Deixar-ho / José Martínez Tub

29/4/2019

            Recorde cóm una volta varem ser amics, anavem junts a tots els llocs, des de bon mati ya estavem en contacte, tot i els consells de pares, yayos i alguna que atra tia, quasi sempre gent major, avisant-me que eres una mala companyia, no feya cas, per que a la vista dels amics i rogles per a on em menejava estava ben vist, sense dubte feem una bona parella de joventut, me donaves seguritat, m’ajudaves a pensar quan estava trist i melos, me tranquilisaves quan estava nervios, i li donaves eixe punt de mes quan te lluia deixant-te alli al meu costat de la la taula i quan te portava agarrat de la ma, quína de recorts… 
            En el pas dels anys u madura i a la fi te vaig tindre que deixar, em va saber mal, pero tambe vaig tindre la sort de reconeixer que eixa relacio no podia seguir, m'estaves portant a un abisme en el que mes pronte que tart anaves a deixar-me caure i del que ya no podria eixir  mai… 
            El detonant o les paraules que com una vareta magica me varen  fer vore-ho, va ser en el sopar en casa dels yayos d’aquella nit de dissabte, en la que mon tio Manolo, eixa persona a la que en silenci el tenía com a referent. Per la vida que portava i cóm era, volia semblar-me ad ell, en una conversacio que tractava sobre els vicis va dir… 
            - Una persona que deixa que els vicis manen d’ell i l’absorbixquen ni es persona ni es res, yo mane dels meus vicis, si vullc bec, si vullc fume, faig deport i si no vullc m’ho deixe quan yo vullc, no me val l’excusa de que no puc  o es que estic viciat, no, si u se deixa anar per estes excuses es quan estàs mort i quan deixes de ser persona… 
            Aquelles paraules me vaig jurar, que mai les oblidaria, puix en el futur estava segur que me farien molt de be… 
            Passats uns anys vaig prendre la decisio de que havia aplegat el moment en el que tenía que seguir el meu cami i deixar-te per a sempre, puix en esta relacio no valia el tindre una segona oportunitat, puix nomes supondria el fracas  personal i la destruccio de la que tanta gent que me volia venía avisant-me des de feya massa temps…
           Fon un onze d’abril, data que no oblidare mai, quan al despertar tossint per culpa teua i en acabant d’un temps donant-li voltes a l’assunt quan vaig fer meues les paraules de mon tio i des d'eixe dia mane yo del meu vici de fumar i va ser el dia en que vaig conseguir el…
 
            Deixar-ho
 
            Image: trenca en el tabac, J. Tub

 

 

 

Coses deTub
 
 

 

            Escrit en llengua valenciana seguint les Normes d’El Puig
            L’unic futur del valencià
            Lluitem #perloNostre