En estos dies proxims a la celebracio del 25 d'abril, espentat pels meus companyons de partit a que escriguera alguna cosa sobre l'historia d'aquell temps, m'ha vingut el recort de l'unica persona que me feu viure aquells dies en passio, com si haguera fet un viage en el temps i estiguera arreplegant el testimoni de l'ultim supervivent d'aquell destarifo que fon la batalla d'Almansa, en la qual, descapçalat l'eixercit valencià, els propis particulars anaren en insignies propies per a defendre lo que era la seua patria. Andrés Bañón, a banda de croniste de Capdet i historiador, sabía transmetre la passio i l'importancia de que el regne es mantinguera junt, per damunt de decisions antigues i vells drets de conquista.

            La seua frase mes famosa era "perguerem la batalla", com si ell haguera segut u dels seus principals protagonistes i en part aixina era, al dedicar mes de mija vida a investigar pels archius capdetans qualsevol indici que poguera explicar que passà en realitat en la batalla.

            Des d'aci el meu homenage al mestre, mort fa uns anys, i el nostre mes sentit homenage als que moriren en aquella ocasio defenent lo que era seu. Anem a fruir, puix, d'aquella antiga passio en l'articul de n'Andrés publicat pels Amics de l'Historia Capdetana, ara, per primera volta en llengua valenciana:

            "La rebelio començada pel general Basset, no se propagà en la rapidea prevista ni alcançà, des del primer moment, a tots els pobles, ciutats i viles del Regne de Valencia. 
            "Ontinyent, se sumà a la causa de l'archiduc posteriorment d'haver-ho fet Xativa; Castalla i Xixona encara permaneixqueren dubtoses algun temps, fins a que foren assegurades per a Felip V per les milicies de Villena, al front de les quals estava el coronel Jeronim Miño i Capdet, amenaçada per Almansa, Yecla i molt especialment per la ciutat de Villena, adictes al Borbo, vixque uns mesos d'incertees  i sossobres, que li impediren prendre partit oficialment en la lluita que sostenien els Regnes de la Corona d'Arago en defensa de les velles llibertats comunes, sense que esta actitut de la vila (ajuntament), fora obstacul per a que molts jovens capdetans s'allistaren, en apassionat patriotisme, en les tropes del general Basset.

            "Els jurats i oficials del Regiment de Capdet, sostenien una dura lluita entre els seus sentiments de rebelio i l'afany de preservar al comu dels seus veïns, de les crueltats i perills d'una guerra civil. Era una titanica lluita entre el cor i el cervell, que no pogue detindre la roda del desti, entre el seus designis insondables, ya estava escrita la perdicio de Capdet.
            "Fidels ad esta politica de defendre, a tota costa, l'integritat del territori capdeta; la pau i tranquilitat publiques i les vides i facendes de tot el seu poble, conduiren l'administracio que se'ls havia confiat, per un cami plagat de renunciacions, plegant-se als imperatius que les circumstancies, els deparaven cada dia.  

            "A finals del mes de decembre de 1705, quan fea pocs dies que Valencia s'havia declarat per les armes de l'archiduc, el bisbe de Cartagena Ilm. Sr. Lluïs Antoni Belluga i Moncada, conseguix reunir un eixercit regular de sis mil homens, que acodixen a la defensa d'Alacant, impedint, de moment, que caiga tambe, en poder dels austracistes i conseguit est objectiu, se retira a la ciutat de Villena en busca de descans i estages, que resultaren insuficients.

            "L'Ajuntament de Capdet ya havia segut advertit dies abans, pel Cabilt Capitular de Villena, de que devia de mantindre's en l'obediencia a Felip V i fent us unilateral (apoyant-se en la presencia de les tropes del bisbe) de lo que considerà un deure de llealtat al Borbo, que feu extensiu a la vila, nomenà a Pere Ferrer i Josep de Zervera, en calitat de comissaris (delegats) per a que requeriren dels nostres jurats, l'habilitacio dels estages i aliments complementaris, requeriments que se compliren, i tan del gust dels Capitulars, que quan tornen a Villena relaten el seu informe en les següents paraules en la sessio del seu Cabilt de data 24 de giner de 1706:
            “En est ajuntament donaren rao els Srs. en Pere Ferrer i en Josep de Zervera, com havent passat a la vila de Capdet, Regne de Valencia, d'orde de la ciutat, a previndre estages per a la gent que porta dit Sr. Ilm., per no ser prou els que hi ha en esta ciutat, ha oferit la dita vila tot quant se necessite ad este fi i al consol d'esta ciutat, en mes de huitanta homens per a incorporar-se en les dites tropes. I entes tot aixo per esta ciutat, li donà les degudes gracies als Sres. comissaris pel seu cuidat i activitat i acordà se li donen aixina mateixa a dita vila de Capdet”.  

            "Este fet, aparentment sense importancia i oblidat o omes intencionadament per la ciutat en el seu memorial, resultà, passats trenta anys, una peça clau per a l'independencia de Capdet.  

            "Sense sospitar-ho els jurats ni els mes previsors veïns, Capdet s'anava perfilant, a lo llarc de 1706, com a un objectiu militar abellit per les tropes de l'archiduc que en la seua estrategia d'acostar-se lo mes possible i batre als realistes de Felip V, triaren a la vila com a punt de soport per a l'immediata campanya i al temps que caïa Madrit (02-07-1706) en mans austracistes, entrava en el nostre poble una important tropa de tres mil anglesos, baix les ordens de Ricart Jordi i Felip Valera.  

            "Ocupada Capdet pels anglesos, els seus caps enviaren a la vila tres companyies de milicies del Regne de Valencia a les ordens de Gregori Fita, veï d'Ontinyent, en lo qual, reforçaren la seua posicio fins als ultims dies d'agost.
            "Els estrangers degueren de deixar la vila en els primers dies de setembre, quedant a soles de guarnicio i per a la defensa, les companyies de milicies (al voltant de cent cinquanta homens) força insuficient per a mantindre la plaça en cas de que se produira algun atac dels partidaris realistes, com pogue comprovar-se el dia 11 del mateix mes.  

            "En les ultimes llums i amparant-se en les ombres, se presentà davant de Capdet un numerosissim contingent d'homens armats, reclutats en “Villena i uns atres pobles” en tan manifesta superioritat numerica, que pogueren sitiar totalment a la vila en espera del nou dia, per a procedir a l'assalt i fon tal el sigil que, quan el dia 12, eixiren varis capdetans per a dirigir-se a les seues terres, en companyia d'un sargent de les milicies el desti del qual era Ontinyent, foren saltejats pels sitiadors que mataren al sargent i apresonaren als demes.  

            "La noticia de lo succeit, avalotà immediatament als capdetans i a les companyies de milicies que s'afanyaren a la defensa de les seues vides i facendes, davant del temor de que els atacants  formaren  part  de  bandes  incontrolades  de guerrillers o bandits, ya que no es distinguia entre ells cap uniforme militar ni havien segut requerits per mig de trompeta o senyera per a la seua rendicio, en consigna d'obediencia al rei.

            "La tensio aplegà a tan alt grau, que feu necessaria la presencia del retor de Santa Caterina, el qual investit de la seua autoritat, preguntà als sitiadors el motiu de la seua presencia en la vila, a lo que contestaren els seus capitosts, que pretenien que Capdet jurara obediencia. El Sr. Retor, la donà, en el seu nom i en el dels veïns demanant, a canvi, que es respectara a la poblacio, sense conseguir-ho. Els saltejadors, segurs de la seua superioritat, volgueren aprofitar la sorpresa en que havien intimidat tan facilment als capdetans i saquejaren la vila “sense perdonar a lo sagrat”.  

            "Fon en este succes quan incendiaren l'archiu de  la vila, consumint-se en les seues flames els instruments originals dels Furs, costums, honors, tituls i privilegis que havia guanyat la Real Vila de Capdet, durant cinccents anys de la seua historia. El perjuï fon molt greu, en un temps de dificil i complicada reposicio de tan valiosa perdua que, ademes nos deixà inermes juridicament davant de les ambicions de la ciutat de Villena. El trasfondo d'esta accio incalificable, no podia ser un atre que el Pleit dels Alforins.  

            "Consumat el saqueig i incendi de l'archiu, principal objectiu de l'operacio saltejadora mes propicia de roders que de militars, se retiraren els assaltants sense conseguir la conquista permanent de la vila, que continuà guarnida per les milicies valencianes fins a ben entrat el mes d'abril de 1707, consolidant-se, en l'Estat Major de les tropes de l'archiduc, l'idea de que Capdet era vital per al desenroll de la proxima batalla.  

            "Els voltants de Capdet foren, des de principis del mes d'abril de 1707, camp propici per al moviment d'abdos eixercits. Tant els realistes de Felip V, com els de l'archiduc, eren com si jugaren al gat i al ratoli, buscant l'ocasio mes favorable per a lliurar una decisiva batalla, fins a que se trobaren, per fi, el dia 25 en els camps que separen els termens de Capdet i Almansa.

            "Estes vespres de la que fon Batalla d'Almansa, les arreplega Jogim Roa i Erostarbe en el capitul que dedica a la ciutat d'Almansa, insert en el tom II de la seua Cronica de la provincia d'Albacet. Son tan interessants i tan aclaridores sobre el protagonisme de la vila de Capdet, en la campanya militar que portaren a efecte els eixercits dels pretenents a la Corona d'Espanya, que se fan imprescindibles per al coneiximent detallat d'uns dies vixcuts en fonda tensio d'anim pels habitants del nostre poble, temerosos de la sort que podia esperar-los, segons fora el resultat favorable o advers a les armes de l'archiduc.  

            "Roa i Erostarbe, preferixen esta relacio a l'escrita per Pérez de Castro en el seu llibre “Armes i batalles celebres” i l'antepon igualment, diu, a la contalla deguda al “erudit i docte Sr. Lafuente”, perque troba en ella, un “peculiar gust de boca” i “la prolixitat de noticies en que està adornada”. Yo compartixc totalment la seua opinio pels mateixos motius i perque m'ha permes reconstruir, dia a dia, els catorze anteriors a la tragedia capdetana.  

            "El dia 11 d'abril de 1707, el gros de l'eixercit austraciste, se dirigix a Montealegre en persecucio d'un cos de cavalleria al comandament del duc de Pópuli, qui avisat per les seues escoltes, conseguix fugir fins als quarters de Chinchilla, mentres els de l'archiduc, veent frustrat el seu intent resolguen passar a Yecla, escomençant un saqueig que durarà fins al dia 17.

            "El duc de Pópuli esperà en Chinchilla a les forces del duc de Berwick, mariscal de Felip V i cap superior d'est eixercit (que reuni un total de cinquanta batallons i xixanta i sis esquadrons, en trenta i quatre peces d'artilleria) des del dia 12 fins al dia 18.  

            "En est ultim dia, els austracistes, manats pel marques das Minas (portugues) i de milord Galloway abandonen Yecla, partint cap a Villena el gros de les forces, mentres una atra part important se dirigix a Capdet, encara guarnida per forts contingents enemics de la causa borbonica.  

            "Coneixedor el de Berwick dels moviments del marques das Minas en este dilluns sant, envia iniciar la marcha per a dirigir-se, igualment, a Villena i acodir en el seu socors, pero nomes pogue caminar tres legues fins a Pétrola, a on se dete a passar la nit.

            "Al sendema, dia 19, marchà unes atres tantes i posà el seu camp en Montealegre, quedant immovilisat per falta de bastiments per a l'infanteria i palla i ordi per als 7.500 cavalls, durant els dies 20, 21 i 22. Est ultim dia apleguen el pa i l'ordi, lo que permet a l'eixercit posar-se en marcha, caminant quatre llegües. Almansa se'ls oferix a la vista a boqueta nit del 23 i el mariscal, jujant propici el terreny que s'obri davant dels seus ulls per als moviments de la cavalleria, ordena que s'establixca el campament en l'objecte de donar repos als seus soldats i en la secreta esperança de que vinga a buscar-ho, en posicio tan favorable, l'eixercit austraciste. La jornada terminaria en una bona noticia: el castell de Villena no havia capitulat.  

            "El marques  das  Minas  tampoc  ignorava  els moviments del mariscal Berwick i conscient de que el moment esperat no estava llunta, ordena a Galloway que es retire de Villena i se dirigixca a tota pressa a Capdet el dumenge de resurreccio, dia 24. En Capdet es reorganisarà tot l'eixercit i quedarà a punt per a enfrontar-se al dia següent a les tropes espanyoles i franceses.

            "Esta orde obedia a dos causes principals: la primera, tindre una reunio de tot l'Estat Major per a discutir l'estrategia a seguir, en busca de l'eixercit del de Berwick; les mides a prendre; el cami que deurien de caminar fins a Almansa; l'hora d'eixida i les demes naturals d'esta classe de reunions militars i la segona, concedir un descans a les tropes que havien aplegat a Capdet, lo suficientment prolongat com per a que els soldats pogueren enfrontar-se, en elevada moral, a les penalitats i perills d'una batalla que, abdos generals, consideraven no nomes important, sino, tal volta, decisiva.  

            "Si Capdet es trobava des de fea alguns mesos ocupat per forts contingents austracistes, en este dumenge de resurreccio de 1707, viu cóm tot un important eixercit aplegava a les seues portes i acampava estenent-se al voltant de la vila. Cóm en la seua SALA DE LA VILA, se reunia la flor i nata del seu Estat Major. Cóm personages tan importants com el marques das Minas, Galloway, el comte Donna, el comte de Villaverde, en Joan Manuel, Erle i Tirali, tots mariscals de camp i tinents generals i els generals de batalla i tinents generals en Joan d'Ataide, Vasconcelos, Griso i el comte de l'Atalaya, entraven i eixien de l'ajuntament per a donar consells i rebre consignes, vestits en les seues millors gales... Un espectacul grandios, coloriste i admirable per als jurats i el comu dels seus veïns que, no obstant la seua fanfarria militar, guardava en els seus arcans els imponderables de l'incertea i l'esperança.

            "Poc abans de mijanit, est imponent, vistos i optimiste eixercit, que jamai s'havia vist pels nostres llars, abandonà Capdet pel Cami del Coll. Anava en busca de la gloria. En busca de la defensa de les llibertats multiseculars de Valencia i de Capdet.  

            A les nou del mati del dia 25 d'abril, era atalayat per les tropes del duc de Berwick, havent recorregut vintiquatre quilometros. A les onze, perfectament format, ya estava dispost per a la batalla, que donà començament a les tres de la vesprada. A les cinc, la seua desfeta fon completa i mentres el marques i Galloway fugien a ungla de cavall, les ultimes canonades foren la salva funebre de les ilusions, drets, Furs i privilegis del Regne de Valencia, ventolejats en el fum de la batalla."

            No hi ha dubte que el text de n'Andres destila tristor per la perdua del territori i de fet, ell, com a bon maulet, lluità per la recuperacio i reintegracio de la perla capdetana novament en el Regne de Valencia. El seu esforç no fon debades ya que darrere d'ell vindran noves generacions que ho conseguiran.

            Imagens: historiaragon.com (portada), alamy.es (gravat), Amics de l'Historia Capdetana (retrat de n'Andres)

A. Cuadrado