Adamisme valencianiste (I): l'ocas de les estreles / J. Masia
14/8/2016
Dos membres de la diseccio de llengua de la RACV firmaren l'articul titulat "El nom de la Ciutat de Valéncia" (Levante-EMV, 29 de juliol de 2016). Els autors son Òscar Rueda (director de cursos de Lo Rat Penat i membre de la Seccio de Llengua de la RACV), Miquel Àngel Lledó (membre de la mateixa seccio), Sergi Núñez de Arenas (Grup Valencianiste Valéncia Nova) i Joan Martinis (Òc-Valéncia).
Quan el viu em pregunti ¿Es un remake o remember de la tercera via? Em recordava molt a cóm conegui a Ramón Ferrer. El convidi a una conferencia fa vora vint anys, havia firmat articuls en catalanistes i en catala, estranyes aliances ¿No? Volia saber per a ón anava, fon qüestio de temps que el guanyara el costat obscur de la força i convertir-se en Ramón Vader. Recomane, de nou, als de l'Observatori de la Llengua Valenciana olfatejar als que fan mes oloreta que una mofeta.
Anem a caçar pokemons. Fixem l'atencio en els següents esclavons: l'entradeta de l'articul –no present en l'edicio digital del diari–, els firmants, el text i el context. Vorem que estan reconstruint el pont.
L'entradeta. "Dos representants d'institucions partidàries de les Normes del Puig –la RACV i Lo Rat Penat– i altres dos d'institucions seguidores de les Normes de Castelló –òc- Valéncia i Valéncia Nova– signen conjuntament, per primera vegada, –en línia amb l'acord entre l'AVL i la RACV– un article sobre la denominació de Valéncia." (El destacat es meu). No cal fer cap comentari.
El text. Senyor pirotecnic pot començar la "mascletà". Els dos valencianistes han manipulat el text. Les dos tecniques de desinformacio utilisades son la substitucio llingüistica i la supressio.
1- Supressio. En vora 1000 paraules ¿Quàntes vegades utilisen la "y" o la "ch"? ¿Podriem dir-me quàntes paraules usen en les consonants finals "p, t, c"? Estes paraules o traços singulars, simbolics o propis han segut eliminats. No apareixen tampoc paraules que portarien digrafs o "l" geminades en catala. Lo que explica que la concessio no es dels catalanistes, la rendicio sempre prove del mateix lloc. Per a analisar si es una tendencia natural o induida per l'entorn, he consultat algun opuscul o text "unipersonal" de cada autor valencianiste, es curios observar que no abusen del fairy –el milacre antigreix– i que contenen mes lipits de valencià distintiu o singular. He descobert un fenomen fisic-quimic, en la colectivitat el valencià mes heteromorf respecte al catala pareix evaporar-se, mentres que en l'individualitat es condensa. Podien haver segut mes inteligents i ficar-ne algunes per a dissimular.
Miren que important es recordar –encara que alguns adamistes vullguen tornar-nos desmemoriats–. Fa vint anys escolti en el cursos de la RACV, en Gandia, a Emili Casanova, professor de filologia catalana, explicant-nos en bons arguments la valencianitat de l'articul "lo" –¡Nyas coca!–, quan finalisà un membre del public li recriminà que si tan valencià i valit era per qué no el gastà en cap ocasio, la contestacio fon la falacia d'autoritat: a Manolo Sanchis Guarner no li agradava. I es quedà tan ample. Podria haver-lo pronunciat unes quantes vegades ¿No?, pero li pogue mes l'excomunio que la rao.
2- Substitucio llingüistica. Manté relacio en la supressio. La paraula diferencial valenciana sera canviada per una paraula consensual –compartida entre valencià i catala–. Podran observar-ho en la següent taula, la manipulacio dels "valencianistes" consistix en usar la paraula de concordia, perque el terme valencià proscrit entra en conflicte en el catala. Les formes peculiars, idiosincratiques o distintives son transmutades. L'objectiu indefugible es convergir com siga i al preu que siga.
PARAGRAF |
PARAULA VALENCIANA PROSCRITA
|
PARAULA CATALANA |
PARAULA NEUTRAL O DE CONSENS |
1 |
d'acort en el procediment |
d'acord en el procediment |
segons el procediment |
1 |
han pogut realisar |
han pogut realitzar |
han pogut formular |
1 |
a l'acort de l'Ajuntament |
a l'acord de l'Ajuntament |
a la decisió de l'Ajuntament |
2 |
una d'elles fon |
una d'elles fou |
una d'elles va ser |
2 |
la possibilitat d'utilisar el nom |
la possibilitat d'utilitzar el nom |
la possibilitat d'usar el nom |
2 |
utilisar el nom de la capital en la seua denominacio |
utilitzar el nom de la capital amb la seua denominacio |
usar el nom de la capital baix la seua denominacio (la construccio "baix la seua denominacio", es rebuscada, pero evita el "en") |
3 |
en l'época |
en l'època |
en l'etapa foral |
|
el Consell -ent administratiu |
el Consell -ens administratiu |
el Consell -entitat administrativa |
4 |
que en acabant (la RACV considera "despres" un catalanisme modern) |
que despres |
que en temps posteriors |
|
des de l'época de la Renaixença (¿No accentuaven per a marcar les diferencies fonetiques?) |
des de l'època de la Renaixença |
des de temps de la Renaixença |
6 |
històrica i popular que realisem |
històrica i popular que realitzem |
històrica i popular que fem |
6 |
constatada unànimement per filòlecs-llingüistes |
constatada unànimement per filòlegs-lingüistes |
constatada unànimement pels estudiosos (hiperonim) |
7 |
lo que mostra que Valéncia |
el que mostra que València |
fets que mostren que Valéncia |
7 |
que va prou mes llunt |
que va prou més lluny |
que va prou mes allà |
8 |
ent municipal |
ens municipal |
entitat municipal |
8 |
lo que facilita |
el que facilita |
cosa que facilita |
9 |
que d'acort en la llei vigent |
que d'acord amb la llei vigent |
que segons la llei vigent |
|
utilisar |
utilitzar |
usar |
L'Ajuntament de Valencia adopta el "acort", no la decisio, com podran comprovar en la uep municipal –encara que puga passar desapercebut per a la majoria, a uns experts en llengua se'ls presupon la capacitat d'utilisar la paraula mes adequada i ajustada–. Per a que vegen que s'ha fet a consciencia, en l'eixemple del paragraf 9 fan carambola en la formula: "que segons la llei vigent", eviten aixina les contingencies de "acort" i "en", dos pardals d'un tir, ¡Qué bons son! En estos no es pot jugar al Scattergories. Escriuen el verp "usar" en cinc ocasions i el substantiu "usos" en dos ocasions, per qué no variar un poc i donar-li mes riquea lexica ¡Ah, clar! Haurien de recorrer a l'irremediable sinonim problematic "utilisar/utilitzar", tampoc poden utilisar "emprar", no està en el diccionari de la RACV, nomes "amprar". Alguns podrien pensar que hi ha verps valencians, si, pero ya no son exclusius, per eixemple "propondre" i la forma del present de l'incoatiu "establix" estan acceptats per la AVLl en els doblets (propondre-proposar, establix-estableix).
Fent la neteja o desinfeccio poden firmar tots. La pragmatica sobre l'estetica. La pregunta del millo es ¿Per qué tots els traços diferencials han desaparegut? ¿No s'han donat conte? ¿Casualitat? Es raonable que si u vol confluir, ha de reduir o eliminar les desavenencies, es dir, lo que podria provocar disparitat o enfrontament. Els que redacten este text son persones en alta competencia idiomatica, saben usar el llenguage, no son aficionats –el problema es que topeten en u que tampoc ho es–.
Recordem que la tesis es centrava en un estudi de Xavier Navarro de l'Institut Cartografic Valencià (ICV). Des del punt de vista de l'argumentacio es tracta d'un reforç. Tindria sentit. Mes interessant hauria segut contactar en el ICV o contar en la firma d'esta persona que en la dels atres que no aporten res. Pero... ¿Els valencianistes no saben crear "noves relacions"? ¡Ui! El director del ICV es de Compromís i escriu en catala "València" (Levante-EMV, 11-08-2016), pero ¿En qué quedem en oberta o tancada, hui si i dema no? ¿Son l'espirit de la contradiccio? ¿No coneixen uns atres ponts orientats en una atra direccio? Son mes pesats que una vaca en braços. ¿Tots els camins porten a Catalonia? Que parlen en Cristofol Colom.
El text ha segut manipulat per a que poguera pujar-se'n al carro u que no te res a vore en l'assunt expost ni contribuix en res. ¿Tanta renuncia i pleitesia per a qué? El contengut es l'excusa per a obrir l'esclusa.
Imagens: mofeta: blogspot.com
retall de prensa: Levante-EMV
mac: omicrono.com
J. Masia