacio i mecanismes electronics dels que disponen els organismes publics, es la millor garantia de traslladar a la societat la confiança en els seus governants.
Gestionar els imposts dels ciutadans en la maxima responsabilitat, eficiencia i honradea. Aplicar criteris dirigits a favorir el millor aprofitament possible dels recursos economics i patrimonials, destinant-los a les necessitats i prioritats reals de la societat, en l’objectiu d’oferir servicis publics de calitat i universals, aixina com actuacions dinamisadores de l’iniciativa privada, evitant en tot moment balafiar i malbaratar els fondos publics en fins contraris a l’interes general dels valencians.
Rebugem la figura del politic com a professio. Convertir la representacio politica en un servici al ciutada i no en una forma de servir-se d’ell. Renunciar als privilegis i prebendes, que historicament han segut i continuent sent inherents als distints carrecs publics, tant economiques com politiques, aixina com tambe reduir al minim, que exigix la llegislacio vigent, aquelles d’indol judicial. Actuar en absoluta rectitut en l’eixercici de les responsabilitats politiques, i evidenciar el total desinteres pel benefici i redit personal, o del partit, que es requerix a qualsevol representant public. Es necessari una Administracio mes democratica, per esta rao proponem llimitar els mandats a dos llegislatures consecutives; separar el poder eixecutiu del llegislatiu impulsant una reforma estutaria en la que s’establixca una tramitacio diferent en l’eleccio de Les Corts i del President de la Generalitat Valenciana. Establir l’incompatibilitat dels carrecs publics, i de la remuneracio en diners publics, junt al desenroll d’activitats professionals en empreses privades en contracte vigent que realisen obres o servicis per a les Administracions, Empreses i Organismes publics , ni tampoc rebre donacions d’eixes empreses ni d’entitats filials. una volta hagen abandonat l’activitat publica, en l’objectiu d’evitar l’utilisacio del carrec que ocupava per al seu aprofitament personal, es dir, lo que tambe se coneix com a “portes giratories”. Tampoc podran acceptar o rebre donacions d’empreses.
Disminuciodelssousdelspolitic s i supressio de la possibilitat de cobrar dos sous publics ,ajustan t –losalasituacio economica real de la societat.Eliminarels complementsperdespesesinnecessaries o per simple assistencies a comissionqueenalgunscasosarribenatriplicarelsalariminim. Cap representant politic deu de cobrar, per eixemple, 10voltesmesqueelsalariminim , i damunt transmete l’idea de que estan mal pagats. Proponemunadisminuciod’un50percentdelssousdelsaltscarrecsimembresdegovernsi Administraciopublica.S’hadesercoherents,ilomateixques’exigixdelpobleunesforçisacrificialt,elsdirigents handedonareixempleiserelsprimersensacrifica r –seenbeneficid’aquellsalsqueservixen,elpoble.
Reduccio del numero de diputats en Les Corts per a tornar a la situacio anterior a la reforma estatutaria de 2006, puix eliminar vint diputats de manera drastica sería un mida desproporcionada que trencaria l’equilibri entre l’austeritat i la representativitat. Per tant, creem que tornar al numero de 89 diputats que hi havia abans de l’ultima reforma sería la decisio mes equanim, ademes de favorir una major pluralitat en Les Corts valencianes.
Transparencia i integritat de tots els nostres representants. Renunciar, des del primer moment, a qualsevol interes, personal o colectiu, per a aprofitar-se de la seua responsabilitat o carrec public. Declaracio notarial publica dels seus bens, abans i despres d’eixercir el carrec. Renunciar a retribucions extres, subvencions o elements materials de qualsevol tipo, que no siga l’estrictament oficial assignada al carrec public que ocupe. Refusar a carrecs, privilegis o sous vitalicis. Moderar les retribucions i determinar-les a l’orde jerarquic que ocupe en l’Administracio, no cobrant mes que un atre carrec public superior. Reduir al minim els carrecs de confiança, llimitant-los a les necessitats estrictes del servici public, i condicionant les seues retribucions a les aportacions, informes o treballs que desenrollen puntualment, de manera que mai rebran una assignacio fixa mensual. Crear una Llei de transparencia propia valenciana, establint que tots els organismes publics publiquen en les seues pagines webs oficials, totes les gestions economiques, ingressos, gastos, subvencions, finançacio, factures, etc., per a que qualsevol ciutada puga accedir ad elles i consultar-les.
Eliminar la figura de l’aforament en el nostre Estatut (art.23.3) i delimitar els privilegis dels representants politics. La nostra proposta de reforma d’eixe articul en qüestio es:»Els membres de Les Corts, fins i tot despres d’haver cessat en el mandat, posseiran prerrogativa d’inviolabilitat tant penal com civil pels vots emesos en l’eixercici de les seues funcions publiques, aixina com tambe per les opinions manifestades, sempre i quan estes no atenten contra les senyes identitaries arreplegades en el present Estatut d’Autonomia, els drets fonamentals i les llibertats constitucionals». A banda de l’excepcio anterior, durant el seu mandat, cariran d’aforament, es dir, tindran la mateixa relacio en la llei i se’ls aplicarà de la mateixa manera que als restants ciutadans, per tant podran ser detinguts i retinguts per actes delictius realisats en el territori del Regne de Valencia, sense que siga necessari que l’acte delictiu siga flagrant, corresponent decidir sobre la seua inculpacio, preso, processament, si es el cas, i juï al jujat ordinari respectiu competent, el qual, al mateix temps, tambe evitarà que qualsevol proces de privacio de llibertat tinga algun objectiu politic destinat a obstaculisar les funcions parlamentaries del membre de Les Corts. Fora del territori valencià la responsabilitat penal i civil serà exigible, en els mateixos termens, davant de la Justicia corresponent, com a qualsevol atre ciutada.»
Simplificar i coordinar les distintes administracions publiques valencianes, en l’objectiu de disminuir costs, aumentar l’eficiencia i agilitat, millorar l’atencio al ciutada i facilitar la labor dels distints treballadors publics. D’igual manera, reduir al minim possible els carrecs politics tant en numero com tambe en remuneracio, destinant eixa partida economica a reforçar, de manera equanim, adequada i proporcionada, els servicis publics basics que garantisen una major calitat en l’atencio que se presta a la societat valenciana.
Reduir les estructures administratives, especialment d’alts carrecs, incloent a les empreses publiques, mantenint nomes aquelles que han presentat beneficis en els seus contes.
Extinguir, especialment a nivell municipal i autonomic, les estructures administratives intermiges no preceptives. Tambe demanem l’eliminacio de la figura de la “lliure designacio” en carrecs inferiors a Secretaría autonomica, ocupant-los personal funcionari a través dels corresponents concurs-oposicions a tal efecte, millorant d’esta manera l’eficacia de les politiques publiques i el de la direccio i impuls administratiu del diferents orguens institucionals que els competen, pero en el coneiximent necessari i adequat per a la gestio i de la normativa aplicable en el seu cas.
Revisar i reformar el mapa municipal i comarcal, en l’objectiu de decidir canvis en les divisions administratives menors plantejant, en la mida de lo possible, incorporacions i fusions de municipis, o be impulsant la coordinacio i comparticio dels bens de les distintes Administracions que reduixquen les despeses en servicis publics, instalacions, infraestructures, seguritat, etc.

Gestio economica i financera eficient,

per a generar riquea i llocs de treball
Defendre i promoure el teixit industrial valencià front a la competencia desigual d’uns atres mercats que utilisen ma d’obra mes barata, factors de produccio de baixa calitat i que estan somesos a minims controls. Des de les institucions publiques valencianes, s’ha de donar ajuda i cobertura a les exportacions de les nostres empreses, front a l’inoperancia i abando dels governs de Madrit i Brusseles. L’Administracio valenciana s’ha de transformar en la millor promotora i agencia d’exportacio que puga tindre l’industria valenciana, i utilisar organismes publics per a dinamisar eixa llabor de manera efectiva evitant convertir-los en instruments malbaratadors de fondos publics. De la mateixa manera, s’ha de controlar que els productes importats complixquen totes les normatives exigides als productors valencians.
Eliminar les barreres administratives per a la creacio d’empreses aumentant, d’eixa manera, l’eficencia en la gestio. Creacio d’una Oficina de Gestio Unica, destinada a centralisar tota l’informacio, i que tots els tramits de l’administracio es puguen fer des de qualsevol ajuntament. Transformar instalacions publiques, sense cap o de minima utilisacio, per a la creacio de vivers d’empreses. Facilitar l’emplaçament en un lloc fisic de noves empreses reduint al maxim les traves administratives i tributaries. Al mateix temps, defendre i propondre al govern de l’Estat: una nova regulacio del pagament de la quota d’autonom, adaptant-la als ingressos reals i no a les estimacions; que no s’haja d’abonar el IVA fins que no se cobre; l’excencio fiscal per als ingressos obtinguts a través de premis i reconeiximents a l’innovacio i investigacio.
Defenem que la millor via per a un desenroll economic sostenible deu de ser un sistema de benestar basat en imposts progressius generalisats , que tinguen com a objectiu un efecte redistributiu dels ingressos o despeses i, d’esta forma tambe, reduir l’incidencia dels imposts de les persones en una menor capacitat de pagar (per eixemple: aumentar la pressio fiscal sobre vendes de bens de lux, i aplicar l’exencio o maxima reduccio d’imposts en els bens de primera necessitat).
Revertir des de l’Administracio valenciana , en la mida de les nostres competencies, la perdua del sistema bancari i financer valencià, en l’objectiu de recuperar-lo i potenciar el seu desenroll com a formula essencial per a garantisar el futur economic de la societat valenciana, en especial de les chicotetes i mijanes empreses (PYMES) i autonoms.
Recuperar la solvencia de les administracions valencianes. Establir un pla de racionalisacio i control de les despeses innecessaries i prescindibles, com les vinculades a grans events, proyectes faraonics, prebendes i agaps d’organismes i mandataris politics, societats publiques empresarials deficitaries, fundacions publiques improductives, estructures administratives no preceptives, carrecs de confiança i assessors en plantilla, tant de l’Administracio com del Sector Public Empresarial, entre moltes atres. En el mateix sentit, al reduir i reorganisar les finances publiques, dispondre d’un pla de pagament als proveidors real i creible que elimine la morositat generada. De manera compatible en l’anterior pla, intercedir i negociar en les entitats financeres en la determinacio d’activar el credit per als autonoms, chicotetes i mijanes empreses (PYMES), tots els sectors productius i families, repercutint en l’increment del consum i la millora de l’economia valenciana.
D onar soport al chicotet comerç , com a impulsor i peça basica de l’economia valenciana, deu de ser una prioritat per a l’Administracio valenciana. Plantegem una moratoria de grans superficies comercials, les quals en gran mida han perjudicat als chicotets comerços, en especial en la lliberalisacio de l’horari comercial, generant una competencia deslleal, que tampoc s’ha compensat degudament en la recaptacio impositiva per a l’erari public. Per esta rao, establirém una major pressio fiscal sobre els beneficis obtinguts de les grans superficies en dies festius, i exigirem un major control de les realacions laborals i contractuals, per a previndre situacions precaries, abusos i incompliments de la llegislacio sobre els seus treballadors.
Oferir ajuda i soport als desocupats i favorir la seua reincorporacio a l’activitat laboral . Establir plans de formacio especifics per a desocupats, orientats a les demandes actualisades del mercat laboral, incrementant aixina les possibilitats i opcions personals d’ocupacio. Propiciar marcs de negociacions multilaterals entre les distintes forces socials, sindicals i empresarials, en l’objectiu d’analisar periodicament les necessitats puntuals que el mercat laboral requerix i, en base ad elles, activar politiques eficients d’ocupacio. Des de l’Administracio publica valenciana, fomentar i coordinar entre els desocupats la creacio de cooperatives i chicotetes empreses com alternativa a l’insuficient oferta de treball.
Estimular la promocio del turisme en el territori valencià , buscant noves formules mes efectives i rendables que s’adapten a les necessitats reals del sector turistic valencià. Relegar les politiques proteccionistes del turisme basat nomes en aparentar lo que no som, un model que ha fracassat i que, ademes, ha provocat un gran balafiament de fondos publics. Fomentar, en canvi, un turisme de calitat destinat a tot tipo de visitants, aprofitant l’immens patrimoni i riquea ecologica, arquitectonica, cultural, gastronomica, historica, geografica i festiva, junt a moltes atres caracteristiques, com la climatica, l’hospitalitat i el caracter obert de les nostres gents, que fan del Regne de Valencia un atractiu desti d’esplai i descans.
Suprimir tot el personal eventual -tambe denominat assessor o personal de confiança- existent en les distintes administracions i empreses publiques valencianes, per a evitar contractacions irregular i enchufismes.
Eliminar tots els privilegis retributius o que provoquen despeses a l’erari public, dels ex-presidents, ex-alcaldes, ex-diputats, ex-regidors o qualsevol aquell que haja ocupat un carrec politic. La politica està per a servir als ciutadans, no per a servir-se d’ells. Servir a la societat, es, o deuria de ser, en sí mateixa un honor i un privilegi.
Extinguir les fundacions publiques, i qualsevol atra estructura similar, no productives.
Suprimir les subvencions publiques als partits politcs.
Restringir les assignacions de recursos publics i subvencions ad aquelles fundacions privades que hagen de finançar-se en recursos propis.
Inspeccionar el Sector Public Empresarial, extinguint aquelles societats que en els seus contes de resultats siguen deficitaries.
Racionalisar les subvencions i ajudes als sindicats i associacions empresarials, concedint-les nomes per a activitats destinades a la formacio i assessorament de treballadors, desocupats i mamprenedors.

Potenciar l’agricultura, peixca i ganaderia valencianes.

Garantisar l’aigua necessaria. Autosuficiencia hidrica.
Representar en fermea , davant de l’Estat espanyol i l’Unio Europea, els interessos de l’agricultura, ganaderia i peixca valenciana, rebujant qualsevol acort o convenis europeus que els perjudiquen o discriminen. Fomentar la creacio de cooperatives a nivell municipal i comarcal, recolzades per l’Administracio publica valenciana, per a que els llauradors, ganaders i peixcadors puguen obtindre mes beneficis sense intermediaris i siguen mes competitius en uns atres mercats. Igualment impulsar el registre de Denominacions d’Orige per als productes valencians de cada zona que encara no ho son, puix d’esta manera li donaran mes prestigi i major rendiment comercial. Tambe fomentar la creacio de piscifactories, com a ferramenta de futur i sostenible.
Sempre i quan existixquen conques sobrants, no renunciem ad ells i, per tant, reivindicaquem en decisio al Govern estatal , les aportacions hidriques que nos pertanyen com a part de l’Estat espanyol, en base a les nostres contribucions impositives i de mercat, aixina com a les necessitats reals de la nostra agricultura discriminada de manera reiterada a lo llarc dels anys.
Defenem que hem d’evitar l’estat de dependencia politica de l’aigua, per a no estar supeditats als canvis de governs o d’uns atres interessos paralels, i buscar l’autosuficiencia hidrica.
Descartem les desaladores, puix en elles no tindrem futur, i apuntem tres aspectes bàsics:
1. Deterioració paulatina i irreversible de les costes per l’acumulament de salmorra, agravat per tractar-se d’una mar tancada, condenant-ho a ser una mar morta.
2. Les caracteristiques edafologiques, es dir, la naturalea i condicions de les nostres terres o sol, que son de naturalea caliza i textures argiloses, dificulten l’eliminació de sals, les quals terminarien contaminant irreversiblement els terrenys, condenant-los a un paisage sali, pijor fins i tot que desertic.
3. Desconeixment de les conseqüencies que tenen sobre la salut dels consumidors habituals a llarc determini.

En materia hidrica, la fusio de la Confederacio Hidrografica del Xuquer i la del Segura incloent en el riu Bergantes, i fer un pla hidric que entre unes atres mides proponem estos dos proyectes, que hem sintetisat, el AIDA (per a solucionar els problemes de l’aigua) i el AMPAR (per a solucionar els problemes de l’agricultor) (NOTA: estos dos proyectes estan dissenyats i desarrollats per Manolo Soler i Bahilo, Ingenier Agronom, fallit en 2009)

Proyecte AIDA (Analisis + Investigacio + Desenroll + Aplicacio).

–ANALISIS: Realisar un estudi de cadascuna de les comarques, poblacions i singularitat del Regne de Valencia, incloent en cadascun d’ells:

Integral termica i regim Publio metric.
Caracteristiques migambientals.
Ecosistemes i el seu estat d’equilibri.
Recursos hidrics i els seus caixers naturals.
Naturalea dels cultius del lloc.
Necessitats presents i futures d’aigua.
I tot allo que poguera afectar o estar relacionat en l’aigua i els seus efectes.

–INVESTIGACIO: Potenciar la investigacio en proyectes destinats a desenrollar tecniques que permeten el nostre objectiu, en base als estudis previs que hem realisat:

Aumentar l’aforro del consum.
Aumentar l’eficiencia de les conduccion i de les aplicacions.
Obtindre o produir aigua a partir de processos fisics.
Reutilisar aigües per a usos menys exigents pero en garanties.
Aumentar la capacitat de retencio i almagasenament en els punts a on es produïx la precipitacio.
Disminuir les perdues per evaporament superficial.

Ací deuriem d’implicar a Universitats, Centres d’Investigacio tant publics com privats, i a l’empresa privada.

–DESENROLL: Potenciar el desenroll d’aquelles tecniques i investigacions els resultats de les quals han segut satisfaents, a fi d’ajustar el seu modo i lloc d’aplicacio. En aixo es crearien uns productes eficients, viables i tambe patentables, que nos generarien un doble benefici, primer solucionem un greu problema i, segon, crearíem una font d’ingressos o un nou camp per a la nostra industria, en poder aplicar-se en atres llocs que es trobaren en problemes similars. Implicaríem aci de nou a la iniciativa privada i al sector industrial, en colaboracio en l’administracio i els centres d’investigacio.

–APLICACIO: Estudiada la nostra realitat i les nostres necessitats, investigades possibles alternatives per a paliar el dèficit i desenrollats els mijos per a conseguir-ho, nos faltaria aplicar-ho racional i paulatinament a cadascuna de les zones en base a cadascuna de les seues necessitats, coneixent i garantisant de bestreta el resultat a obtindre.

Este pla AIDA, es basarà puix en:

Millora i aprofitament optim i sostenible de les aigües continentals.
Aprofitament maxim, i màxima captacio de les precipitacions, tractant de reduir la seua velocitat de circulacio, per al major enriquiment de l’aqüifer.
Aument de la massa forestal.
Ocupacio d’aigües salines restringit a usos no contaminants.
Control implacable de les aigües residuals, per a la seua reutilizacio en cicle vert, i evitar la seua abocada tanta en superfície com en profunditat.
Ordenacio i control de l’us de les aigües subterranees, font inagotable de recursos hidrics, per mig d’una ret de punts d’extraccio en profunditat, comunicats fisicament i gestionats com una sola unitat solidaria.

A l’hora d’aplicar el nostre proyecte AIDA, distinguirem puix entre estos dos tipos d’actuacions:

MACROACTUACIONS . Serie d’actuacions de tot tipo que precisen de la intervencio de l’Administracio central, autonomica i local per a la seua eixecucio, ya que afecten a comunitats, i no a l’usuari final.

El principi basic d’estes actuacions, sera el tractar d’aprofitar al maxim els recursos hidrics que apleguen a la nostra comunitat, i ademes reduir la distancia entre els punts de captacio de l’aigua, fins al seu punt d’aplicacio.
Aço implicarà, que ademes de controlar aquells que apleguen a través d’embassaments i caixers naturals en carrega, deurem de tractar de controlar millor aquells que procedixen de les pluges, complementant-les en les extraccions en profunditat. Per lo tant, el disseny d’estes actuacions, deura de tindre present, el regim i epoca de pluges caracteristiques de la nostra comunitat; grans pluges en curts periodos de temps i molt localisats, pero ademes, estudiar individualment cada intervencio.
Totes estes obres tindran per tant una doble funcio, evitar les grans avingudes que es produïxen periodicament en epoca de pluges i que terminen afectant a zones urbanes, industrials o agricoles, i al mateix temps reduir la velocitat de circulacio de les aigües pels seus canals naturals, la qual cosa permetria aumentar les infiltracions a l’aqüifer i recuperar en la superficie, les zones humides que hem anat perdent durant les ultimes decades.
Hi haura que evitar les grans obres que afecten a grans superfícies fora de les conques naturals, que generen molts conflictes de distinta naturalea, que son mes perilloses front a les avingudes, a on es produixen grans perdues per evaporament, i que milloren l’aqüifer d’una zona molt reduïda, en l’agravant ademes d’haver de canalisar despuix esta aigua per llarcs recorreguts fins al seu punt de consum, en la consegüent despesa energètica, despesa en conduccio i la perduda de recursos, ya que es en este proces a on es produïx el major percentage de pèrdues. El subsol, serà la millor solució per a l’almagasenament de l’aigua.
Un atre punt d’actuacio, sera l’assegurar-se, que no s’aboquen aigües sense depurar a l’aqüifer, ni en superfície, ni en profunditat, a fi d’assegurar la calitat de les aigües. Ademes, podrem reutilizar les aigües depurades, sempre i quan se nos garantise que la calitat de l’aigua es optima i adequada per al nou us destinat.
L’ocupacio d’aigua procedent de la mar, es deuria de condicionar al desenroll de desaladores biologiques i fisiques (per evaporament, pressio o osmosis), a on se reutilisen els residus, assegurant-nos que estos formen part d’un proces productiu que al final no resultarà lesiu per al nostre ecosistema.
Per a usos industrials, lo que supon el major consum d’aigua, podria amprar-se aigües salines directament, o be per mig d’un procés d’adequació que cada industria ajustaria a les seues necessitats. O ben tractant de crear cicles tancats o de recuperacio.
Aumentar globalment la massa forestal i agrícola, per mig d’un programa de repoblament d’aquelles zones deforestades o no cultivades, que aumentarien en la seua activitat, la fixació d’aigua per condensació, reduirien l’evaporament del sol i fixarien millor l’aigua de pluja, en disminuir els processos de *escorrentía.
L’utilisacio de les aigües subterranees, recurs que en el nostre cas, es inagotable, pero que ha de coordinar-se per a crear una ret llogica i ordenada de punts d’extraccio, en molts dels casos units fisicament i tots ells units en la seua gestio i explotacio com si d’una unitat es tractara, que actua solidariament davant de les deficiencies hidriques en la superficie.
Els punts de captacio d’aigües subterranees, serien en capçal, a on la pressio de les aigües subterranees continentals eviten la penetracio de les aigües marines, o lo que es dir, llunt de la costa per a evitar la seua salinisacio, i ademes preferiblement, d’aigües profundes, a fi d’evitar la baixada del nivell freatic.
Aigua mes economica, de mes calitat, sense impacte ambiental, i damunt en la cantitat necessàaria que necessitem en cada moment, sense perdre una gota i sense gastar més energia de la necessària per a posar-la en disposicio de l’usuari. Pero no per aixo, es fara un mal us, i per tant tota extraccio de l’aqüifer estarà controlada, coordinada.

MICROACTUACIONS. Diferents tipos d’actuacions que podria realisar l’usuari final per a optimisar el consum d’aigua o per a obtindre-la lo mes proxim possible al seu punt d’aplicacio, amprant solucions ya existents, o be les desenrollades pel pla “AIDA” per a este fi. Destaquem:

Cobrir la superfície de les zones cultivades, a fi d’evitar el rapit evaporament de l’aigua més superficial.
Sistemes per a retindre, captar i, a ser possible almagasenar les aigües de pluja que es perden per les sequies o caixers, i que despuix s’aplicarien llentament al cultiu.
Condensar l’aigua procedent de la evotranspiracio dels cultius, per a la seua reutilisacio.
Condensar i precipitar l’aigua de l’ambient, en especial, en dies d’alta concentracio d’humitat en l’atmosfera.
Metodos fisics que permeten mantindre l’humitat a nivells alts dels sols, retardant les perdues en profunditat, o recuperar esta abans de que profundise.
Sistemes d’almagasenament d’aigua captada per precipitacio, proxims al punt d’aplicacio i en poca superfície d’evaporament.
Unes atres mides basades en l’idea i en l’experiencia d’aquelles persones que treballen i estudien en l’entorn agronomic i migambiental, i que ademes coneixen les caracteristiques i necessitats de la zona a on s’actue.

Proyecte AMPAR

Com el propi nom indica, este proyecte tracta de protegir a l’agricultor valencià, donant-li una ferramenta des de la que puga protegir-se de l’actual indefensio i manipulacio en la que actualment es troba. Moltes de les mides es poden aplicar sense necessitat d’intervencions politiques, per tant els llauradors-productors podrien recuperar els seus nivells de renda sense perdre la seua independencia. Este proyecte dispondra d’una estructura que li permetra desenrollar-se com una gran plataforma digital, des de la qual, productors i comerciants, podran posar-se a disposicio del mercat els seus productes, fins i tot abans d’haver-los collit, la qual cosa nos permetra la recuperacio de la posicio dominant en el mercat i evitarà les actuals accions mono o oligopolistiques, encaminades al desplaçament de la propietat privada.

A.- Mides d’accio politica (no requerixen noves lleis, sino voluntat politica d’informar i d’impulsar municipalment).

– Valoració ecològic-migambiental de les activitats agraries.

– Fiscalisacio agraria adequada a l’activitat i el seu benefici social.

– Compensar l’activitat en zones d’alt impacte urbanistic.

– Mides de finançacio de l’activitat.

– Politiques solidaries. Aplicacio del 0.7% del P.I.B. agrari de la Comunitat Valenciana, al desenroll agrari controlat per les nostres corporacions de productors (que son al cap i a la fi qui realisa les inversions) en paisos menys desenrollats, per mig d’un conveni de colaboracio, que nos permeta aportar tecnics, empreses, professionals, patents, etc., i controlant les inversions i desenroll de les explotacions, evitant competencies deslleals, conseguiriem ocupacio qualificada, nous mercats i aument de la competitivitat, frenar el fluix migratori, establir-nos una posicio en el mercat internacional, etc.

– Recuperacio tecnica de les Oficines Comarcals Agraries Provincials (OCAPAS): Recuperar la figura dels tecnics de les oficines d’extensió agraria, per a que deixen de ser nomes tramitadors i siguen la figura del tecnic de camp, que visita, veu, compartix, descobrix, assessora i acompanyava a l’agricultor en la seua activitat.

– Promocio de l’accio corporativa: Potenciar l’accio corporativa dels agricultors, a fi de superar les dificultats del minifundisme, sense perdre la integritat i independencia de la propietat, l’explotacio i la comercialisacio. Propondrem, estimularem i solicitarem que es prime totes estes accions que permetran una drastica reduccio de costs i una recuperacio de la distribucio i comercialisacio dels productes agraris, sense perdre drets i llibertats personals.

– Potenciacio de l’agricultor professional i la seua relacio en atres productors.

– Potenciacio i proteccio del producte

B.- Mides alternatives:

– Introduccio de cultius alternatius: Introduccio de nous cultius ajustats a les nostres caracteristiques migambientals, pero que ademes tinguen un major valor afegit i manco competencia. Recuperacio d’alguns cultius o varietats tradicionals en desus, per a aplicar en caracter extensiu (mes calitat que cantitat), especialment per ad aquells llocs a on els recursos hidrics son menors, o les noves varietats

– Activitat eco forestal: Esta activitat pot servir com un cultiu alternatiu mes, pero per la seua importancia ecologica, migambiental i economica, li donarem un tractament especial.

Esta activitat, deuria de rebre les majors valoracions ecologiques, migambientals i fins i tot culturals, de modo, que serien les explotacions mes retributives en la seua fiscalitat.

No considerem les mes adeqüades les varietats forestals utilisades actualment (pins, chops, eucaliptus, etc), les quals es caracterisen pel seu rapit creiximent, baix cost d’implantacio, baix cost de manteniment i tala rapida. Estes ademes de donar una falsa sensacio de reforestacio, presenten un alt perill d’incendi (especies pirofites), consumixen molta aigua, causen la proliferacio de plagues molt perilloses.

Deuran d’utilisar-se puix especies arborees propies de l’estat del bosc, i a ser possible potenciar i sobre valorar aquelles que son especies autoctones. Totes estes especies, generaren fustes nobles, les quals donaren orige d’una gran riquea natural i migambiental, i que hui no tenim per la seua sobreexplotacio, i per uns nefasts programes de reforestacio politics i sense futur.

Entre uns atres, es deurien de cultivar roures, roures valencians, carrasques, surers (alcornoques), anouers (nogales) valencians, savines, llorers, etc.

Ventages:

Alternativa de cultiu en zones de dificil adaptacio d’un atre cultiu. Mes rendable que atres cultius.
Activitat economica molt rendable.
Valor ecologic i migambiental alt.
Disminucio dels riscs d’erosio i desertisacio.
Millora dels microclimes, descens de l’evaporament del sol, aument de la tensio hidrica (mes pluja en capçal).
Rapida regeneracio d’ecosistemes degradats.
Manco inversio publica en implantacio i conservacio.
Aument dels recursos naturals propis de la comunitat.
Generacio de gran riquea futura (or vert), en un repartiment homogeneu d’esta entre els agricultors i la societat.
Nova font de materies primes de calitat per a la nostra industria.
Rendes complementaries en el mercat variable.