El valencianisme baix les ales de la gavina estara sempre aiguat, sera marginal, folcloric, un gerro en un museu, la tapadora. Quan a un espanyoliste o regionaliste li posen o li donen la pindola del pancatalanisme, embolicada de la bandera d'Espanya, se l'engul en satisfaccio, com si fora el millor plat d'un restaurant tres estreles Michelin. Fa poc tinguerem el cas de la Biblioteca Nacional d'Espanya (2021), una exposicio a on posaven als classics valencians i mallorquins dins del catala, ¿ad algu li estranya? ¿Per qué, a banda de protestar, no busquem la solucio?
            ¿Per qué ocorre aço? Puix perque el valencianisme ocupa en la seua cosmovisio un lloc terciari –en el millor dels casos–, l'idea dominant es la dreta conservadora. Han d'anar molt espai perque Deu els cria i l'ideologia els junta, inclus un valencianisme real de dretes es molt perillos perque sempre te la mateixa fuga de seguritat, es atret al forat negre populariste –¿es necessari que els recorde a ón acabà Unio Valenciana?–. Tambe els podria contar que un partit valencianiste volia dur a Francisco Camps en llistes electorals (?!), al remat, ell renuncià, ¿es creuen que som panolis?, ¿hi ha valencianistes alli? Si, i ¿si hagueren conseguit o consentit aço ho serien? Puix no. ¿Est assunt me deixà en la mosca darrere de l'orella? Si i no, perque yo estic en ACNV, el proyecte mes coherent i diferencial... a qui li pique que es rasque. Per cert, en este paragraf tenen dos pistes ocultes del nom del partidet. Incorporar a u dels bochins de la llengua valenciana es ser un creti.
            Tot ocorre en un caldo de cultiu, una societat creada sobre la despersonalisacio, anestesiada (molls) i en autoodi, llavors que han sembrat les ideologies foranees, per al seu millor control. En escoles i universitats s'ensenyen i es llegitimen l'espanyolisme i el pancatalanisme, els dos sense problemes. I conseqüentment, l'identitat majoritaria dels valencians es la dual (tan espanyols com valencians), idiomaticament pancaespanyolistes i sabem pel catalanisme que per l'unitat de la llengua s'arribarà a l'unio politica. El relleu generacional ho rematarà.
            Els valencians i les valencianes estem subsumits dins d'una entitat superior que nos fa l'abraç de l'orso. Tambe usen falses igualtats: ser catalaniste es ser valencianiste o ser valencià es ser catala; identics seudoarguments en l'atra vora del riu, no poden raonar de Valencia sense citar a Espanya (es increible, pero ¡els es impossible!), encara que parlen del samaruc, Ausias March, els ibers valencians, els homo sapiens o l'Albufera. Nosatres a soles no som res, es la nostra incorporacio al marc identitari alié, com a elements secundaris, subsidiaris, el que dona significat a la valencianitat. En la nostra historia mes brillant ser valencià era mes que suficient, com ara per a mi, no necessite mes, perque lo valencià m'ompli sancer.
            El pancaespanyolisme es una bomba de buit... per a omplir-te d'ells. La solucio al mal que tenim damunt es politica, no li peguen mes voltes. L'historiador valencianiste Julià San Valero ho entengue perfectament: si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, valencians. ¿Es tan complicat entendre esta frase formulada en 1983?
Image: Pixabay (Gerd Altmann), PP de Ferrol

J.Masia