La guerra civil valenciana (i II) / J. Masia

24/2/2018

Si algun dia s'intenta de nou combregar a tots haura de ser baix la justicia, la veritat i la reparacio. En cas contrari sera un fals consens, una manipulacio que sere el primer en denunciar i no acatar. No tot val. Per les grans idees, justicia, solidaritat, llibertat o consens s'han fet grans crims. Per lo tant, lo de la germanor "a seques" a mi no me val. Torne a repetir que han mentit mes que han parlat, que s'han rist en la nostra cara, nos han expulsat i marginat. El meu escepticisme, a banda de vital, es raonable. Si no tenim mediadors –neutrals– i els negociadors no seran virtuosos perque son curtets, megalomans, no tenen cap poder o menten no es pot negociar res. ¿Ho entenen? Si creuen que poden obviar lo que els senyale, arribarà un moment en que ad algun llest el ficaran a vint ungles, mirant cap a Conca i en eixe moment se'n recordaran de lo escrit per mi. Encara que "sarna con gusto no pica".

Els nouvenguts –alguns en modo adaniste i negacioniste– tenen una responsabilitat en el futur del valencianisme i una consciencia a desenrollar, diuen desconeixer la polemica intergrupal. Els recomane que d'igual manera que lligen que la real Senyera porta blau i parlem valencià perque ho plasmaren uns escritors, tambe es dediquen a llegir de la guerra civil valenciana. Si algu els l'ha de contar res que no siguen els vencedors, que com be sap el sentit comu l'escriuen al seu gust. Està clar que es mes comodo "fer-se el suec", situar-se per damunt del be i del mal, recorrer a una igualtat de responsabilitat dels dos grups en discordia i no se quàntes mes imbecilitats; no necessitem mes pusilanims, necessitem valents. Les ales de la gavina son molt llargues i ablanixen als "pollets", no s'escapa algun partit valencianiste que es fa fotos en ells. ¡Qué potent es l'ideologia de dretes que els junta a tots baix el mateix mantell! Recorden que el PP arreplega el 90% del votant d'ultradreta i identica proporcio de "valencianistes". ¡Quíns companyers de viage! 

 

Cartell de la republica reeditat com a postal pel GAV           

             

La RACV i LRP activaren en la connivencia i la participacio de molts l'eliminacio de la possibilitat d'influencia del valencianisme per un estil de conducta claudicant ad maiorem PP gloriam. Al costat del PP l'autonomia, la creacio de conflicte i la consistencia d-e-s-a-p-a-r-e-i-x-e-n ¡¿es tan complicat d'entendre?! Est es el seu pecat imperdonable. Han de voler ser una minoria activa, la confiança es dificil de guanyar, la desconfiança la conseguiren a colps d'inconsistencia, de fronteres permeables –Deu els cria i l'ideologia els junta– i per egoisme pur i dur. ¿D'a ón creuen que venen els excelents resultats electorals del valencianisme o el relleu generacional que no cap en la plaça de bous? Puix de passar-se per l'arc del Triumf la consistencia, la creacio de conflicte, la valentia i l'autonomia.

Mentres que el PP els subvencione, el restant del valencianisme... se n'anira a fer punyetes. ¿Quàntes subvencions ha tengut el GAV o l'INEV? ¿Llavors, juguem a lo mateix? ¿Si no es juga a lo mateix per qué anar de la ma si te van a abandonar i renegaran de tu tres vegades abans de que cante el gall? ¿Ningu pensa dins d'estes associacions? ¿Fem un aposta a vore qué ocorre quan torne el PP? Chuplaran elles dos –RACV i Lo Raco Popular–, mes alguna entitat/partit que ya no sap que fer per besar-los l'anell. Es convertiran en lo que anunciï, en assessories no llingüistiques, de fet ya han realisat alguna activitat en un conselleria dirigida per un Compromís pancatalaniste. ¡Busquen, busquen!   

I est es el verdader problema –l'influencia minoritaria– encara que la majoria de l'irreflexiu i immoral valencianisme siga cego ad esta qüestio i colabore inconscientment o conscientment a perpetuar la dificil situacio que patix la llengua valenciana. Aci cadascu va al seu aire ignorant que estem en la fase terminal d'una llengua i del grup que la defen. La creacio de conflicte, l'autonomia, la consistencia i seguir l'espirit del temps son les uniques vies de supervivencia. I repetixc: les u-n-i-q-u-e-s-.

Raonar sobre el be i el mal sense reparar les ferides es construir un pont en una cimentacio de fanc. Qui vullga travessar el pont que ho faça, no sera el primer. Yo me quedare en l'atra vora recordant que "si hay que ir se va, ir pa na es tonteria". I en tot cas, hi ha una cosa que no em llevarà ningu, ni els que mes força fan, els propis valencianets per a que deixe de ser valencianiste per vergonya aliena. La meua decepcio en moltissimes actituts del valencianisme es infinita. Tampoc es nou.

 

Imagens: combatents guerra civil en la senyera, es.tinypic.com;
                            original d'En Jose Garcia i Benedito, en la presa d'Eivissa
                            Germans al front estrelada roja, elmundo.uecdn.es

J. Masia