Aurelio Martínez tira a faltar un partit nacionaliste reivindicatiu

14/10/2016

            En una extensa entrevista a Aurelio Martínez -conseller d'economia entre 1993-1995 i actual president de l'Autoritat Portuaria de Valencia- en el diari digital Valencia Plaça, per mig dels periodistes Javier Alfonso i Xavi Moret, nos posa en situacio del dificil moment que travessa el port de Valencia. Anem a extraure les conclusions i reflexions mes relevants fetes pel cap de l'Autoritat Portuaria.
            El mateix Jogim Puig va confiar en la professionalitat d'Aurelio Martínez per a fer-se carrec de la responsabilitat de potenciar i mantindre el liderage del port de Valencia en el transit de mercaderies.
            Des de la seua presa de possessio del carrec ya adverti dels problemes que s'havien de solventar i que anaven a dificultar el proposit que li havien encomanat. Entre ells destacà:
            1. Ralentisacio de l'economia china, en les seues repercusions en els mercats internacionals i disminucio de les entrades de mercaderies d'esta nacio pel port de Valencia.
            2. Necessitat d'una disminucio dels costs operatius portuaris per a mantindre la competitivitat del recinte.
            3. El perill de perdre el domini en el moviment de contenidors en el Mediterraneu, supeditat a la millora de les conexions ferroviaries en Saragossa i el "Corredor Mediterraneu".
            4. Ampliacio del port; consecucio de l'acces nort; desbloqueig de la ZAL aixina com obtindre les infraestructures necessaries que garantisen l'hegemonia del trafic TEU en importacions / exportacions, seriament amenaçades per la prioritat que l'Estat li està proporcionant al port de Barcelona.
            Passat un any des de que es va fer carrec del control de l'Autoritat Portuaria, Aurelio Martínez apunta al perill de perdua de liderage del port valencià a causa de la manca d'inversions en infraestructures. "El liderage del port de Valencia nos lo juguem en les infraestructures" digue.
            Entre els problemes que nos lleven competitivitat senyala a l'estiva que ara mateixa nos fa mes cars que els demes, davant de lo qual ha posat en marcha un pla de choc per a abaratir els costs baixant progressivament les taxes del T1 que s'apliquen als barcos. "Si el barco no ve, no hi ha port. I per a atraure al barco s'ha de ser competitiu" afirmà.
            "Hi ha varies urgencies en l'ambit ferroviari." ara "representa el 7% del transit total i ha d'experimentar un creiximent important. Si no ho fem be, el port de Barcelona s'endura aço i unes atres coses aprofitant lo del ferrocarril. Nosatres unicament tenim raonablement be la llinea de Madrit. Totes les demes o tenen defectes o estan incompletes. Els accessos ferroviaris al port s'han de millorar." "En Morvedre no tenim conexio ferroviaria en Saragossa, perque lo que n´hi ha es com si no existira", explicà.

            "En Europa no hi ha practicament res, perque el tercer fil del Corredor Mediterraneu sera una solucio, pero es un empastre." "No s'ha posat en cap atra llinea d'AVE en Espanya". "Les conexions ferroviaries son un llastre per a nosatres". "Si el tercer fil es per a perdurar, estem perduts" afirma, "si no es per a perdurar ¿Nos anem a gastar 500 millons?" Es pregunta.
            "Hi ha una qüestio estrategica, que es per a ón hagen de transcorrer les mercaderies que vinguen del sur d'Espanya", si pel Mediterraneu o pel centre de la peninsula". En son dia, alla per l'any 1991, baix el govern del PSOE, "Josep Borrell i el Govern de la Generalitat de Puyol dissenyaren l'AVE Saragossa-Barcelona.

             Llavors va ser quan inventaren el Corredor Mediterraneu passant per Madrit, per a justificar eixa inversio i el per qué es feya per Saragossa." "A Borrell l'interessava el traçat perque aixina conectava en Lleida a on ell es presentava a les generals com a candidat". "Eixe es un invent dels catalans i del Govern Central". "Passats 25 anys (...) el Corredor Mediterraneu important resulta que passa per Madrit."
            Com a punt positiu remarca que: "el transit que ix de Madrit de moment està venint a Valencia"
            L'exministra de Foment, Ana Pastor en visitar el port de Valencia els "recomanà" que parlaren manco i valoraren els 6.000 millons invertits en el tecer fil del corredor... Afirmacio torticera, que supon sumar totes les inversions aprovades en els presuposts els ultims anys, sumant 4 voltes la mateixa inversio que, a pesar d'estar aprovada no era aplicada any darrere d'any. 
            Si l'exministra sabera de lo que parla o diguera la veritat, sabria que el cost d'una llinea d'AVE entre Valencia i Tarragona ve a costar uns 5.000 millons d'euros, per lo que si haveren invertit 6.000 millons en un tercer fil que nomes te un cost de 500 millons hauria estafat a les arques publiques 5.500 millons d'euros. Fent un gast superior al necessari per a obtindre una llinea AVE de primera de 1.000 millons. En la peculiaritat de que la llinea en lloc de ser d'AVE de 1ª es un "tercer fil". Patetic el comentari de l'exministra.
            Aurelio Martínez llamenta la disparitat en l'aplicacio de la "racionalitat" a l'hora de proyectar uns trams i deixar de fer-ho en uns atres. Com per eixemple, aduir als pocs passagers que mou el ferrocarril de Valencia a Terol, tenint en conte que se tarden 4 hores en fer el recorregut, cosa que no atrau a molts viagers, i que no s'aplique el mateix criteri per a Zamora, que no es una localitat que aporte mes passagers i ya conta en llinea d'AVE.

 

            A lo llarc de tota l'entrevista reclama a Foment ajudes per a les infraestructures del port de Valencia i posa sobre avis de la competencia del port de Barcelona. Es queixa d'un tracte discriminatori i desigual. Assegura que no es cosa nova, les reivindicacions sobre les millores de la ret ferroviaria fins a Saragossa es remonten als anys 20 del sigle passat. Afirma que l'inversio per a les millores que necessitem ni tan sols es poden excusar per ser cares o perque no hi haja diners. La resposta està, en paraules de Aurelio Martinez, en "interessos politics i economics".
            En un intent per llevar-li ferro a l'assunt afirma: "La manca d'infraestructures no es marginacio expressa, pero es marginacio" -¿Cóm que no es marginacio expressa? Discrepe totalment de lo afirmat aci per Aurelio Martínez. Sobre tot existint l'agravi comparatiu en uns atres territoris de l'Estat que si estan rebent i beneficiant-se d'eixes infraestructures per al seu desenroll economic. Es tracta d'una marginacio manifesta en tota regla-.
            Com a explicacio al sistema de distribucio de les infraestructures Aurelio Martínez fa referencia a l'estrategia de radialitat que s'ha seguit per l'Estat des del sigle XIX. L'AVE seguix eixa mateixa estructura, a on lo important es que Madrit estiga ben comunicada i deixa com a cosa secundaria la conexio de les diferents comunitats. Per un atre costat fa referencia al potencial economic tant de Madrit com de Barcelona equivalent entre les dos capitals al 40% del PIB estatal lo qual afirma que fa prioritari la seua conexio des d'un punt de vista economic.
            L'argument mes cridaner que fa per a justificar la prioritat de les inversions en infraestructures sense contar en el nostre territori es: "el pes politic de la regio catalana com a conseqüencia de la presencia de partits nacionalistes" que han resultat determinants en el parlament a l'hora de donar soport politic a canvi d'inversions -i unes atres prebendes confessades per Pujol, com la creacio de la AVLl-.
            Aurelio Martínez es llamenta de que els valencians no hajam segut tan reivindicatius com el poble catala. 
            La por al nacionalisme que endemicament ha patit este poble nostre -induida pels partits centralistes per a obtindre una major quota de poder- nos ha dut com a conseqüencia la manca d'un pes especific en la politica i l'impossibilitat de fer valdre els nostres drets davant del restant de l'Estat. La qual cosa s'ha traduit en una absencia d'inversions i en una marginacio "indirecta" -sempre hi havia una atra comunitat mes reivindicativa que la nostra a la que atendre prioritariament-. 
            Sense dubte fa falta una força politica que tinga com a prioritat els interessos dels valencians, una formacio nacionalista que siga fidel al poble valencià. Necessitem politics que els recorde als restants pobles de l'Estat que si Valencia no va be, Espanya tampoc, perque som una peça fonamental per al conjunt de l'Estat, que hem segut els valencians -ni els gallecs, ni els andalusos, ni els vascs ni els catalans, sino els valencians- els que en la nostra espenta i capacitat de comerç hem tret una volta darrere d'una atra a Espanya de les crisis economiques. I que per a poder continuar sent eixa garantia per a poder fugir de les crisis necessitem les inversions necessaries per a poder ser competitius i mantindre la nostra capacitat economica i financera. Per eixe motiu fa falta un partit nacionaliste que els recorde i exigixca que necessitem una finançacio justa i equitativa, tal i com nos reconeix la Constitucio. Necessitem un partit nacionaliste que plantege en el parlament de Madrit que si no s'han de complir els articuls de la Constitucio que nos beneficien, no estan llegitimats a exigir-nos a que complim aquells que nos perjudiquen... Quid pro quo.

            Volem ser eixe partit, en la teua ajuda ho podem conseguir.

 

Font: http://valenciaplaza.com/entrevista-aurelio-martinez-apv

Imagens: Aurelio Martinez 1-2 valenciaplaza.com- Marga Ferrer

 

Miquel Real
President d'Accio Nacionalista Valenciana
Secretari general adjunt de l'Aliança Valenciana