URV, Unio Regional Valenciana fon un partit politic d’ambit valencià de caracter regionaliste d’estricta obediencia valenciana, en la llinea denominada blavera pels catalanistes, fundat en octubre de 1977 pel Alcalde de Valencia, Miguel Ramón Izquierdo, i el President de la Diputacio, Ignaci Carrau, junt a uns atres politics reformistes excluits de UCD i a uns atres de caracter mes nacionaliste i d’esquerres.
El seu objetiu era la defensa de la personalitat valenciana, i l’implantacio de simbols valencianistes com la Real Senyera i la denominacio de Regne de Valencia, oponent-se a l’adopcio dels simbols que consideraven catalanistes i demanaven que el Regne de Valencia no alcançara l’autonomia per la via de l’articul 143 de la Constitucio espanyola de 1978, sino per la del 151 (com Catalunya i el Païs Vasc).
En les eleccions generals de 1979 se presentà unicament en les comarques centrals de Valencia i obtingue 15.694 vots (1,46% dels vots) sense alcançar representacio.
En les eleccions municipals de 1979 obtingue 17.342 vots en la Ciutat de Valencia (5,15% dels vots) i un acta de regidor, lo que le permete tindre cert protagonisme a lo llarc del conflicte identitari conegut com la batalla de Valencia. Va ser triat regidor per U.R.V. Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa, net del celebre noveliste i politic valencià Vicente Blasco Ibáñez.
En acabant de la celebracio del I Congrés en octubre de 1979, s’impongue la tendencia progressista, refundant-se el partit como Esquerra Nacionalista Valenciana, i produint-se l’abandonament dels sectors mes conservadors en figures com Miguel Ramón Izquierdo, Vicente González Lizondo o Vicente Ramos Pérez.
Este grup que deixà el partit en 1979 constitix la llavor que donà com a resultat al partit Unio Valenciana (UV), fundat en 1982.
Unio Valenciana
En la seua primera participacio electoral se presntà a les eleccions generals de 1982 en coalicio en Alianza Popular i el partit Demócrata Popular, obtenint dos escans. La qualicio es mantingue en les primeres eleccions autonomiques celebrades en 1983.
Ya en solitari se presentà a les eleccions generals de 1986 en les que conseguix un acta de diputat per al seu president i fundador, Vicente González Lizondo. En acabant d’este fet es produix un efecte de consolidacio electoral que le du a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de 1989, anticipat per els seus resultats en les eleccions al Parlament Europeu de 1989, en les que obtingue 116.575 votos (6,79%) encapçalant la candidatura de la Federacio de Partits Regionals, i convertint-se en la tercera força politica valenciana en les autonomiques de 1991 en mes d’un 10% dels vots. En les eleccions locals d’este any, se converti en la tercera força de la Ciutat de Valencia, a un regidor del Partit Popular, que en el recolzament de UV arrebatà l’alcaldia al PSOE.
El punt decissivo de la seua trayectoria politica se produix en acabant de les eleccions autonomiques de 1995 quan, a pesar d’un descens en els seus resultats, la victoria del PP con majoria simple li fa fonamental per a la governabilitat de la comunitat autonoma de Valencia. En firmar el denominat Pacte del Pollastre, UV s’incorpora al govern del PP en la Generalitat Valenciana i li donen la Presidencia de les Corts Valencianes.
El Pacte del Pollastre va significar la fi d’Unio Valenciana. En el partit havien entrat una serie de personages, coneguts entre uns atres pel malnom dels burocrates que recomanaren a Lizondo abandonar els postulats inicials del partit, de valencianisme reivindicatiu perque supostament els restaven vots. Estos mateixos varen ser els qui l’aconsellaren a l’hora del pacte, i com a resultat nos trobarem que en lloc d’exigir la Conselleria de Cultura, tal i com la majoria d’afiliats i votants esperaven, Unio Valenciana es va conformar en la Conselleria d’Agricultura i una cadira en la presidencia de Les Corts Valencianes. Tal decissio es va prendre com una traïcio a la voluntat dels votants per un costat i a la confiança dels afiliats per una atra.
Pacte del Pollastre entre Lizondo (UV) i Rita Barberà (PP)
A continuacio entraren en la direccio del partit uns atres representants recolzats pels valencianistes mes ortodoxos, pero novament a l’hora de la veritat primaren uns atres interessos abans que els valencianistes. Va ser el cas d’Hector Villalba, Josep Maria Chiquillo i els successius. El cas de Chiquillo va ser el mes escandalos. Seguint les directrius que dugueren a U.V. al desastre buscà un acostament al PP que li solucionara la vida, oblidant compromisos en els votants, militants i el moviment valencianiste.
A partir d’este moment el partit va patir una fogocitacio per conte del PP qui va comprar voluntats i vots, deixant a l’agrupacio politica com cosa residual, fins que la direccio recaigue en el regidor de Naquera Josep Manuel Miralles un atre mes que traïcionant la voluntat dels afiliats entregà el partit en mans del PP.
El partit es definia com un partit de centre dreta a on les joventuts se declaraven nacionalistes, mentrimentres que el partit fugia d’eixa terminologia per a evitar que els confongueren en partits separatistes. Quan les joventuts de la ma de Vicent Flor mamprengueren un aspete nacionaliste afincat en el separatisme, varen ser expulsats del partit.
Coalicio Valenciana
Tenim dos Coalicio Valenciana completament diferents. La primera, l’original, de tall nacionaliste centriste lliberal, liderat per Paco Domingo. Se presentà en mal moment, en temps d’Unio Valenciana i obtingue un fracas electoral que lo va fer desapareixer. Possiblement hauria segut millor opcio que Unio Valenciana, puix els principis que regien ad esta formacio eren d’estricta obediencia valenciana aplicats al nacionalisme valencià. La presencia de Paco Domingo era tota una garantia. Tambe trobavem dins de l’agrupacio a membres de Taula Nova Valenciana com es el cas de Federico Feases i Carrión.
Bust de Paco Domingo en els jardins de Vivers
Els valencianistes estaven empenyats en dur avant el proyecte d’Unio Valenciana i l’irrupcio d’este atre partit en el joc electoral es prengue com un acte de desllealtat.
Passats un bon grapat d’anys aparegue un atre partit baix el mateix nom, pero de tall completament diferent. La Coalicio Valenciana de Juan García Sentandreu.
Sentandreu amaga el seu regionalisme baix l’eufemisme de foralisme. El seu proyecte es personaliste i autiste des del punt de vista dels valencianistes.
Juan García Sentandreu es antinacionaliste, anticatalaniste, anticomuniste. Contrari a tot lo que siga d’esquerres i contrari a tot lo que qüestione l’unitat d’Espanya.
Sentandreu es un exponent de l’espanyolisme mes radical que tant de mal han fet al moviment valencianiste. Moltes vegades rodejat de l’extrema dreta, en la que es sent com peix en l’aigua, aporta connotacions d’intolerancia i extemisme. La seua falta de rigorositat en les seues afirmacions i la falta de coherencia valencianista son la seua targeta de visita.
Els seu despreci cap al moviment valencianiste es total, de tal manera que en la seua concepcio de partit politic, no els volia com a militants, encara que les circumstancies li obligaren a fer les coses d’una atra manera. Ell volia tindre un partit a on unicament existiren quadros directius i per supost tots en total sumissio ad ell. I tenía la pretensio de que Chimo Lanuza fera un atre partit a on estarien els “molestos militants”. Lanuza no entrà al joc i el partit reservat nomes per als dirigents tingue que acollir als enganyats militants que el veien com al salvador de la causa o com l’unica opcio.
Els resultats que tingue Coalicio Valenciana, varen ser escuets, i les poquetes oportunitats que tingue Sentandreu per a fer politica li dugueren a defendre postulats que no res tenien a vore en els dels valencianistes.
En poc de temps la gent va vore que el proyecte defes per Sentandreu no era el seu i anaren desertant uns darrere dels atres.
Dins de les actuacions sense trellat dutes a terme per Sentandreu estan els recursos davant de la justicia pel tema de la llengua. Va ser una actuacio temeraria en la finalitat de guanyar popularitat. Com a Juriste en experiencia sabia de bestreta que si be anava a guanyar tots els pleits judicials que posara en eixe sentit, puix la llei recolzava les tesis valencianistes, quan els pleits arribaren a l’instancia politica del Tribunal Constitucional, sense remei, tirarien arrere les sentencies favorables i lo pijor, sentaria jurisprudencia en contra, tal i com a la fi va ocorrer. A causa de l’irresponsable acutacio d’este lletrat en aspiracions a capitost, els catalanistes disponen ara d’una base legal per a fomentar les sues actuacions que abans de la seua intervencio mai somiaren a tindre.
Accio Nacionalista Valenciana
En l’Any 2006 Boro Vendrell registra el partit ACNV. El partit es considerat com un partit Nacionaliste Valencià de centre dreta, d’obediencia Valenciana. Les seues propostes tenen un enome contingut de calat social.
El 2007 presentà candidatura en un municipi de l’Horta de Valencia, sense obtindre resultats positius.
En els ultims temps el partit està fent grans esforços d’implantacio, en gran presencia en les rets socials i els mijos de comunicacio.
El partit consegui acorts electorals a nivell estatal per a presentar-se a les eleccions europees sent la denominacio de la coalicio: Proyecte Europa / Valencians per Europa, obtenint uns bons resultats pero llunt de conseguir la representacio.
Des de l’ultima assamblea el partit s’ha situat a l’esquerra, en abandonar les files els membres d’ideologia lliberal -per a fundar un partit regionaliste mes acorde en la seua ideologia-.
L’importancia de lo social, les persones i el seus drets s’han trocat en un dels primer valors a defendre i pels que lluitar. Tambe la defensa de l’entorn natural i els ecosistemes, aixina com els drets dels animals han passat a llocs predominants. Sempre sense deixar de costat els idearis valencianistes als que mostren extremada fidelitat. Els seus dirigents actuals son valencianistes compromesos en la reconstruccio nacional de l’identitat valenciana.
Actualment el partit està baix la direccio de Miquel Real com a president i Albert Cuadrado com a secretari general, sempre baix les directrius del Consell Eixecutiu Nacional.
Coalicio Avant en la qual s’integrà Accio Nacionalista Valenciana en les ultimes eleccions
