1. Decret de Nova Planta i el seu significat

    

Texts complementaris:

* Context historic abans de la guerra de Successio (Manolo Matas i Pilar Prósper)
* Desenroll de la guerra de Successio (Manolo Matas i Pilar Prósper)
* Texts historics (seleccio: Manolo Matas i Pilar Prósper)
* Les noves institucions castellanes (Manolo Matas i Pilar Prósper)
* La guerra segons els anglesos: «Memorias de guerra del capitán George Carleton» de Daniel Defoe,en la pagina 30 comença la referencia a la guerra de Successio i en la 31 se nomena per primera volta a Valencia i diverses ciutats del Regne. 

 

Decret de Nova Planta per al Regne de Valencia

            Considerant havent perdut els Regnes d’Arago i Valencia i tots els seus habitants per la rebelio que cometeren, faltant sancerament al jurament de fidelitat que me feren com al seu llegitim rei i senyor, tots els furs, privilegis, exencions i llibertats que gojaven i que en tal lliberal ma se’ls havien concedit, aixina per la meua com pels reis els meus predecessors, particularisant-los en aço dels demes regnes de la meua corona; i tocant-me el domini absolut dels referits regnes d’Arago i Valencia, puix a la circumstancia de ser compresos en els demes que tan llegitimament posseixc en esta monarquia s’afig ara la del just dret de la conquista que d’ells han fet ultimament les meues armes en el motiu de la seua rebelio; i considerant tambe que un dels atributs de la sobirania es l’imposicio i derogacio de les lleis, les quals en la varietat dels temps i mudances de costums podia yo alterar encara sense els grans i fundats motius i circumstancies que hui concorren per ad aixo en lo tocant als d’Arago i Valencia:
            He jujat per convenient, aixina pel meu desig, de reduir a tots els regnes d’Espanya a l’uniformitat d’unes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella, tan lloables i acceptables en tot l’univers, abolir i derogar sancerament, com per descontat done per abolits i derogats tots els referits furs, privilegis, practiques i costums fins aci observats en els referits regnes d’Arago i Valencia; sent la meua voluntat que estos se reduixquen a les lleis de Castella i a l’us, practica i forma de govern que es te i ha agut en els seus tribunals, sense diferencia alguna en res, podent obtindre per esta rao igualment els meus fidelissims vassalls castellans, oficis i treballs en Arago i Valencia, de la mateixa manera que els aragonesos i valencians han de poder gojar-ho en Castella sense ninguna distincio; facilitant ya per este mig als castellans motius per a que acrediten de nou els afectes de la meua gratitut dispensant en ells els majors premis i gracies tan mereixcuts de la seua tan experimentada i acresolada fidelitat i donant als aragonesos i valencians reciproques i igualment majors proves de la meua benignitat habilitant-los per a lo que no estaven en mig de la gran llibertat dels furs que gojaven abans i han segut abolits.
            En la conseqüencia de la qual he resolt l’Audiencia que s’ha format per a Valencia i la que s’ha manat se forme per a Arago se governen i usen en tot i per a tot com les dos Chancilleries de Valladolit i de Granada, observant lliteralment les mateixes regles, lleis, practiques, ordenances i costums que es guarden en estos dies sense la menor distincio ni diferencia de res, excepte en les controversies i punts de jurisdiccio eclesiastics i modo de tractar-les: que en aço s’ha d’observar la practica i estil que haguera hagut fins aci en conseqüencia de les concordances engalzades en la Santa Seu Apostolica en que no se deu de variar; de la reformacio de la qual he volgut participar al Consell per a que ho tinga entes.

Bon Retir a 29 de Juny de 1707.
Yo el rei (firma)