No nos referim al catalanisme de Catalunya, sino al catalanisme valencià, que preten la catalanisacio, en major o menor grau, de la societat valenciana. Ara be, cal distinguir-ne dos tipos distints:
A) El catalanisme unicament cultural, que propugna l’absorcio de Valencia per 1’ambit cultural catala, pero respectant 1’autonomia politica valenciana (p.eix. la Conselleria de Cultura de Ciscar).
B) El catalanisme politic, que a mes de 1’absorcio cultural propugna tambe la politica. En el catalanisrne politic classic, a l’hora, podem diferenciar dos subclasses:
b.1.- Un pannacionalisme o nacionalisme integral, fasciste, com es el propugnat pel PSAN, que en nom del valor suprem de la Nacio, nega les diferencies regionals, de classe social, etc., i justifica justifica qualsevol mig per a la consecucio dels seus objectius (inclosa la violencia).
b.2.- Un atre tipo de catalanisme politic que, si be preten tambe la construccio nacional dels quimerics Països Catalans, no pren una actitut marcadament fascista, sino que reconeix una certa diferenciacio regional (Païs Valencià, Principat, Illes…), te uns atres objectius ademes de la reivindicacio nacional i defen el sistema democratic.
2.EL CATALANISME POLITIC: ANALISIS VALORATIU.
Del pannacionalisme integral tipo PSAN no trobem res a resaltar positiu. Està encegat per un ohjectiu suprem (la Nacio Catalana), pert tota perspectiva social; no reconeix ni la mes minima diferenciacio territorial, negant per als valencians la possessio de la mes minima personalitat colectiva; concep la Nacio com a un bloc monolitic a on no conta ninguna diferencia, ni tan sol 1’identitat de 1’individu; nega el dret a tota 1libertat d’autodeterminacio personal i colectiva que no estiga adscrita a la Nacio Catalana; bandeja tot. codic etic i moral; assumix, en definitiva, una ideologisa fascista (ademes d’antivalenciana), netament rebujable per se.
En quant al catalanisme politic no plenament fasciste, requerix un anailisis detallat.
Les seues caracteristiques principals son les següents:
a) Actitut reivindicativa front a Madrit. Aço, que en principi es molt positiu, es veu contrarreatat per:
b) Un marcat sucursalisme front a Catalunya, ya que el seu ambit de referencia nacional son els quimerics Països Cata1ans, cosa en la qual no podem estar d’acort.
c) Assumixen les tesis antihistoriques i de llenguaficcio del catalanisme cultural que trectarém en els apartats 3 i 4.
ç) Defenen per a Valencia una simbologia catalana, que rebugem.
d) Usen la denominacio de Païs Valencià per a referir-se al territori valencià. Sobre est aspecte del nom, considerem:
* Les expressions Levante, Sudeste, Païs Valencià i Regio Valenciana, son merament qeografiques i clarament sucursalistes, i per tant hem de rebujar-les.
* Comunitat Valenciana, es un terme neutre, que usarem a soles quan siga inevitable per raons d’oficialitat. A ser posible direm Comunitat Autonoma de Valencia.
* Regne de Valencia es un titul historic que tenim dret de reivindicar. Implicitament implica Estat i autogovern. Hem de fugir de la manida expressio «antic regne», puix està donant per sentat que ya no ho som.
* Valencia, a soles, es el nom ideal, el verdader nom propi de la nostra Nacio; si s’argüix que es confus, hem d’evitar la confusio no dient-li Valencia mes que al conjunt, i usar per a la capital expressions com Cap i Casal o Ciutat de Valencia.
* Nacio Valenciana es un nom altament reivindicatiu, i per tant ha de ser preferit en moments d’anormalitat nacional com el present; lo mateix es pot dir del de Nacionalitat Valenciana, un poc mes suau, pero que te la ventaja de respondre a lo establit en l’Estatut i la Constitucio.
En definitiva, cal pensar que la situacio especial de la nostra nacio nos du a considerar incompatibles termens que no ho son: igual que un portuques, pot parlar de «el meu païs», «Republica Potuguesa», «Nacio Portuguesa» o simplement, «Portugal», pero mai d’un «Païs Portugues», nosatres tambe poderm usar la paraula païs (si be no Pais Vaiencià) per a referir-nos a la nostra terra, que te com a nom Valencia i com a titul Regne de Valencia, i que volem considerar com a Nacio Valenciana. No obstant, encara que pogam, no se recomana el seu us a nivell popular, puix podria no ser ben entes i donar lloc a confusio.
e) Els catalanistes assumixen en general una actitut progressista, igual a la que mantenien els primers nacionalistes valencians; aço no vol dir necessariament d’esquerres: 1’UDPV i el PNPV, eren partits catalanistes de dreta progressista. El progressisme, com a desig de millorament front a 1’inercia colectiva i els prejuïns seculars, ha de ser tambe assumit pel Nacionalisme Valencià.
f) Els catalanistes es caracterisen pel seu caracter cultiste i normalisador, si be cal fugir de 1’extrem d’elitisme aristocratic en que solen caure, cal reconeixer que la societat i el nacionalisme valencians necessiten dosis no chicotetes de cultisme i d’afany normalisador.
El rebuig existent en diferents capes del valencianisme cap a un model estandart dificulta la normalisacio de la Llengua Valenciana. Seguir un estandart no implica trencar en l’us de localismes i varietats dialectals, sino fer us de cada tipo de llenguage segons les circunstancies.
En definitiva, lloem del catalanisme el seu caracter reivindicatiu front a Madrit, el seu progressisme i -en moderacio- el seu cultisme; pero rebugem el seu sucursalisme procatala, que convertix lo que podria haver segut un moviment nacionaliste renovador en un mer regionalisme mes.
