Propostes de programa

              ACCIO NV es constituix com l’unica força politica valenciana entregada exclusivament a millorar, enfortir, defendre, engrandir i gestionar tots els interessos dels ciutadans valencians i del Regne de Valencia.

              ACCIO NV naix en la ferma vocacio de servir als ciutadans i al Regne de Valencia, des de l’absoluta responsabilitat personal i colectiva, des de la completa implicacio en els problemes, inquietuts, proyectes i realitats de qualsevol indol, i des de la dedicacio mes honesta i transparent en l’objectiu d’oferir solucions i alternatives reals a la societat valenciana.

              ACCIO NV la conformem un equip de ciutadans valencians convençuts de que el Regne de Valencia pot i ha de recuperar el seu prestigi i proyeccio, per a convertir-se de nou en un territori de referencia estatal i europea. La nostra admirable historia, creativitat, treball i capacitat de superacio com a Poble, son les millors garanties de progres i prosperitat que la societat valenciana precisa per a dinamisar el nostre present i proyectar el nostre futur.

              En ACCIO NV desenrollem la nostra proyeccio i treball en tot l’ambit autonomic valencià. Totes les nostres accions estan i estaran sempre subordinades al compliment estricte d’este ideari, i a la consecucio de totes les propostes destinades a priorisar els interessos de la societat valenciana per damunt dels personals i del mateix partit.

              Son tambe propostes i principis de ACCIO NV:

PROPOSTES PER A GESTIONAR EN EFICIENCIA I TRANSPARENCIA:

  1. L’obligacio i deure, de qualsevol membre de ACCIO NV, d’actuar baix el respecte estricte en la defensa de la democracia, pluralitat i tolerancia, com a normes basiques de convivencia d'una societat alvançada i moderna, renunciant, sense cap tipo de condicions, a plantejaments xenofops, totalitaris o que atenten contra els postulats de llibertats socials i individuals, arreplegades en la Declaracio Universal de Drets Humans, aprovada i proclamada per l'Assamblea General de les Nacions Unides, el 10 de decembre de 1948.
  2. La consecucio d’una Administracio Publica en la qual la transparencia en l’actuacio dels representants politics siga la norma, i no l’excepcio. En l’objectiu d’alvançar en l’aument de la eficiencia i la millora de la gestio de les entitats publics, es fonamental potenciar tots els instruments de control economic i financer disponibles, tant interns –interventors. Control financer permanent-, com externs –Auditories publiques. Sindic de Contes-, en l’objectiu de controlar la gestio interna, la regularitat contable, el compliment llegal, la fiscalisacio i l’equilibri economic. Paralelament, s’ha de rendir contes als ciutadans valencians de manera continuada, a través del dels diversos mijos de comunicacio i mecanismes electronics dels que disponen els organismes publics, es la millor garantia de traslladar a la societat la confiança en els seus governants.
  3. Gestionar els imposts dels ciutadans en la maxima responsabilitat, eficiencia i honradea. Aplicar criteris dirigits a favorir el millor aprofitament possible dels recursos economics i patrimonials, destinant-los a les necessitats i prioritats reals de la societat, en l’objectiu d’oferir servicis publics de calitat i actuacions dinamisadores de l’iniciativa privada, evitant en tot moment balafiar i malbaratar els fondos publics en fins contraris a l’interes general dels valencians.
  4. Rebugem la figura del politic com a professio. Convertir la representacio politica en un servici al ciutada i no en una forma de servir-se d’ell. Renunciar als privilegis i prebendes, que historicament han segut i continuent sent inherents als distints carrecs publics, tant economiques com politiques, aixina com tambe reduir al minim, que exigix la llegislacio vigent, aquelles d’indol judicial. Actuar en absoluta rectitut en l’eixercici de les responsabilitats politiques, i evidenciar el total desinteres pel benefici i redit personal, o del partit, que es requerix a qualsevol representant public.

   5.     Disminucio dels sous dels politics i supressio de la possibilitat de cobrar dos sous publics, ajustant-los a la situacio economica real de la societat. Eliminar els complements per despeses innecessaries o per simple assistencies a comission que en alguns casos arriben a triplicar el salari minim. Cap representant politic deu de cobrar, per eixemple, 10 voltes mes que el salari minim, i damunt transmetre l’idea de que estan mal pagats. Proponem una disminucio d’un 50 per cent dels sous dels alts carrecs i membres de governs i Administracio publica. S’ha de ser coherents, i lo mateix que s’exigix del poble un esforç i sacrifici alt, els dirigents han de donar eixemple i ser els primers en sacrificar-se en benefici d’aquells als que servixen, el poble.

   6.       Reduccio del numero de diputats en Les Corts per a tornar a la situacio anterior a la reforma estatutaria de 2006, puix eliminar vint diputats de manera drastica sería un mida desproporcionada que trencaria l’equilibri entre l’austeritat i la representativitat. Per tant, creem que tornar al numero de 89 diputats que hi havia abans de l’ultima reforma sería la decisio mes equanim, ademes de favorir una major pluralitat en Les Corts valencianes.

   7. Transparencia i integritat de tots els nostres representants. Renunciar, des del primer moment, a qualsevol interes, personal o colectiu, per a aprofitar-se de la seua responsabilitat o carrec public. Declaracio notarial publica dels seus bens, abans i despres d’eixercir el carrec. Renunciar a retribucions extres, subvencions o elements materials de qualsevol tipo, que no siga l’estrictament oficial assignada al carrec public que ocupe. Refusar a carrecs, privilegis o sous vitalicis. Moderar les retribucions i determinar-les a l’orde jerarquic que ocupe en l’Administracio, no cobrant mes que un atre carrec public superior. Reduir al minim els carrecs de confiança, llimitant-los a les necessitats estrictes del servici public, i condicionant les seues retribucions a les aportacions, informes o treballs que desenrollen puntualment, de manera que mai rebran una assignacio fixa mensual. Crear una Llei de transparencia propia valenciana, establint que tots els organismes publics publiquen en les seues pagines webs oficials, totes les gestions economiques, ingressos, gastos, subvencions, finançacio, factures, etc., per a que qualsevol ciutada puga accedir ad elles i consultar-les.

   8.     Eliminar la figura de l’aforament en el nostre Estatut (art.23.3) i delimitar els privilegis dels representants politics. La nostra proposta de reforma d’eixe articul en qüestio es:"Els membres de Les Corts, fins i tot despres d’haver cessat en el mandat, posseiran prerrogativa d’inviolabilitat tant penal com civil pels vots emesos en l’eixercici de les seues funcions publiques, aixina com tambe per les opinions manifestades, sempre i quan estes no atenten contra les senyes identitaries arreplegades en el present Estatut d'Autonomia, els drets fonamentals i les llibertats constitucionals".

 A banda de l’excepcio anterior, durant el seu mandat, cariran d'aforament, es dir, tindran la mateixa relacio en la llei i se’ls aplicarà de la mateixa manera que als restants ciutadans, per tant podran ser detinguts i retinguts per actes delictius realisats en el territori del Regne de Valencia, sense que siga necessari que l’acte delictiu siga flagrant, corresponent decidir sobre la seua inculpacio, preso, processament, si es el cas, i juï al jujat ordinari respectiu competent, el qual, al mateix temps, tambe evitarà que qualsevol proces de privacio de llibertat tinga algun objectiu politic destinat a obstaculisar les funcions parlamentaries del membre de Les Corts.

 Fora del territori valencià la responsabilitat penal i civil serà exigible, en els mateixos termens, davant de la Justicia corresponent, com a qualsevol atre ciutada."

  1. Simplificar i coordinar les distintes administracions publiques valencianes, en l’objectiu de disminuir costs, aumentar l’eficiencia i agilitat, millorar l’atencio al ciutada i facilitar la llabor dels distints treballadors publics. D’igual manera, reduir al minim possible els carrecs politics tant en numero com tambe en remuneracio, destinant eixa partida economica a reforçar, de manera equanim, adequada i proporcionada, els servicis publics basics que garantisen una major calitat en l’atencio que se presta a la societat valenciana.
  2. Reivindicar i exigir, davant de l'Estat espanyol i de l’Unio Europea, tots els drets, infraestructures i finançament que nos corresponen en base a la nostra historia, les nostres aportacions economiques i al numero de poblacio. Les relacions politiques en  l'Estat espanyol aniran encaminades a millorar i proyectar la societat valenciana i, per tant, contribuirà a fer-ho tambe en tota la societat espanyola. Sempre des d’una dinamica de colaboracio i coordinacio, mai des d’una posicio de sumissio ni subordinacio. En base ad aço, reclamar, des d’un posicionament autonomiste pero integrador, noves maneres de plantejar les relacions i politiques bilaterals entre l’Estat i les Comunitats Autonomes, establint criteris de prioritat periferica cap al conjunt de l'Estat espanyol i no centralistes, com fins al moment, que han provocat la desigualtat politica entre les Comunitats Autonomes i el deteriorament estatal.

   11.   Reduir les estructures administratives, especialment d’alts carrecs, incloent a les empreses publiques, mantenint nomes aquelles que han presentat beneficis en els seus contes.

   12.   Extinguir, especialment a nivell municipal i autonomic, les estructures administratives intermiges no preceptives. Tambe demanem l’eliminacio de la figura de la “lliure designacio” en carrecs inferiors a Secretaría autonomica, ocupant-los personal funcionari a través dels corresponents concurs-oposicions a tal efecte, millorant d’esta manera l’eficacia de les politiques publiques i el de la direccio i impuls administratiu del diferents orguens institucionals que els competen, pero en el coneiximent necessari i adequat per a la gestio i de la normativa aplicable en el seu cas.

   13.   Revisar i reformar el mapa municipal i comarcal, en l’objectiu de decidir canvis en les divisions administratives menors plantejant, en la mida de lo possible, incorporacions i fusions de municipis, o be impulsant la coordinacio i comparticio dels bens de les distintes Administracions que reduixquen les despeses en servicis publics, instalacions, infraestructures, seguritat, etc.

PROPOSTES ECONOMIQUES:

 14. Activar i proyectar l’economia junt a la societat valenciana i no d’esquenes ad ella. Detindre les politiques de retallades dels servicis publics per la seua ineficacia, puix no han reduit el deficit, i per haver agudisat mes encara la recessio economica, especialment, en el nostre territori. Impulsar l’economia incrementant l’iniciativa i inversio publica, de manera responsable, eficaç i equanim. Incentivar nous proyectes empresarials a nivell municipal i comarcal, orientats a la participacio de les chicotetes i mijanes empreses, protegint d’esta manera el seu manteniment i desenroll. Congelar i, en la mida de lo possible, disminuir els preus dels carburants per a reactivar l’industria i el comerç.

  15. Fomentar el creiximent i desenroll economic, especialment municipal. Establir iniciatives en cada zona que contribuixquen a la creacio de proyectes reals, i s’arrepleguen en informes a on s’hagen analisat, expost i determinat les distintes capacitats, oportunitats i potencials des d’una perspectiva economica, empresarial i industrial dels municipis, en la clara intencio de plantejar solucions en el menor determini possible, per a impulsar, dinamisar, fomentar i potenciar eixos proyectes que revitalisen el teixit productiu i empresarial de cada municipi o comarca, que servixquen, al mateix temps, per a combatre la desocupacio.

  16. Recuperar la solvencia de les administracions valencianes. Establir un pla de racionalisacio i control de les despeses innecessaries i prescindibles, com les vinculades a grans events, proyectes faraonics, prebendes i agaps d’organismes i mandataris politics, societats publiques empresarials deficitaries, fundacions publiques improductives, estructures administratives no preceptives, carrecs de confiança i assessors en plantilla, tant de l’Administracio com del Sector Public Empresarial, entre moltes atres. En el mateix sentit, al reduir i reorganisar les finances publiques, dispondre d’un pla de pagament als proveïdors real i creible que elimine la morositat generada. De manera compatible en l’anterior pla, intercedir i negociar en les entitats financeres en la determinacio d’activar el credit per als autonoms, chicotetes i mijanes empreses (PYMES), tots els sectors productius i families, repercutint en l’increment del consum i la millora de l’economia valenciana.

  17. Impulsar la creacio d’una central de compres, destinada a abaratir despeses i costos de tots els productes i materials requerits per les distintes Administracions publiques valencianes.

  18. Oferir ajuda i soport als desocupats i favorir la seua reincorporacio a l’activitat laboral. Establir plans de formacio especifics per a desocupats, orientats a les demandes actualisades del mercat laboral, incrementant aixina les possibilitats i opcions personals d’ocupacio. Propiciar marcs de negociacions multilaterals entre les distintes forces socials, sindicals i empresarials, en l’objectiu d’analisar periodicament les necessitats puntuals que el mercat laboral requerix i, en base ad elles, activar politiques eficients d’ocupacio. Des de l’Administracio publica valenciana, fomentar i coordinar entre els desocupats la creacio de cooperatives i chicotetes empreses com alternativa a l’insuficient oferta de treball.

  19. Dinamisar l’investigacio, ciencia i innovacio (I+D+i), com la millor manera d’inversio publica destinada a potenciar el futur industrial i tecnologic del Regne de Valencia. Depositar la confiança en els investigadors valencians es sempre garantia d’exit, com han demostrat en el nostre territori i a nivell internacional. Son les energies renovables, com la solar, les que han de ser impulsades i desenrollades en l’objectiu de, per una banda, reduir al minim la nostra dependencia energetica i, per una atra, protegir el nostre mig ambient front a proyectes energetics, com els pretrolifers, que situen en un alt risc a l’ecosistema maritim valencià.

  20. Eliminar les barreres administratives per a la creacio d’empreses aumentant, d’eixa manera, l’eficencia en la gestio. Creacio d’una Oficina de Gestio Unica, destinada a centralisar tota l’informacio, assessorament i tramits que necessite qualsevol persona, tant fisica com juridica. Transformar instalacions publiques, sense cap o de minima utilisacio, per a la creacio de vivers d’empreses. Facilitar l’emplaçament en un lloc fisic de noves empreses reduint al maxim les traves administratives i tributaries, aixina com facilitar-les la contractacio de llinees telefoniques i d’internet, establint acorts en les companyies suministradores. Al mateix temps, defendre i propondre al govern de l’Estat: una nova regulacio del pagament de la quota d’autonom, adaptant-la als ingressos reals i no a les estimacions; que no s’haja d’abonar el IVA fins que no se cobre; l’excencio fiscal per als ingressos obtinguts a través de premis i reconeiximents a l’innovacio i investigacio.

   21.   Defendre i promoure el teixit industrial valencià front a la competencia desigual d’uns atres mercats que utilisen ma d’obra mes barata, factors de produccio de baixa calitat i que estan somesos a minims controls. Des de les institucions publiques valencianes, s’ha de donar ajuda i cobertura a les exportacions de les nostres empreses, front a l’inoperancia i abando dels governs de Madrit i Brusseles. L’Administracio valenciana s’ha de transformar en la millor promotora i agencia d’exportacio que puga tindre l’industria valenciana, i utilisar organismes publics per a dinamisar eixa labor de manera efectiva i no per a convertir-los en instruments malbaratadors de fondos publics, com ha segut fins a l’actual moment.

   22. Estimular la promocio del turisme en el territori valencià, buscant noves formules mes efectives i rendables que s'adapten a les necessitats reals del sector turistic valencià. Relegar les politiques proteccionistes del turisme basat nomes en aparentar lo que no som, un model que ha fracassat i que, ademes, ha provocat un gran balafiament de fondos publics. Fomentar, en canvi, un turisme de calitat destinat a tot tipo de visitants, aprofitant l’immens patrimoni i riquea ecologica, arquitectonica, cultural, gastronomica, historica, geografica i festiva, junt a moltes atres caracteristiques, com la climatica, l’hospitalitat i el caracter obert de les nostres gents, que fan del Regne de Valencia un atractiu desti d’esplai i descans.

   23. Representar en fermea, davant de l’Estat espanyol i l’Unio Europea, els interessos de l’agricultura i peixca valenciana, rebujant qualsevol acort o convenis europeus que els perjudiquen o discriminen. Fomentar la creacio de cooperatives agricoles i de peixca a nivell municipal i comarcal, recolzades per l’Administracio publica valenciana, per a que els llauradors i peixcadors puguen obtindre mes beneficis sense intermediaris i siguen mes competitius en uns atres mercats. Igualment impulsar el registre de Denominacions d’Orige per als productes valencians de cada zona que encara no ho son, puix d’esta manera li donaran mes prestigi i major rendiment comercial.

   24.   Suprimir tot el personal eventual -tambe denominat assessor o personal de confiança- existent en les distintes administracions i empreses publiques valencianes, per a evitar contractacions irregulars i enchufismes.

   25.   Eliminar tots els privilegis retributius o que provoquen despeses a l’erari public, dels ex-presidents, ex-alcaldes, ex-diputats, ex-regidors o qualsevol aquell que haja ocupat un carrec politic. La politica està per a servir als ciutadans, no per a servir-se d’ells. Servir a la societat, es, o deuria de ser, en sí mateixa un honor i un privilegi.

   26.   Extinguir les fundacions publiques, i qualsevol atra estructura similar, no productives.

   27.   Suprimir les subvencions publiques als partits politcs.

   28.   Restringir les assignacions de recursos publics i subvencions ad aquelles fundacions privades que hagen de finançar-se en recursos propis.

   29.   Inspeccionar el Sector Public Empresarial, extinguint aquelles societats que en els seus contes de resultats siguen deficitaries.

   30.   Racionalisar les subvencions i ajudes als sindicats i associacions empresarials, concedint-les nomes per a activitats destinades a la formacio i assessorament de treballadors, desocupats i mamprenedors.

   31.   Davant de la situacio llamentable de l’ent public valencià de RTVV, demanem que no “resucite” baix el mateix paraïgues normatiu de la Llei de 1984, puix sería tornar al mateix punt de partida que nos ha dut ad este final, es necessari dirigir cap a la despolitisacio i trencar el circul vicios destinat a mantindre l’estatus del poder politic en eixe ent, evitant d’esta manera perpetuar la manipulacio i l’arbitrarietat que ha caracterisat la RTVV. Per tot aço, sería prioritari modificar la Llei de creacio en lo relatiu, principalment, a la constitucio del Consell directiu i del nomenament del director general de l’ent, i conduir a la nova televisio i radio publiques valencianes a una gestio interna totalment professional i independent, fent-ho realitat a través de la convocatoria d’oposicions per als carrecs directius, establint requisits i temari basats en la millor preparacio, qualificacio i adeqüacio per assumir, primer, les responsabilitats propies d’un mig de comunicacio public i plural, segon, la direccio en la programacio que s’adeqüe al nostre Estatut, historia i identitat genuïnament valencianes i, tercer, l’administracio eficient i transparent que requerix qualsevol institucio publica, pero mes encara aquella que difon i promou la realitat de la societat valenciana en tots els seus aspectes.

PROPOSTES EN INFRAESTRUCTURES:

  1. Carril bici coherent. Accio Nacionalista Valenciana enten que s´ha de potenciar l´us de la bicicleta en les ciutats i pobles valencians. En l’actualitat, el sistema de carril bici de les poblacions valencianes es perillos i caotic, perque no es coherent en el transit, no està separat en seguritat dels vehiculs motorisats, supon una molestia per al speatons i no es donen facilitats per a que els valencians puguen optar per esta alternativa.

Els beneficis de fer una ret de carril bici COHERENT i CONTINUA en els municipis valencians son els següents:

1.  Reduix les emissions de gasos contaminants dels coches.

2.  Millora la calitat de vida dels usuaris de la bicicleta, ya que supon mantindre una activitat deportiva que pot ser diaria. L´activitat deportiva millora la salut i es clau per a la prevencio de diabetes, baixar els nivells de colesterol,  previndre les malalties coronaries i un llarc etc..

3.  Millora la nostra economia i la balança comercial, perque es un metodo de transport que no depen de les importacions de combustible com e sel cas dels coches.

4.  Millora el transit urba i es reduixen les congestions.

5.  La bicicleta dins de la ciutat es un mig de transport mes rapit que el coche.

En l’actualitat, els carrils bici existents en Valencia no son coherents en el transit i no tenen continuïtat. Es requerix un estudi a consciencia de la circulacio de ciutats com Valencia i area metropolitana, Torrent, Elig,Alacant,Castello, Xativa, Gandia, La Vall d´Uxo, Borriana, Alcoy, Denia, Xabia, i totes les ciutats valencianes de mes de 15.000 habitants per a incorporar carrils bici i mides per a la proteccio dels ciclistes, els peatons, i les arees d’aparcament de les bicicletes de forma segura i proxima a tots.

Ademes, consideremque:

-Els estudis de transit per a l´integracio coherent del carril bici en els municipis valencians ha de ser elaborat per TECNICS I PROFESSIONALS VALENCIANS, que son els que verdaderament coneixen les necessitats dels valencians.

-La construccio de les noves vies bici s'ha d’intentar priorisar que siguen realisades per EMPRESES VALENCIANES.

-S´ha de fomentar la compra de bicicletes fetes en territori valencià i de disseny valencià.

 

33.ConexioferroviariaenEuropail´Atlantic,perArago.ElcorredorMediterraneuesunadeleseixidesa Europa queteValencia.Peron'hihaunatralaqualconsideremmesconvenient,queesl'eixidaperZaragoza-Somport –el qual està proyectat la seua reobertura ferroviaria-,passantperPauiToulouse.Ademeseste corredor,conectariaelportValenciaenelsportsatlantics I cantabresde BilbaoideBordeaux.EstaopcioeslamesinteressantperaValenciaperqued'estamanera,elportdeValencia quedaperfectamentconectatenEuropail'oceaneuAtlantic(millorantlaposiciodelportvalenciàperdamunt d’AlgecirasideBarcelona)itrenqueml'actualsubordinaciodelscaminscapaEuropa,quealpassarperBarcelona, nossituensempre3horesmeslluntd'Europaquelacapitalcatalana.

34.Conexio ferroviaria per a l’acces nort del Port de Valencia. Reivindiquem les inversions de l’Estat necessaries per a dur a terme la conexio nort, tant ferroviaria com d’autovia, que enllaçaria el Port de Valencia en Sagunt, potenciant de manera decisiva el principal port del Regne de Valencia al conseguir conectar-lo en el nort de l’Estat i en Europa, a través de la reobertura del tunel de Somport.

35. Apostem per recuperar les llinies ferroviaries de les Comarques del Sur del Regne. Reclamem la reobertura de les antigues llinies que foren suprimides entre localitats del Sur com Denia, Gandia, Villena, Alcoy o Sant Vicent del Raspeig, conectant d’esta manera poblacions costeres en les de l’interior, per a transport tant de persones com de mercancies, impulsant i garantisant de manera sostenible el futur de l’economia d’eixes zones, a l’establir conexions i transports de gran durabilitat.

 

PROPOSTES EN SANITAT:

36. Defendre i potenciar la sanitat publica de calitat. Oferir una gestio que busque, al mateix temps, el benefici dels contribuents i conservar la calitat del servici. Substituir la gestio privada, que no solament no ha reduit els costs sino que ha provocat major balafiament de fondos publics, favorint l’enriquiment d’uns pocs, per una gestio publica eficient i honesta, basada en criteris professionals i independents orientats a la sostenibilitat del servici public. Reclamar mes finançacio de l’Estat en base a l’aument poblacional de la societat valenciana, aixina com al gran index d’immigracio i de turisme, que requerix una major atencio i despeses sanitaris.

37. Generalisacio de l’us de medicaments generics. En l’actualitat el seu us en la sanitat publicanoarriba al 30%. Sabent que els equivalents farmaceutics generics (EFG) contenen els mateixos principis actius, tant en calitat com en cantitat, respecte als originals, proponem la seua dispensacio en la major mida possible, d’eixa manera la Conselleria de Sanitat, i per tant els contribuents valencians, podrien aforrar-se per este concepte mes del 50% en despeses farmaceutiques, obtenintd’estemodounaforrosubstancial destinat a reduir o eliminar l’elevat deute en sanitat.

38. Suspendre la renovacio de contractes en les empreses privades que oferixen servicis de diagnostic per imagens, com son els de resonancia magnetica o PET-TAC, puix des de fa vora 20 anys, fruit de les politiques de “amiguisme”, han supost unes immenses despeses per a l’erari public, molt mes superior que si la Conselleria de Sanitat haguera adquirit els equips en propietat. D’esta manera rentabilisariem l’inversio a mig determini, donariem l’oportunitat als professionals tecnics i operadors d’eixos a equips que estaven en les empreses privades, per a poder treballar en la sanitat publica i, per supost, millorariem l’assistencia als pacients, puix deixaria de ser un negoci per a uns pocs per a convertir-se en un servici public, en el qual no se priorisaria el benefici economic sino l’atencio als ciutadans. 

PROPOSTES EN ENSENYANÇA:

 

39. Oferir una ensenyança publica de calitat, garantisar la llibertat d’eleccio de centres d’educacio per part dels pares, facilitant i respectant l’opcio de triar una educacio privada, aixina com impulsant la participacio i decisio sobre el proces educatiu, siga privat o public, i inclus propiciant la colaboracio entre educadors, pares i alumnes en la seleccio dels continguts mes adequats del programa educador.

40. Regenerar, des de l’Administracio valenciana, l’ensenyança publica per a oferir una opcio de major calitat als pares i alumnes. Incrementar la formacio pedagogica del professorat public, en l’objectiu, primer, d’aumentar la capacitacio i preparacio dels docents i, segon, de millorar els resultats de l’alumnat, d’eixa manera se potencia la calitat i competitivitat dels centres publics.

41. Priorisar la reduccio del fracas escolar invertint, de manera ordenada i equanim, per a dotar de mes mijos i docents en els centres educatius publics, puix la disminucio del ratio alumne/professor es directament proporcional a la disminucio del fracas escolar, com ocorrix, per eixemple, en els països escandinaus. Pensem que l’evolucio de qualsevol societat depen de manera decisiva en la calitat de la seua ensenyança.

42. Suspendre el pla de trilingüisme, per ser en l’actualitat una mida politica fora de la realitat educativa i de nula eficacia docent. Millorar el rendiment intelectual dels alumnes, a través de programes que potencien el nivell de disciplina i concentracio en l’estudi, ademes d’estimular el treball de l’alumne fora de l’aula. Combinar nous i alvançats sistemes d’aprenentage en les ultimes tecnologies, favorint d’esta manera l’assimilacio dels diferents conceptes a partir de la manipulacio, observacio i experimentacio. Reduit el fracas escolar, plantejar l’implantacio progressiva del coneiximent de l’angles. Protegir i primar el coneiximent de l’idioma valencià junt al de la cultura valenciana, com a simbols identitaris i potenciadors de l’identitat propia valenciana, en contraposicio a l’actual ensenyança d’un llenguage i pseudo-historia aliens als valencians i a la seua evolucio a lo llarc dels segles, que de cap manera representa a l’autentica Llengua Valenciana ni a la personalitat del Poble Valencià.

PROPOSTES SOCIALS

43. Donar resposta social als ciutadans valencians en situacio de dependencia o discapacitats o en minims recursos. Les institucions publiques tenen el deure i l’obligacio de protegir i amparar ad estos ciutadans que, en gran part dels casos, han contribuit en el seu esforç i treball al desenroll de la societat valenciana, i que ara, quan mes la necessiten, requerixen l’ajuda de l’Administracio. Per este motiu s’ha de garantisar places de residencia per ad aquells depenents necessitats d’atencio les 24hrs. Per a tots els demes, proponem impulsar les Centres de Dia pel seu menor cost, completant l’atencio en l’assistencia domicialiaria i teleassistencia, per mig d’un dispositiu conectat a una centraleta.

44. Reivindicar a l’Estat l’establiment d’una renta minima per als ciutadans en situacio mes precaria, que garantise una calidad de vida digna. Esta accio deu de ser paralela a la lluita de totes les Administracions publiques per a intentar erradicar, en la major mida possible, l’economia sumergida, de manera que eixa renta minima vaja dirigida exclusivament a qui en realitat ho necessita.

45. Hem d’establir els mecanismes llegals per a garantisar les reserves de fondos necessaris que cobrixen les necessitats socials ineludibles. L’activacio de politiques eficients en la gestio economica, expostes anteriorment, servirien per a generar reserves economiques que, entre unes atres,  podrien finançar estes despeses socials.

46. Dissenyar politiques destinades a incrementar la participacio i promocio de les dones. L’incorporacio de les dones es fonamental per a engrandir, progressar i modernisar la societat valenciana, com han demostrat a lo llarc de la nostra historia. Facilitar la seua presencia a tots els nivells, siguen socials, laborals, culturals, politics, empresarials, deportius o d’un atre indol, no solament es una obligacio dels organismes publics, sino que tambe beneficien, de manera destacada, l’evolucio i dinamisacio del Poble Valencià. D’igual manera, les Administracions publiques tenen l’obligacio de protegir i d’oferir eixides socials i laborals a les dones victimes del maltracte mascliste. Les institucions publiques tenen el deure d’ajudar-les habilitant vivendes –a través de lloguers socials, VPO, acorts en les entitats bancaries per a cedir provisionalment les vivendes de que disponen a canvi d’excepcions tributaries, etc.- per a que tinguen la possibilitat d’emancipar-se dels maltractadors, puix en la majoria dels casos conviuen en ells. Igualment oferir programes de formacio i insercio laboral per a facilitar la seua ocupacio i d’esta manera reiniciar la seua vida.

47. Respectar i atendre als mes majors i pensionistes es el deure de qualsevol administracio publica. En gran part, gracies a la seua entrega i sacrifici durant molts anys, s’han pogut desenrollar les diferents politiques socials que ara, mes que mai, tenen el dret de fruir. L’atencio sanitaria i l’asistencia social, son servicis publics essencials dels que mai deuen estar privats. Evitar la marginacio i exclusio social, es una prioritat maxima de les institucions publiques. Promoure activitats culturals i d’oci per ad ells dirigides a millorar i recolzar els servicis publics que presten les distintes administracions publiques, creant programes de voluntariat social en els quals s’incentive la participacio de jovens establint acorts en les universitats i centres de formacio, per a que estos per mig de credits de lliure eleccio o obtencio de puntuacions extra curriculars participen i puguen colaborar en estes activitats, aixina com tambe impulsant el voluntariat d’uns atres adults o majors.

48. Dedicar especial atencio a la nostra joventut, el futur de la Patria Valenciana, qui patix, de manera molt notable, les greus conseqüencies de la recessio economica. Articular politiques que faciliten la seua integracio social i laboral, per mig de plans educatius i formatius de major calitat, oferint totes les oportunitats necessaries per el seu desenroll personal i intelectual, a través del foment de beques d’investigacio (I+D+i), ajudes per a la creacio de chicotetes empreses, o d’obrir-los les portes a la seua participacio en els diferents nivells i realitats de la societat valenciana, necessitada de noves idees i dinamisme. L'aportacio de la joventut, com a peça basica del Poble Valencià, es imprescindible per a la millora i progrés de qualsevol repte colectiu que vullgam afrontar.

49. Activar politiques que faciliten l'acces a la vivenda, potenciant les vivendes de lloguer. Reivindiquem al Govern de Madrit desgravar el lloguer tant per a propietaris com per a inquilins, tant en vivendes habituals com en eventuals o vacacionals, en l'objectiu d'impulsar el lloguer de vivendes i prevenint, o sancionar en el seu cas, la morositat creixent en este sector. Tambe proponem incrementar la pressio tributaria municipal tant sobre les entitats financeres, com sobre les seues empreses filials, les quals han desposseit als ciutadans de les seues vivendes, d'esta manera pretenem, primer, disuadir als bancs d'actuar sobre families mes desprotegides, segon, incentivar als bancs a llogar les vivendes que ya posseisen, en conte de retindre-les per a subastar-les, i, tercer, en cas contrari, els ajuntaments aumentarien la recaptacio per este concepte, el qual se destinaria a la creacio de VPO.

50. Fomentar i reivindicar la dacio com a pagament de les vivendes. Apostem per les directives europees mes garantistes i justes que les actuals de la llegislacio espanyola en quant als desfiduciament de les vivendes. Reivindicar l’entrega de la vivenda com a requisit suficient de pagament, tal qual ha demanat el mateix Parlament Europeu al Consell d’Europa. En este sentit, apostem per les directives europees mes garantiste si justes que les espanyoles en quan a les despossessions.

51. Contribuir al futur de les families valencianes, generant politiques socials i economiques que faciliten el major numero de naiximents i adopcions. Adaptar les ajudes a les rendes de cada familia, possibilitant aixina que puguen afrontar l’esforç economic que supon l’atencio i sustent dels fills. Potenciar la conciliacio familiar introduint politiques educatives que faciliten compatibilisar els horaris lectius en els laborals del pares.

52.   Propondre al Govern de Madrit, el desgravament de les reformes i reparacions menors en vivendes particulars, al mateix temps que l’aument de les sancions fiscals a les empreses i professionals que treballen sense tributar. D’esta manera estimulem els treballs per chicotetes empreses, favorim als propietaris particulars i prevenim, o sancionem en el seu cas, als posibles defraudadors del sector.

53.   Propondre al Govern de Madrit, el desgravament del lloguer tant per a propietaris com per a inquilins, tant en vivendes habituals com eventuals o vacacionals. D’esta manera impulsem el lloguer de vivendes i prevenim, o sancionem en el seu cas, la morositat creixent que existix en este sector. 

PROPOSTES REIVINDICATIVES:

54. Proyectar des de l’Administracio valenciana l’eixecucio d’infraestructures racionals a través d’estudis previs professionals, basats en criteris d’aprofitament i sostenibilitat que dinamisen i activen sectors economics com el comerç, turisme, industria, etc., i milloren la calitat de vida dels ciutadans en el minim cost, pensant que se treballa en diners publics, actuant sempre en la responsabilitat que se requerix quan es tracta de gestionar fondos publics, prevenint d’eixa forma despeses ineficients que poden ser destinades ad unes atres inversions realment productives i necessaries. D’igual manera, sempre i quan existixquen conques sobrants, reivindicar en decisio al govern estatal les aportacions hidriques que nos pertanyen com a part de l’Estat espanyol, en base a les nostres contribucions impositives i de mercat, aixina com a les necessitats reals de la nostra agricultura discriminada de manera reiterada a lo llarc dels anys.

55. Impulsar una iniciativa de reforma estatutaria per al reconeiximent complet del Dret Foral Valencià, desenrollat historicament en els nostres Furs, i en els que, entre uns atres conceptes, s’arreplegaven el sistema tributari propi. Reclamar la recuperacio i institucio dels Furs valencians per a que, paralelament al nostre Estatut, formen part del marc llegislatiu valencià. Promoure de manera previa, a través de Les Corts Valencianes, una Iniciativa Legislativa Autonomica per a que la Comunitat Autonoma Valenciana siga reconeguda com a Territori Foral i Comunitat Foral, en base al seu historic Dret Foral, com s’arreplega en la Disposicio Adicional Primera de la Constitucio espanyola vigent, i a partir del qual establir un concert fiscal o conveni economic del mateix estatus politic, competencial i tributari que posseixen unes atres comunitats autonomes, en este cas la navarra i la vasca.

56.Reivindicar el deute economic historic acumulat de l’Estat te en el Regne de Valencia, degut als ultims sistemes de finançacio estatals totalment perjudicials i discriminatoris per als valencians, tant l’establit en 2002, en el Govern del PP i Aznar, com el de 2009, en el Govern del PSOE i Zapatero. L’agravi es major, quan el Regne de Valencia està situat en les primeres autonomies que mes aporten a l’Estat, pero per contra se situa entre les ultimes que menys finançacio rep de l’Estat. Exigim un sistema de finançacio fonamentat en la mateixa Constitucio Espanyola, arreplegat en el seu art. 138, a través del qual l’Estat deu “garantisar la realisacio del principi de solidaritat, i velar per l’establiment d’un equilibri economic, adeqüat i just” entre els distints territoris de l’Estat espanyol.

57.   Exigim la supressio de la barrera antidemocratica del 5% per a situar-la en el 3%. Es un agravi comparatiu que en la nostra terra se nos llimite l’acces a la representacio del poble posant llimits que favorixen als grans partits, mentrimentres que eixa barrera no existix en uns atres territoris. Aço dona un resultat tan antidemocratic com que agrupacions adscrites a uns atres territoris poden obtindre representacio parlamentaria en menys vots que els que precisem els valencians en la nostra terra. Aixina mateixa i en la mateixa llinea reivindiquem a l’Estat la substitucio del Sistema D’Hondt per al calcul de carrecs electes, puix es el sistema que menys representa la proporcionalitat dels vots emesos al basar-se en la mija mes elevada, favorint sempre a partits mes grans, els quals obtenen vots de electors que no els han votat. Demanem l’implantacio d’un atre sistema basat en una formula proporcional de resto major que s’ajuste mes als desijos reals de l’electoral. Aixina mateix, reivindiquem, davant d’una possible reforma constitucional, la substitucio de la circumscripcio provincial per, com a minim, l’autonomica.

58.  Llistes obertes. En Accio Nacionalista Valenciana volem que el poble puga triar lliurement als seus representats, per tant reivinidiquem que una manera efectiva de conseguir-ho sería a través de les llistes obertes.  

PROPOSTES DE REFORMES LLEGISLATIVES i ANTI-CORRUPCIO

 59. Afrontar i arbitrar, de manera urgent, mides dirigides a resoldre l’insostenibilitat de la gestio i manteniment de l'Administracio de Justicia valenciana, aixina com les responsabilitats compartides en l’Estat, degut a que nos otorguen minimes capacitats de decisio a canvi d’un gran esforç economic. Reivindicar en fermea a l’Estat una major finançacio que s’ajuste a les autentiques necessitats -similar a la d’unes atres comunitats autonomes- o, en el cas contrari, plantejar la devolucio de les competencies cedides en materia de justicia –com mantindre i proveir de personal, mijos materials i economics les instalacions judicials, fer-se carrec dels servicis de justicia gratuita o sufragar els instituts de medicina llegal-, per ser inassumibles economicament, tenint en conte que la justicia valenciana requerix de mes instalacions judicials, mes juges i magistrats, i suficient personal per a cobrir les actuals necessitats.

60.   Propondre al Govern de Madrit reformar el codic penal per a incorporar i incrementar les penes relacionades en delits en l’eixercici de responsabilitats politiques, sindicals i dels treballadors publics, imponent als autors que siguen condenats, per una banda, penes economiques que impliquen l’embargament dels seus bens i, per una atra, penes privatives de llibertat, per a que els juges d’instruccio durant les diligencies previes puguen adoptar mides cautelars d’ingres en preso preventiva per als acusats.

61.   Propondre al Govern de Madrit la substitucio de penes de preso per treballs per a la comunitat en delits menors. El metodo de reeducacio d’aquells que tenen deutes en la societat per infringir les seues normes no funciona en el sistema actual. L’actual sistema penitenciari, en la major part dels casos, no a soles no ajuda a la reinsercio social dels deliqüents sino que, molt al contrari, aumenten els coneiximents per a continuar deliquint. La perdua de llibertat a canvi d’alimentacio, sostre ibeneficis socials, una volta complix la seua pena de preso,no eixercix de força dissuassoria per a impedir que la gent delinquixca. Per tant, els beneficis socials del seu empresonament son molt relatius i trenquen en el principi de reinsercio. Per contra, els treballs socials son una manera de reconciliar-se en la societat i de recompensar-la pels danys que li ha provocat.

62.   Propondre al Govern de Madrit la creacio d’una unitat de la Policia per a delits fiscals, a l’igual que existixen unes atres unitats (judicial, cientifica, udef, estupefacients, etc.), de manera que se puga perseguir en mes eficacia les activitats ilicites en materia tributaria i fiscal, prevenint per una part la seua proliferacio, com en l’actualitat i, per una atra, conseguint recuperar diners publics necessaris per a la societat.

63.   Propondre al Govern de Madrit, revisar en el codic penal tot lo referent a delits per corrupcio, de manera que siga mes eficaç i mes contundent, aumentant les penes i eliminant la seua prescripcio. En el mateix sentit, reivindicar l’introduccio en el codic penal de la figura de l’enriquiment illegal.

64.   Propondre al Govern de Madrit, incloure tambe en el codic penal la figura del balafiament i gestio politica imprudent o perjudicial de caudals publics, que en l’actualitat no existix i que permet als politics irresponsables i que han malbarat l’erari public, anar-se’n dels seus carrecs sense assumir les conseqüencies de la seua nefasta gestio.

65.   Propondre al Govern de Madrit, la consideracio de la morositat com a figura de defraudacio i estafa, en l’intencio de protegir a les chicotetes i mijanes empreses que patixen eixa lacra economica.

PROPOSTES SOBRE SEGURITAT CIUTADANA:

66.   Potenciar la seguritat ciutadana, a través de la Conselleria de Governacio o d’un centre integrat depenent d’ella, especialitat i en professionals de la materia a distints nivells, reforçant els cosos de policies locals que ho requerixen, impulsant la seua major i millor formacio (IVASPE), dotant-los de majors recursos, vehiculs i equipaments en general i coordinant actuacions preventives o d’intervencions davant dels delits, en especial, entre totes les poblacions, zones rurals i urbanisacions, per a garantisar als residents l’integritat de les seues vivendes i, sobretot, de la seua integritat fisica.

67.   Establir un major control del camp valencià, que des de fa molts anys està sent victima de continus furts davant de l’impotencia dels llauradors i de l’inoperancia de l’Administracio. D’igual manera, ampliar i potenciar les actuacions dirigides a l’investigacio i seguiment de les rets organisades de venda ilegal de productes i mercancia robada en els camps valencians.

68.   Proponem la creacio d’un centre autonomic assessor, integrat en la Conselleria, especialitat i constituit per professionals de distintes materies o disciplines relacionades en la seguritat i politiques preventives contra la criminalitat, en l’objectiu d’incrementar l’eficiencia en el funcionament de totes les actuacions en seguritat, a través de programes de formacio, estudis, desenrroll i accions adaptades a la realitat delictiva del Regne de Valencia.

69.   Coordinar i compartir totes les actuacions de prevencio i accio contra el delit, en la major mida possible, junt en la Policia de la Generalitat Valenciana, Unitat del Cos de la Policia Nacional, depenent de forma funcional de la Generalitat Valenciana.

70.   No obstant, i com a objectiu al qual no volem renunciar pero que a hores d’ara som conscients de que presenta dificultats en materia de finançacio, pretenem impulsar l’institucio i desenroll gradual d’un Cos de Policia Autonomica Valenciana, conformat per dones i homens del territori valencià en la finalitat d’integrar-se i adaptar-se millor a la societat valenciana, aixina com de coneixer de manera mes adequada les necessitats i problematiques, en materia de seguritat, de les distintes poblacions valencianes.  

PROPOSTES MIG AMBIENTALS:

71. Desenrollar politiques mig ambientals orientades a preservar el nostre patrimoni ecologic, reforçant el numero d’Agents forestals, destinats a la prevencio i denuncia dels delits mig ambientals, que ademes milloraria la propia seguritat d’estos professionals davant de nous possibles intents d’agressions. Tambe increment del personal necessari per a l’adequada prevencio d’incendis, a banda de dotar-los de sistemes i equips pertinents per al correcte desenroll del seu treball. Coordinar i fomentar accions de conservacio del patrimoni forestal valencià, potenciant les actuacions de neteja preventives a lo llarc de tot l’any. Incrementar els controls preventius a les empreses que generen residus toxics en l’objectiu de protegir els nostres rius i costes. Concienciar des de l’ensenyança, mijos de comunicacio, colectius socials i culturals, fins a les mateixes empreses, de priorisar la proteccio i conservacio del nostre entorn natural com a patrimoni ecologic valencià i com a font essencial d’atraccio turistica i, per tant, economica.

72. Regeneracio dels boscs valencians. En Accio Nacionalista Valenciana defenem que la reforestacio forestal es un deure que entenim en el nostre Regne de Valencia. La reforestacio dels boscs valencians es crucial per a mantindre l´aigua en els rius, promoure les pluges que tant necessita l´agricultura valenciana, i per a fer mes habitable la nostra terra. En este sentit considerem que hi ha dos llinees d’actuacio depenent de si parlem de bosc public o bosc privat. En el bosc public l’Administracio valenciana verlarà per la neteja I reimplantacio dels elements naturals, atenent a l’autoctonia de la vegetacio I al seu sosteniment. Tambe posara especial atencio al manteniment i supervivencia de les especies animals autoctones. En els boscs privats l’Administracio valenciana incentivarà I subvencionarà les tarees analogues de manteniment del bosc. Volem potenciar l’autoimplicacio del Poble Valencià en la regeneracio dels boscs. Considerem necessary I crucial el favorer la participacio ciutadana en la reforestacio I neteja dels boscs, sent un sistema eficient de conscienciacio I d’ajuda per a la conservacio de la naturalea. Tambe considerem que anar al camp a repondre la vegetacio al seu estat natural pot ser una alternativa educative enriquidora i integradora per a les families, incentivant esta activitat per damunt d’unes atres centrades nomes en l’utilisacio de dispositius virtuals, electronics o informatics, que el seu us abusiu pot aillar a la joventut i afectar a la convivencia familiar.

73. Establir un pla efectiu i sostenible, en base als programes i directives de la UE, per a donar una resposta integral al tractament dels residus solits i aigües residuals, el qual estaria orientat en priorisar la prevencio –reduint produccio innecessaria de residus en empreses, centres sanitaris, organismes publics, restauracio, etc.,-, reutilisacio i recuperacio -especialment en envasos (vidre, plastic, paper/carto, cartuchos de toner, etc.), convenis en chicotetes empreses de restauracio i productes de segona ma (mobles, electrodomestics, llibres, roba, etc.), organisacions benefiques, etc.-, reciclage –millora de les politiques i actuacions d’arreplega selectiva dels residus-, valoracio energetica dels materials no reciclables –programes d’investigacio per a produccio de biogas-, i eliminacio en abocadors controlats –gestionar la combustio en plantes incineradores que puguen aprofitar per a produir energia-.

74. Fomentar des de les administracions publiques mercats i eixides comercials/empresarials dels productes reciclats. Respecte a les aigües residuals, aumentar i informar de nous punts d’arreplega –per eixemple en centres o juntes municipals de residus quimics, olis, farmarcs, cosmetics, etc,. Realisar campanyes d’informacio i conscienciacio sobre el perjuï, no a soles migambiental sino tambe economic, que genera buidar en els desaiguadors sustancies quimiques i, tambe, per a evitar abocar productes solits i organics (en conte de fer-ho en poals de fem), que produixen, a pesar de ser molts d’ells biodegradables, emboços, danys diversos originant major consum energetic en els sistemes de sanejament, ademes de provocar un aument de les despeses en manteniment. En el mateix sentit,

75. Promoure plans de formacio eficients en els centres educatius, per a concienciar de les ventages a tots els nivells i, al mateix temps, instruir als mes jovens en la consecucio de comportaments mes ecologics, en favor de la conservacio de l’ecosistema i dirigits a la disminucio progressiva de generacio de desperdicis, com a la millor solucio de futur en el control i gestio dels residus. Planificar politiques i criteris unitaris de gestio de residus i migambientals entre les diferents administracions per a favorir l’eficacia i evitar duplicitats.

76. Dissenyar politiques dirigides a les chicotetes i mijanes empreses que incentiven mides internes per al maxim aprofitament dels recursos naturals i per a una gestio responsable dels residus –com p.e. reduccio d’imposts a canvi de preservar el migambient-. Aumentar les quanties de les sancions per delits ecologics, aixina com potenciar el numero i formacio de les forces de seguritat en materies migambientals.

77. Energies renovables. Apostar per les energies netes i renovables. Considerem que estes energies(per eixemple l´energia solar o l´eolica) son molt importants per a l´autonomia energetica valenciana, i la preservacio del mig ambient valencià, clau per a les activitats agricoles tradicionals valencianes, i el turisme de calitat que pretenem per al Regne de Valencia. Defenem la lliure competencia per a fixar els preus electrics. Lliure competencia inclou l’autoproduccio d’electricitat a partir de panels solars. Manifestem la nostra ferma oposicio a que les produccions d’autoconsum siguen penades en imposts que transformen en inviables estes opcions. Per contra, propugnem desgravacions i facilitats per a l’us de les energies renovables i per a la produccio d’autoconsum d’este ben de primera necessitat. 

PROPOSTES IDENTITARIES I CULTURALS:

78. Promoure, difondre i defendre les Senyes d’Identitat Valencianes, en especial la Llengua Valenciana, maxim simbol i tesor cultural del Poble Valencià, la qual estem obligats a difondre en tots els ambits. Son les anomenades "Normes d'El Puig", fruit del consens del moviment cultural i social valencianiste, l'instrument normativisador a utilisar. En este sentit, donem soport a l’Institut d’Estudis Valencians (INEV) com a ent normativisador i normalisador de l’Idioma Valencià. Es tambe simbol d’especial dedicacio la Real Senyera, patrimoni de tots els valencians, que baix els seus tres colors, blau, or i grana, i de la seua corona real, es la representacio emblematica de tot el Regne de Valencia i de la seua cultura, tant en l'actualitat com a lo llarc dels ultims set segles. Deixant clara la prevalencia de la Senyera coronada com a referent simbolic valencià, igualment, i atenent al caracter aglutinador d'este ideari politic, reconeguem la Senyera Valenciana Estrelada, en la qual solament se substituix la corona per una estrela, com a simbol historic recent i coyuntural, que recorda i reivindica la lluita de molts valencians, en la defensa de les Llibertats individuals i politiques.

79. Divulgar la gran riquea cultural que posseix el Regne de Valencia. Divulgar i explotar les obres i l’image de les grans figures valencianes, que han destacat internacionalment en en la lliteratura, pintura, musica, escultura, teatre, poesia, etc., les quals servirien no solament per a promocionar la nostra identitat cultural sino que, ademes, eixercirien com a atractiu turistic, originant els conseqüents beneficis economics. Preservar i promoure totes les costums i tradicions valencianes, per a que conserven la seua força i presencia en la societat valenciana. Interes singular per a les Bandes de Musica valencianes, sensiblement afectades en els ultims anys per l’absencia d’ajuda institucional, i que signifiquen un valios tesor a protegir. Promocionar i explotar el patrimoni arquitectonic valencià. Tots els monuments i edificis historics, infravalorats per les distintes administracions, requerixen una especial atencio i divulgacio, primer, entre la propia societat valenciana i, segon, entre tots els turistes que nos visiten. Este patrimoni arquitectonic supon un gran cost en manteniment i sosteniment, per aixos'han de proyectar plans d’aprofitament i rendiment social, turistic i cultural, que faciliten el seu coneiximent i, ademes, comporten importants ingressos economics.

80. Protegir i conservar el Patrimoni natural valencià, en especial L’Horta de Valencia, una riquea historica i cultural que, des de les ultimes decades, està patint les agressions i l’expoli per part dels diferents governs locals, autonomics i estatals. Nos comprometem ha preservar i defendre L’Horta de Valencia de l’especulacio urbanística i de qualsevol interes politic o economic que vaja en perjuï de la seua existencia, i al mateix temps promoure accions per al seu coneiximent cultural i turistic, generant mes riquea en el seu entorn, sense oblidar el seu valor com a produccio agricola i com a forma de vida de centenars de llauradors, que durant generacions han treballat i han mantingut viva L’Horta. Per tant, donarém el maxim soport i impuls tant als llauradors com als seus productes, promocionant-los i potenciant la seua comercialisacio a través d’una Denominacio d’Orige propia.

 

PROPOSTES SOBRE IMMIGRACIO:

81. Facilitar l’integracio dels immigrants que pretenen treballar, estudiar o residir en el Regne de Valencia, i que desigen formar part de la nostra societat per a contribuir a engrandir-la i potenciar-la per mig del seu esforç i dedicacio. Oferir-los l’oportunitat de ser ciutadans valencians a través de politiques de formacio i difusio de l’identitat valenciana, promovent programes d’intercanvi i interrelacio cultural que ajuden a enriquir la nostra societat, a tots els nivells, com historicament unes atres cultures i civilisacions feren, en gran part, i conformaren l’actual fonament economic, industrial i cultural del Regne de Valencia.

    • 82. Recuperar programes de cooperacio i actuacions solidaries en uns atres països en condicions economiques i socials d’un alt nivell de precarietat i desigualtat, molt mes greus que les nostres, de manera que colaborem per a que gran part dels immigrants que arriben al nostre territori sense minimes condicions humanitaries, inclus arriescant les seues vides, tinguen l’oportunitat de poder optar a una vida digna i un futur segur junt a la seua familia, fruint de la seua cultura i en la seua patria. Estes actuacions, tambe repercutirien positivament en l’economia valenciana puix s’evitarien despeses en materia d’atencio a immigrants, en especial, a nivell sanitaria i a nivell d’atencio social o integracio.

PROPOSTES DEPORTIVES:

  • 83. Difondre i promoure els deports autoctons, en especial la Pilota Valenciana. D’igual manera, potenciar els deports populars, es dir, aquells que estan a l’alcanç de la gran majoria de la societat valenciana, en contraposicio al foment i finançacio d’uns atres events deportius que han produit balafiament i deficit en els contes publics, puix la seua practica i organisacio supon un alt cost economic. Facilitar als ciutadans valencians la practica dels diversos deports populars -a nivell no professional-, establint politiques que garantisen instalacions i espais deportius –maximisant el seu aprofitament- suficients i disponibles per a tots. Articular un pla de promocio i seguiment deportiu junt a un programa de beques. per a estimular als jovens a compaginar la practica deportiva d’elit en els seus estudis, generant, al mateix temps, l’aparicio de nous talents deportius valencians.