Hui dia Nacional Valencià, trobarém pels carrers a molts ciutadans orgullosos de ser i sentir-se valencians. A l'ombra d'una Real Senyera faran la seua contribucio al valencianisme.

            Es mostraran emocionats mentrimentres baixen pel balco municipal a la nostra mes preciada ensenya. Prendran part d'una provesso, abans civica, hui no se sap massa be en qué l'han convertida. Depenent del seu grau d'implicacio en la causa valencianista, i en els sentiments que participar en dita processo els desperten tindran una actuacio mes o manco reivindicativa en el recorregut de la mateixa. Passant o no per un Te Deum, en el que la majoria del poble sempre ha esperat fora -per motius d'espai, de protocol, de conviccions religioses, etc.- i culminarà, en acabant de l'ofrena floral al rei En Jaume I, en el cant de l'himne nacional  -regional i de sumissio per a molts- que fara que se'ls pose la pell de gallina i que els aguaiten unes llagrimetes pels ulls. Mes tart en vore pujar de nou a la Real Senyera pel balco i escoltar la "mascletà" donaran per concluida la seua contribucio al valencianisme fins a l'any següent. El valencianisme ha de fer-se tots el dies de la semana.

            Es d'agrair la mostra de valenciania que es fa per tots els valencians el 9 d'octubre, pero no aprofita de res si esta es queda ahi. No aprofita ni te trellat si no es trasllada a les paperetes a l'hora de votar. No deixa de ser una hipocresia l'envoltar-se'n en la Real Senyera, com acostumen a fer des del Partit Popular, per a en acabant actuar contra els interessos de tots els valencians.

            No es coherent que ixquen els pares en orgull a manifestar la seua valenciania el 9 d'octubre i en acabant en les escoles i agrupacions de pares no se senta la seua veu reclamant llibres respectuosos en l'historia i en la llengua valencianes. No es coherent el llançar crits a favor de l'idioma valencià i no acodir als cursos de llengua que se fan per a que este no es perga, siga conegut i puga ser plasmat correctament per escrit. U ha de ser valencià i eixercir com a tal tots els dies.

            Es totalment inadmissible vore a suposts bons valencians donar-se colps en el pit senyalant lo valencianistes que son i comprovar que no han transmes el valencià als seus fills, als quals els parlen nomes en castella, per a "evitar-los problemes"... ¿Des de quàn es un problema tindre el patrimoni d'una llengua que has heretat dels teus majors? Molts pares lo unic que volen es que els seus chiquets traguen bones notes en el colege, i no els importa privar als seus fills del seu patrimoni identitari si -supostament- en aixo ho conseguixen.

            Està mes que demostrat que els chiquets poden diferenciar clarament i en facilitat lo que parlen en casa i lo que han de fer en classe per a aprovar l'assignatura o el curs. ¿Per qué eixa predisposicio dels adults a pensar que els chiquets estan incapacitats per a diferenciar una cosa tan clara i considerar que va a ser un problema en la seua escolarisacio?

            Els resultats d'aquells que han ensenyat als seus fills la diferencia entre lo que se parla en casa -el bon valencià- i de lo que han de fer us en l'escola per a aprovar les assignatures, son incontestables. Els chiquets prenen des de menuts consciencia clara de la seua llengua i de que lo que els ensenyen els mestres no ho es. Diferencien en facilitat i no es convertix en un obstacul per al seu aprenentage. Aço es crear consciencia de poble, aço es crear consciencia nacional.

            ¡Quína pena que em donen aquells que reneguen del seu patrimoni! ¡Que no busquen fora -en catalanistes ni en les politiques del tripartit, abans del PP, en pro del catala- excuses per a justificar la desaparicio de la llengua valenciana! Els culpables son ells, i nomes que ells. Perque si ells compliren en transmetre el patrimoni cultural als seus fills com toca, ensenyant-los la llengua, l'amor per la patria valenciana, i l'orgull per sentir-se i ser valencians, aixina com un poc de cultura valenciana ensenyant-los quí som i d'a ón venim -la nostra historia-, el catalanisme mai, mai podria calar i obrir-se cami entre els valencians. Son els pares els responsables de crear consciencia de poble en llengua i identitat propia als fills. I ahi es a on s'està fallant.

            ¡No a mes excuses facils de l'accio imparable del catalanisme! El catalanisme es cert i real, invadix les nostres vides i ho trobem per tots els racons de la nostra nacio, pero no es merit d'ells -a pesar dels grans esforços i dels diners empleats en este sentit- sino de l'inaccio i manca de resposta d'este poble nostre que es deixa furtar l'identitat, assumint-ho com una cosa inevitable i colaborant obedientment no siga que ademes els duga problemes el defendre el seu ser i la seua naturalea.

            Encara que nos lleven el valencià nos quedarà el castella ¿No? -Massa gent pensa aixina-. I si al catala que ensenyen en les escoles li diuen valencià, nos hem de contentar -eixa ha segut la politica del PP en tot lo temps que ha mantengut la majoria absoluta, i si el poble els ha votat, sera perque en aixo tenen prou-.

            Ara nos trobem baix el proces d'absorcio d'identitat pels catalans. S'ensenya en les escoles la nostra catalanitat a tots els nivells. No importa quantes falsetats s'hagen de dir. El fi es conseguir que els nostres chiquets es senten "nois", i en eixe cami, iniciat pel PSOE, seguit i oficialisat pel PP i ara celebrat i continuat pel tripartit; estan treballant en bons resultats en les escoles i coleges valencians de tot lo Regne.

            Des de l'oficialitat s'està estenent un sentiment de catalanitat als chiquets al temps que es practica l'induccio d'un rebuig per tot lo autocton i genuï -autentic valencià-. Els pares, alguns, s'esgarren les vestidures. Pero ho permeten.

            Els catalans, com feren els romans, s'estan construint una identitat que no han tengut mai. Reescriuen l'historia, lo mateix que feren els romans en les llegendes de Romulo i Remo per a amagar el seu orige -vergonyos- de ser tribus barbares. I ho estan fent a costa d'apropiar-se de les identitats i riquees culturals dels pobles que els envolten. Manifesten la seua voluntat de ser, i encara que no tenen fonaments que donen soport a la seua identitat, se'ls inventen o els furten als veïns.

            Per contra els valencians, farcits d'historia i fets irrefutables que donen sentit a la nostra indiscutible identitat no manifestem cap força reivindicativa del nostre poble mes que una volta a l'any, i de manera testimonial. Nos deixem furtar i llevar les nostres senyes d'identitat sense pestanyejar, a lo llarc de tot l'any.

            Molts anys nos han estat enganyant assegurant-nos que s'ha de separar lo politic de lo cultural. Hem pogut comprovar que els catalanistes ho porten tot a una, en sancera unitat d'accio i els funciona. Perque son activitats que se retroalimenten.

            Estic mes que fart de les cridades a l'unio del valencianisme politic que llancen aquells que no fan res per participar. Si de veres hi ha un poble que vullga una resposta en força i en oportunitats d'obtindre representants que defenguen els ideals valencianistes i els interessos de tots els valencians, es l'hora de passar a l'accio. Deixeu de queixar-vos i passar a ser part de la solucio.

            Impliqueu-vos en el proyecte valencianiste politic per a que este prenga força i el cos necessari per a plantar cara ad aquells que volen la nostra despersonalisacio i desaparicio com a poble. Junts podem evitar l'absorcio dels valencians per una atra comunitat autonoma o la disolucio del nostre poble dins d'un gran cos estatal que borre la nostra personalitat. Barranc cap al que caminem inexorablement pels interessos bastarts,  els d'Espanya i els de la regio catalana, les "dos, grans i lliures". Deixem de ser moneda de canvi. Sigam valencians, defengam a la nostra nacio i els nostres interessos i procurem aixina un futur prosper als nostres fills, pensem en els  valencians veniders i l'herencia que els oferim.

            Julià San Valero digue: “Si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, valencians”.

            Yo vos dic: "Si voleu ser, serem.  Si continuem com anem, no serem. Nosatres volem ser ara i sempre, valencians. ¿I vosatres?

Miquel Real
President d'Accio Nacionalista Valenciana
Secretari general adjunt de l'Aliança Valenciana
Accio Nacionalista Valenciana
Avant Valencians
Los Verdes Ecopacifistas

Image: l'Aliança Valenciana, cartell 9 d'octubre
Video: PJV, Himne Nacional Valencià