Tots els moviments, principis i ideologies es fonamenten en uns ideals inamovibles, perque es lo que els dona l'essencia, la naturalea i el ser. Son aquelles coses que ajuden a diferenciar-los dels atres, i que si mancaren significaria que tal ideologia ya no existix. Per aço la diferenciacio es la base de l'existencia de la diversitat. En acabant hi ha un monto d'ideals complementaris que encara que varien no li lleven sentit ni naturalea al moviment o ideologia, simplement li afigen pluralitat.

Els valencianistes tenim tres columnes damunt de les quals construim tota la nostra ideologia i sense les quals se deixa de ser valencianistes per a passar a ser una atra cosa. Els pilars son: la Llengua Valenciana, estructurada i aglutinada baix les Normes d'El Puig del 82, el territori valencià,  baix la denominacio de Regne de Valencia o Nacio Valenciana, i la nostra Real Senyera, Senyera del regne des de temps de Pere el Cerimonios, tambe nomenat com el del punyalet. Si reneguem dels nostres origens, del nostre pare o de la nostra mare ya no serem fills seus, serem una atra cosa o persona. Per aixo si som valencianistes, hem de mantindre els tres pilars. Si se renega d'estos apareix el pancatalanisme o la tercera via, versio "politicament correcta" del catalanisme.

Tota relacio que vulnere qualsevol d'estos tres pilars s'ha de considerar antivalenciana, puix tot allo que nega l'essencia del nostre ser i els nostres postulats nos nega a nosatres mateixa i nos fa convergir, reduint les diferencies, en uns atres proyectes aliens i alienants. Nosatres els valencianistes som els que creem en Valencia, defenem la seua existencia com a poble diferent i diferenciat, en llengua propia i autoctona, "distinta"; "en caracteristiques propies"; a les de qualsevol atre poble de l'Estat espanyol. Els qui no compartixen estes creences defenen una atra cosa i uns atres interessos que no son els dels valencians.

No sera la primera volta que aquells que es veuen fora d'este concepte de valencianiste pregunten que quí som nosatres per a otorgar carnets de valencianistes. Lo que deuria de fer esta gent es preguntar-se cóm es possible que ells no complixquen estos simples requisits que marca la llogica i vullguen dir-se valencianistes.

No pots proclamar-te valencianiste i a la volta defendre els interessos d'un atre poble que menysprea els dels valencians. No pots proclamar-te valencianiste i al mateix temps no respectar ni defendre els tres pilars valencianistes en plenitut. Perque defendre l'us d'una atra bandera, una denominacio del territori diferent, o una identitat diferent de la Llengua Valenciana supon una subordinacio dels teus interessos que fa incompatible la teua actitut en la que correspon ad aquells que se caracterisen per defendre per damunt de tot els interessos valencians, es dir els valencianistes.

Que partits com el PP, Ciutadans, Vox, UPyD, PSOE, Compromis, Junts, etc., diguen ser valencianistes quan neguen les essencies de tot allo que vol dir ser valencianiste, clama al cel.

El valencianisme ha patit massa la figura del fals profeta que diu defendre al valencianisme. Una volta darrere d’una atra hem vist com persones que s’erigien com a adalits de la defensa de l’identitat valenciana a la minima ocasio deixaven els postulats valencianistes a un costat i es centraven unicament en els interessos que afecten o a la seua boljaca o al seu ego personal. El cas mes recent ho tenim en la gent de ‘Som Valencians’ que no han dubtat en aliar-se en catalanistes de la tercera via per a que els faciliten les infraestructures i militants que ells no tenen i per 60.000 raons, acunyades en euros, els faciliten tambe ser candidats a l’alcaldia de la ciutat de Valencia i tampoc dubten en vendre-lo com l'unio del valencianisme... S'ha de tindre rostre.

Els valencianistes nos hem de mantindre ferms en els nostres postulats i defendre tot allo que nos dona naturalea de ser. Partits com els citats que neguen la nostra identitat, neguen l'existencia de la nostra llengua, i neguen els nostres simbols, no son mereixedors del nostre credit ni de les nostres deferencies, han de ser l'enemic a batre. 

Miquel Real